Procedència: Obra realitzada per Campeny a Roma, que podia haver arribat a Barcelona el 1815, conjuntament amb moltes altres obres seves, per bé que no hi ha documentació que ho acrediti.
Restauracions: Galleria Nazionale de Parma 1999.
Exposicions: Campeny 1963, núm. 4; Parma 1999, núm. 94.
Observacions: Aquesta còpia gairebé exacta d’un tema antic, d’un bust hel.lenístic del Museu Nacional de Nàpols -l’origen del qual és una obra grega del segle IV aC- sovint citada com a Vestal, pot ser Níobe, car de fet les vestals pertanyien a la cultura romana i pel que sembla no van existir a Grècia. La denominació de Vestal, per tant, devia formular-se molt posteriorment.
Existí una altra versió d’aquest bust que fou regalat per la Junta de Comerç a Ferran de Lesseps el 31 de desembre del 1844. Tot just arribada d’Itàlia. Avui se n’ignora la localització. Al Museu Frederic Marès de Barcelona se’n conserva una altra de guix pintat, potser realitzada a partir de l’obra en marbre o bé simplement una de les moltes còpies de l’antic tan habituals com a exercici d’escola (MFM 1391 / Catàleg MFM 1979, pàg. 78, núm. 2199).
Níobe, filla de Tàntal, tingué catorze fills del seu matrimoni amb Amfíon. En riure’s de Leto que només havia tingut Apol·lo i Àrtemis, aquests dos germans mataren amb les seves sagetes els fills de Níobe, dels quals només en restaren un mascle i una femella.