Retrat d’Andreu de Ferrant

Inscripcions: “Pedro Carbonell”, dessota el bust; “DON ANDRÉS DE FERRÁNT Y DE DUMONT / SECRETARIO GENERAL QUE FUÉ DE ESTA ACADEMIA PROVINCIAL DE BELLAS ARTES / DESDE EL DÍA 4 DE NOVIEMBRE DE 1855 / HASTA EL DÍA 17 DE JUNIO DE 1903 EN QUE FALLECIÓ”, a la part central inferior; “FUNDICION ARTISTICA / MASRIERA Y CAMPINS / SDAD ANMA BARCELONA”, a l’angle inferior dret.
Per bé que no es conserva documentació que ho acrediti, probablement aquest relleu amb el retrat d’Andreu de Ferrant, que pot datar-se de cap al 1904, fos una obra encarregada per l’Acadèmia en homenatge pòstum a qui en fou el secretari durant gairebé mig segle. A l’acta de la sessió de la junta de govern del 26 de juny del 1903 consta que el pintor Ribera li pot fer un retrat amb aquest fi, que potser no es va portar a cap, car a l’Acadèmia no es conserva cap retrat d’Andreu Ferrant i sí que hi és aquest relleu que segurament devia substituir-lo.
Andreu de Ferrant i de Dumont (1816-1903) fou un dels fundadors i alhora secretari perpetu de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, on va tenir sobretot un paper destacat en la lluita contra la plaga de la fil·loxera. Fou també secretari de l’Acadèmia de Belles Arts des de la seva elecció el 4 de novembre del 1855 fins a la seva mort el 17 de juny del 1903. Aleshores, atesa la seva gran competència i com que era molt apreciat pels seus col·legues, el pintor Antoni Caba proposà de fer-li un bust en marbre, bronze o fusta,i alhora l’arquitecte Bonaventura Bassegoda proposà de fer una medalla o una placa amb el seu retrat i un text que hi fes referència en homenatge, i que fos penjat a les parets de l’Acadèmia. A la junta general del 19 de juliol del 1903 l’escultor Pere Carbonell agafà al seu càrrec el projecte, sempre que pogués realitzar l’efígie a partir d’unes fotografies de l’homenatjat.
La foneria Masriera i Campins esdevingué societat anònima l’any 1902. El 1904 Antoni Campins partí a Buenos Aires i es va separar de la societat. Masriera continuà durant uns dos anys més la foneria fins que va liquidar el negoci i traspassà els tallers. L’escultor Pere Carbonell treballà en altres ocasions amb aquesta foneria. En aquest cas, devia tractar-se d’una obra realitzada poc abans de la desaparició de Masriera i Campins.