Venus ensenyant Cupido a tirar l’arc

Obra realitzada per Solà a Roma i tramesa a la Junta de Comerç el 1820. Actualment, de localització desconeguda o probablement desapareguda.
Al Manifest dels premis i gratificacions atorgats per la Junta de Comerç als alumnes de Nobles Arts distribuïts el 10 de juny del 1822, s’hi recull: “La Galería de estatuas se ha aumentado igualmente con la de Orestes que perseguido de las furias se refugia al templo de Apolo, y con un grupo de Venus y Cupido en ademán de disparar el arco; originales remitidos de Roma por el pensionado de la Junta D. Antonio Solá” (pàg. 5).
Aquesta obra formà part de la sèrie que el Consell Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç cedí en dipòsit als museus municipals l’any 1904 (Himeneu (“Venus i Amor” ?). N’hi ha un exemplar en bronze fos per la Foneria Bechini al Museu Nacional d’Art de Catalunya des de la seva inauguració l’any 1934. Com suggereix Palau 1940, el guix original devia restar emmagatzemat i arraconat al Palau de Belles Arts, l’antiga seu del museu, d’on, probablement, potser va desaparèixer quan va enderrocar-se el mateix palau.
Venus és la deesa de l’amor i Cupido (Eros) el déu del desig amorós, que sol representar-se com un nen amb ales que duu la torxa i les sagetes amb què encén els cors.