Retrat de Cecilia de Madrazo

Signat: “Fortuny” (a tinta, a la part inf. dreta)
Procedència: Forma part del llegat, per voluntat testamentària, de l’acadèmic de número Apel·les Mestres i Oñós, que, probablement va ingressar a l’Acadèmia al novembre del 1944.
El dibuix està enganxat a un altre paper de major mida(33 x 23,5 cm) que porta una dedicatòria de Cecilia de Madrazo, vídua de Fortuny.
El pintor Marià Fortuny i Marsal va residir a Barcelona des de 1852 i a l’any següent va començar les classes a l’acadèmia privada de Claudi Lorenzale i a l’Escola de la Llotja. El 1857 va guanyar el concurs de les oposicions per a anar pensionat a Roma. El 1860, estant a Roma, la Diputació de Barcelona li va enviar al Marroc per realitzar el seguiment gràfic de la guerra i es va convertir en el màxim exponent del orientalisme a Catalunya. Un fet fonamental a la seva vida va ser conèixer en 1865 al marxant francès Adolphe Goupil, qui es va entusiasmar amb la seva pintura de tal manera que a partir d’aquell moment Fortuny va tenir solucionada la qüestió econòmica. El 1867 es va casar amb Cecilia, la filla del pintor Federico de Madrazo, i el 1870 va realitzar un viatge per Andalusia que li va decidir a establir-se una temporada a Granada. El 1872 va tornar a Itàlia on va morir prematurament dos anys després. Pintor preciosista d’extraordinària habilitat, es va imposar com pintor de moda a Europa gràcies als seus temes orientals i a la pintura denominada de “casacón”. Als seus últims anys es va convertir en un pintor molt lliure, desenvolupant una tècnica més luminista i expressiva, que anunciava l’escola impressionista. Al seu temps va ser considerat un dels pintors més grans de totes les èpoques.