Sant Joan Nepomucè davant el rei Venceslau IV

De Matteis, Paolo (Piano del Cilento, 1662 - Nàpols, 1728)

Tècnica: Oli sobre tela
Ubicació: Museu Nacional d'Art de Catalunya

Signatura: “San Juan Nepomuceno por Paolo Dematei/firmado: 1710 Nápoles” (en etiqueta antiga enganxada al dors del marc).
Inscripcions: “56” (a tinta, en restes de cartel•la antiga enganxada al marc. No es va especificar al catàleg de 1999).
Procedència: Museu de l’antiga Junta de Comerç.
Restauracions: va ser restaurada pel MNAC el juliol de 2015.
Documentació: Biblioteca de Catalunya, Arxiu Junta de Comerç, XCV, 1, 11 verso (com de Francesc Tramulles).
Bibliografia: BARRAQUER, II, p. 554; AINAUD/GUDIOL/VERRIÉ, p. 231; DE DOMINICI 2003.
CATÀLEGS 1866, 1867 i c. 1872, núm. 56; CATÀLEG 1999, p. 38 (reprod.).
Fotografia: 37418 (Arxiu Fotogràfic de Museus).
Observacions: obra dipositada al Museu Provincial de Barcelona el 1902, d’on passà als Museus d’Art de Barcelona el 1906 amb el número d’inventari 5672; avui és al MNAC (2015: reserva MNAC). Si bé està atribuïda a De Matteis, pot tractar-se d’una còpia relacionada amb l’esbós que, amb algunes variants, es conserva a la Staatsgemäldesammlungen de Munich i segurament també amb el quadre del mateix tema que va pintar De Matteis per a Josep I d’Àustria, segons De Dominici (Notícia aportada per Rafael Cornudella).
A les catalogacions antigues hi ha un altre quadre, avui en localització desconeguda, titulat Sant Joan Nepomucè, atribuït a Francesc Tramulles (CATÀLEG 1847, núm. 223; INVENTARI 1851, núm. 223), que provindria (1835) dels Trinitaris Calçats de Barcelona (AINAUD/GUDIOL/VERRIÉ, p. 231, el donen com a provinent efectivament dels Trinitaris Calçats, Nostra Senyora de la Bona Nova); tanmateix se sap (CATÀLEG 1913, núm. 283) que aquesta obra media 110 x 80 cm. El Catàleg de 1837 també el menciona (p. 38), dient que en una sala contigua a l’avantsala de l’Escola hi havia set quadres de la vida de sant Francesc de Viladomat, un “san Juan Nepomuceno ante un tirano, original de Tramulles”, una santa Eulàlia en el martiri i els desposoris de la Verge, ambdós d’autor desconegut (vegeu també BARRAQUER, II, p. 554, i Biblioteca de Catalunya, Arxiu Junta de Comerç, XCV, 1, 11 verso).