Plaça de Sant Sebastià (Barcelona)

Inscripcions: “Barna Plaza S. Sebastian. Abril 1867” (a tinta, a la part inf. esq.).
Procedència: Llegat de l’autor (Arxiu RACBASJ, Carta de Lluís Rigalt a Andreu de Ferran i Francesc Miquel i Badia).
Data ingrés: 22 d’abril de 1894 (Arxiu RACBASJ, Acta de la Sessió Plenària de 22 d’abril de 1894).
Restauracions: Restaurat per Elvira Gaspar el 1994.
Exposicions: VIRREINA 1956 (sense catàleg); LLOTJA 1986; RETRAT DE BARCELONA 1995; VISTES BARCELONA 1998, núm. 26.
Bibliografia: CAT. OLLÉ PINELL 1956, p. 17, núm. 6 i làm. 16; CAT. EXPO. LLOTJA 1986, p. 230 (reprod.) i p. 234; CAT. EXPO. RETRAT DE BARCELONA 1995, vol. I, p. 211, núm. 249 (reprod.); CAT. EXPO. VISTES BARCELONA 1998, p. 34, núm. 26 (reprod.); CAT. DURÁ 2002, p. 30 i 203 (reprod.); ESCOLES JUNTA DE COMERÇ 2009, p. 246 (reprod. com de Joan Rigalt); CAT EXPO. CERDÀ I BARCELONA 2010, p. 70 (reprod.).
Observacions: Immers en l’esperit de la Renaixença, Rigalt va reivindicar la importància de l’art medieval, que fins al moment havia estat sistemàticament menyspreat. En les seves pintures i sobretot en la seva abundant producció de dibuixos, es va dedicar a retratar multitud de racons de la geografia catalana, tant urbana com rural, deixant un valuós testimoni de llocs que avui ja no existeixen o que han estat transformats. Aquest dibuix, juntament amb la major part dels 703 dibuixos de Rigalt que es conserven a l’Acadèmia, va ingressar a la corporació per voluntat testamentària de l’autor el 22 abril 1894. El dibuix recull l’antiga plaça de Sant Sebastià i el carrer del Consolat de Mar, i al fons s’entreveu el Palau Reial. La impressionant perspectiva està presa si fa no fa des del lloc on actualment es troba l’edifici de Correus. És curiós observar com, malgrat totes les transformacions patides, la imatge és avui del tot identificable. A la dreta, hi observem el desaparegut convent de Sant Sebastià, a l’emplaçament on s’obrí la plaça d’Antonio López i López. A la imatge, el convent oculta quasi per complet l’edifici de la Llotja, que fou la seu de la Junta de Comerç de Barcelona i de l’Escola de Belles Arts, i a l’actualitat de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Cambra de Comerç. El convent de Sant Sebastià es construí al segle XVIII al costat de l’església que ja existia allí des de mitjan segle XVI. Acollia els framenors, que hi residiren fins a la supressió d’ordes religiosos de l’any 1835. Després, la Junta de Comerç l’adquirí i l’habilità per fer-hi les classes de l’Escola Superior Industrial i de la de Nàutica. Pel que sembla, en aquest edifici s’instal·là també el primer cinema de Barcelona. Va estar dipositat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona entre el juny de 1991 i el desembre de 1993.