Procedència: El gran èxit que assolí Campeny amb la Lucrècia en guix féu que la Junta de Govern decidís passar-la al marbre el 1832. Al juliol del 1833 arribà el marbre d’Itàlia i al febrer del 1835 Campeny acabà l’obra, després que un desbastador provinent d’Itàlia li preparés la feina.
Exposicions: Escultura 1989, no. 84
Observacions: Lucrècia és la gran obra mestra de Damià Campeny. Aquesta obra forma part del patrimoni escultòric de la Cambra de Comerç, com l’Acadèmia, també, entitat hereva de la Junta de Comerç setcentista que donà vida a la Casa Llotja. A l’arribada de l’obra original en guix a Barcelona al gener del 1804, la Junta de Comerç acusà Campeny d’haver copiat una estàtua antiga. Aleshores Campeny va respondre enviant dos informes de l’escultor Canova i del ministre d’Espanya a Roma desmentint-ho, i la junta va reconèixer la seva obra.
Posteriorment, l’any 1834, tal com està àmpliament documentat, Campeny la traspassà al marbre.
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º