Naixement del nen Jesús

Signatura: “Jph Flaugier 1807” (angle inf. esq.).
Inscripcions: Al marc, en cartel•la antiga amb tinta: “289”. Al dors del marc, etiqueta de l’exposició “Un siglo olvidado…”, en què dóna el títol d’Adoració dels pastors i l’atribueix a l’escola de Viladomat, a part de consignar l’Acadèmia com a propietària. En una altra etiqueta de l’Acadèmia, trencada, només es llegeix: “(…) Por Flaugier”.
Procedència: Deu ser una de les quatre obres de Flaugier adquirides el 1825. Museu de l’antiga Junta.
Preu: 440 duros les quatre obres.
Data ingrés: 1825 (?).
Restauracions: Restaurat per J. Pradell el 1967 i per J. M. Xarrié el 1980 (R. 187).
Exposicions: Barcelona, Un Siglo Olvidado de Pintura… (1750-1850), 1951, núm. 32, 1951; Mahó-Madrid, 1802. España entre dos siglos y la devolución de Menorca, 2002-2003, núm. 77.
Documentació: Arxiu J. M. Xarrié.
Bibliografia: Catàleg [1833], sala 1ª, núm. 75; Catàleg 1837, Flors núm. 31; Catàleg 1847, núm. 259; Inventari 1851, núm. 259; Catàlegs 1866, 1867 i c. 1872, núm. 289; Catàleg 1913, núm. 47; Catàleg 1999, p. 42-43 i 171 (reproduït).
Observacions: Composició inspirada en l’Adoració dels pastors (1770), d’Anton Raphael Mengs, del Museo del Prado de Madrid. Al Catàleg de 1866, 1867 i c. 1872 apareix titulat Adoració dels pastors. Josep Bernat Flaugier (Lo Martengue, Provenza, 1757 – Barcelona, 1813) va arribar a Catalunya el 1773 i va estudiar a l’Escola de Llotja. Se sap que el 1789 va passar una temporada al monestir de Poblet on va treballar i que entre el 1793 i el 1800 viatjà fora de Barcelona, passant probablement un temps a París. A partir d’aquesta data es va estableixer definitivamente en la capital catalana treballant com a decorador i pintor de cavallet, sobretot de retrats i pintura religiosa. Durant els anys de l’ocupació napoleònica va viure una situació de privilegi i va ser nomenat director de l’Escola Llotja el 1809. Amb els quadres incautats als convents de Barcelona, que les autoritats havien tancat, va intentar iniciar un museu públic, el qual, recuperat després de la guerra per la Junta de Comerç, va ser-hi la base de la col•lecció de l’Escola de Belles Arts i de l’Acadèmia. Per les seves classes van passar la majoria dels pintors catalans més joves del moment, que es van veure profondament influenciats pel seu característic estil -pautes de l’ideal clàssic barrejat amb un costumisme de caràcter romàntic, sempre caracteritzat per cert hieratisme en les figures- que van transmetre, a la vegada, a les generaciones posteriors.