Procedència: Dipòsit de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1984).
Restauracions: reconstrucció dels fragments originals realitzada per Josep Serra i supervisada per l´escultor i acadèmic Josep M. Subirach l´any 1984.
Observacions: Aquesta obra arribà a Barcelona el 1816. Posteriorment, el 1819, Campeny la presentà a Madrid al rei Ferran VII. Allí va servir-li per ingressar a la Real Academia de San Fernando aquell mateix any. L’obra, propietat de l’Academia de Madrid, va restar-hi fins el 1984, en què, després de molts anys de localització incerta, arran de la reforma de l’edifici, en un trasllat va trencar-se en nombrosos fragments en esquinçar-se el cable del muntacàrregues on s’havia dipositat, alguns dels quals es van perdre. Després, gràcies a la intervenció de l’aleshores president de l’Acadèmia, l’escultor Frederic Marès, que el reclamà a San Fernando a través del seu amic, escultor i acadèmic de Madrid, Juan Luis Vassallo, fou enviat a Barcelona, on avui roman, després de ser restaurat malgrat mancar-hi nombrosos fragments.
D’aquesta obra, segons Serrano Fatigati 1910, n’havia existit també un dibuix “de catorce palmos de largo por siete y medio de alto”, que ja aleshores no es conservava.
El relleu representa un tema mitològic: la jove Cal.lírroe refusà l’amor de Còresos, sacerdot de Bacus, fet pel qual el déu provocà una epidèmia de bogeria. L’oracle de Dòdona anuncià que per tal de posar fi a l’epidèmia s’havia de sacrificar la noia o bé algú en el seu lloc i que el sacrifici havia de dur-lo a cap Còresos mateix. Aquest, encara enamorat de Cal.lírroe, al darrer instant decidí sacrificar-se ell mateix. Cal.lírroe, en vista d’això, es degollà ella mateixa tot seguit.