Inscripcions: al dors de la taula suport, en etiqueta de l’Acadèmia amb tinta, amb els números “antic” i “modern”: “Degollación de los Ino/ centes./ Escuela de Viladomat”; i etiqueta exposició “Un siglo olvidado…”.
Procedència: Barcelona, Sant Francesc d’Assís, d’on passà al Museu de l’antiga Junta de Comerç.
Data ingrés: 1835.
Restauracions: Restaurat pel taller Asturiol (1980). Restaurat pel CRBMC (2004 – 2005).
Exposicions: Barcelona, Un Siglo Olvidado de Pintura Catalana (1750-1850), 1951, núm. 102; Mataró, Viladomat, 1990.
Observaciones: Fa parella amb el núm. inv. 223. A l’Inventari de 1835, d’obres procedents de convents (Biblioteca de Catalunya, Arxiu Junta de Comerç, Caixa 127, XCV, 1, 11), no hi consta autor; no comença a ser relacionat amb Viladomat fins al Catàleg de 1866 on s’atribueix a l’escola del pintor. Fontanals del Castillo, al seu catàleg d’obres de Viladomat -manuscrit publicat per Alcolea [Gil], I, p. 287 i ss.-, no l’inclou entre les obres que ell creu de la mà de l’artista, malgrat que pel que fa a la col·lecció de l’Acadèmia es basa en el Catàleg de 1866, on sí que figura el quadre. Alcolea Gil l’inclou sense expressar dubtes d’autoria a les seves monografies sobre Viladomat. De fet, per la composició d’aquests quadres, que situen les escenes en el centre d’unes perspectives arquitectòniques, pel recurs de centrar-ne un, el dels Innocents, amb un agut obelisc, per la forma dels cascs dels guerrers i fins i tot de les espases, estarien encara més pròxims al Francesc Tramulles de la parella de grans olis de la capella de Sant Marc de la Catedral de Barcelona, de 1763.
Al fons de l’Acadèmia hi ha vint-i nou obres catalogades com de Viladomat o hi atribuïdes, vint-i-tres de les quals es conserven en dipòsit al MNAC, incloent-hi els vint quadres que formen la sèrie de la Vida de sant Francesc, procent del convent de Framenors de Barcelona.
Viladomat va disfrutar d’un gran prestigi durant la seva vida i es va convertir en un dels artistes més emblemàtics de l’art català en crear un estil propi que entroncava amb la tradició severa i realista de la pintura espanyola del segle XVII, encara que suavitzada per un classicisme atemperat que va tenir molts seguidors. Juntament amb el treball dels seus dos millors alumnes, els germans Manuel i Francesc Tramulles, la seva pintura va suposar el preludi de l’academicisme posterior. El seu fill, Josep Viladomat i Esmandia, es va dedicar també a la pintura i col·laborà amb ell en algunes ocasions.
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º