Signatura: El seu anagrama (angle inf. dret).
Procedència: forma part de la sèrie dispersa de sis quadres pintada pel claustre gran del convent de la Merced Calzada de Sevilla. Adquirit per l’Acadèmia al restaurador Miguel Aragon.
Preu: 500 escuts.
Data ingrés: 1866.
Exposicions: Barcelona, Exposició Velàzquez, Palau de Pedralbes, juny 1961; Guadalajara, Exp.Don Quijote de la Mancha. La sombra del caballero. Museo Provincial de Guadalajara, 2005, núm. 287; Madrid, Exp. El mundo que vivió Cervantes. Centro Cultural de la Villa de Madrid, 2005, núm. 308; Sevilla, Pacheco. Teórico, artista, maestro (1564-1644), Museo de Bellas Artes, març-juny 2016, núm. 19.
Documentació: Arxiu RACBASJ, 148.12, expedient de la compra 1866; Acta junta de govern de l’1 de desembre de 1866; dossier documents de la sessió plenària del 18 de novembre de 1959 i Acta i dossier documents de la sessió plenària ordinària del 21 de juny de 1961.
Bibliografia: PACHECO 1599 (ed. 1983), p. 35-38; PACHECO 1649 (ed. 1990), p. 444; PONZ 1786 (ed. 1972), t. IX, p. 106; CEÁN BERMÚDEZ, vol. IV, p. 21; Acta Acadèmia 1868, p. 4; MAYER 1911 (ed. 2010), p. 136; GUIA 1915, p. 20; GÓMEZ IMAZ 1896 (ed. 1917), p. 137 i 157; CARRIAZO 1929, p. 175; GUIA 1930 p. 65; ÁNGULO 1954, p. 324; MÜLLER 1960-1961, p. 35; VALDIVIESO/SERRERA 1985, núm. 86, p. 63; M. Margarita CUYÀS, La pintura al Museu d’Art de Catalunya. Segles XVI-XVII i XVIII, a CAT. EXPO. GIRONA 1988, p. 63 i 64 (reprod. detall); VALDIVIESO 1990, p. 19-21; FERNÁNDEZ LÓPEZ 1991 (ed. 2002), p. 251-261; PÉREZ SÁNCHEZ 1992 (ed. 2010), p. 158; GARCIA SASTRE 1997, [fig. 30] (exposada a la sala VI del Museu de Belles Arts de Barcelona el 1915); VÁZQUEZ 1998, p. 198; CAT. EXPO. ACADÈMIA 2000, p. 30 (reprod.); VALDIVIESO 2003, lám. 108, p. 118; ORTEGA 2014 (reproduït); CAT. EXPO. PACHECO 2016, p. 61 (reprod.), 172-174 i 177 (reprod.).
CATÀLEG 1867 i c. 1872, núm. 370; CATÀLEG 1999, p. 66 i 124 (reprod.).
Observacions: entre els personatges representats hi ha Fray Juan Bernal i Fray Andrés de Portes. Altres obres de la mateixa sèrie són al Museo de Bellas Artes de Sevilla i al Barnard Castle d’Anglaterra. Arturo Ansón Navarro l’any 2016 ens diu que la figura del jove que hi ha a la composició recorda molt a Francisco Herrera el Viejo, que fou deixeble de Pacheco.
Pintor, tractadista, poeta i erudit, Francisco Pacheco destacà més per la seva labor excepcional com a mestre que per la seva pintura, centrada fonamentalment en la temàtica religiosa i els retrats. El 1649 es publicà postumament el seu tractat El arte de la pintura (PACHECO 1649), important font d’informació d’aquest període –sobretot a l’hora de documentar els primers anys de la carrera artística del seu gendre, Diego Velázquez– i llibre bàsic en la formació dels artistes del moment.
Obra dipositada al Museu Provincial de Barcelona el 1902, d’on passà als Museus d’Art de Barcelona el 1906 amb el número d’inventari 11592; avui és al MNAC. A l’exposició de Sevilla de 2016, així com al CAT. EXPO. PACHECO 2016, no es fa cap tipus de referència a la propietat de l’Acadèmia d’aquesta pintura; ni tan sol es menciona al recull bibliogràfic el
CATÀLEG 1999.
La redempció dels captius cristians per l’orde religiós dels pares mercedaris
Pacheco, Francisco (Sanlúcar de Barrameda, 1564 - Sevilla, 1654)
- Tècnica: Oli sobre tela
- Ubicació: Museu Nacional d'Art de Catalunya