Sant Jordi

Signatura: “19 EMIV 02” (ang. inf. dret)
Procedència: Forma part del llegat d’obres de l’artista que la seva família realitzà a l’Acadèmia l’any 1940.
Exposicions: Pamplona-Vitoria-Bilbao-Madrid, RACBASJ. Exposición antológica de pintura, 2000, núm. 84.
Documentació: Arxiu Acadèmia, Acta Junta General del 9 d’abril de 1940.
Bibliografia (sobre el pintor i els seus dibuixos): ELIES 1927; TORRELLA 1991; TORRELLA 1992; CAT. EXPO. ACADEMIA 2000, núm. 84, p. 198 (reproduït); RIBERA GASSOL 2002.
Observacions: Aquest dibuix fou reproduït en un targetó imprés, com a imatge representativa de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. En aquesta corporació es conserven més de cinc cents dibuixos d’Enric Monserdà, procedents del legat de 1940. Es tracta d’apunts, esbossos i estergits – en su major part de gran mida -, que l’artista va realitzar per a la confecció de les seves pintures decoratives.
Enric Monserdà va iniciar els seus estudis artístics a l’Escola de la Llotja l’any 1863, i va ser-hi alumne de Claudi Lorenzale, Josep Serra Porson o Antoni Caba. A més d’exercir l’ensenyament es va dedicar fonamentalment a la pintura religiosa, a la decoració i a l’ornamentació. Els seus projectes es van realitzar en molts temples catalans, així com en cases particulars i edificis oficials. Va treballar amb una barreja estilística de medievalisme i orientalisme, que va alternar amb el neogòtic d’aire premoderniste, estils que van caracteritzar a la major part dels arquitectes del moment. Fou director artístic de la casa de vidreres d’Eudald Amigó, així com un reconegut moblista. Va guanyar el concurs per decorar el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, obra que dirigí l’any 1925.