Orestes turmentat per les fures

Obra feta per Solà com a pensionat a Roma, que envià a Barcelona el 1817 conjuntament amb un Estudi d’Anatomia, de cera, avui desaparegut.
Al Manifest dels premis i gratificacions atorgats per la Junta de Comerç als alumnes de Nobles Arts distribuïts el 10 de juny del 1822, s’hi recull: “La Galería de estatuas se ha aumentado igualmente con la de Orestes que perseguido de las furias se refugia al templo de Apolo, y con un grupo de Venus y Cupido en ademán de disparar el arco; originales remitidos de Roma por el pensionado de la Junta D. Antonio Solá” (pàg. 5). El guix va arribar a Barcelona en el bergantí maonès “El Carmen”, segons s’especifica en un document de la Junta de Comerç del 2 de gener del 1817.
Esta obra formà part del dipòsit que l’Acadèmia féu al museu d’art el 1906, d’on fou retornada el 12 de gener del 1963.
Orestes, fill d’Agamèmnon i Clitemnestra, assassinà a la seva mare i el seu aman Egist, que havia estat l’assassí del seu progenitor. Tot seguit, Orestes fou perseguit per les erínies, eumènides o fúries que volien embogir-lo, però Orestes es refugià al temple d’Apol·lo a Delfos, on pogué purificar-se, escena que representà Solà. La lira que presideix la penya on es recolza la figura és al·lusiva a Apol·lo, déu de la música.