Procedència: Museu de l’antiga Junta de Comerç. Procedia del convent de Framenors de Barcelona. La sèrie ja havia estat confiscada el 1812 per enriquir el museu projectat per Flaugier i fou retornada als Franciscans el 1814. Francesc Rodríguez, quan era director de l’Escola, el 9 de desembre de 1822, va reclamar que tornés tota la sèrie “por ser una obra muy conducente para el Estudio y adelantos de los discípulos de la Ynstruccion pública” (escrit a Pau Fèlix Gassó, Arxiu Acadèmia). Reingressà a la col•lecció de l’Escola de Belles Arts el 1835.
Restauracions: fou restaurat en 1861
Observacions: L’obra, juntament amb els dinou quadres restants que formen la sèrie de la Vida de sant Francesc, procedia del convent de Framenors de Barcelona. La sèrie ja havia estat confiscada el 1812 per enriquir el museu projectat per Flaugier i fou retornada als Franciscans el 1814. Francesc Rodríguez, quan era director de l’Escola, el 9 de desembre de 1822 va reclamar que tornés tota la sèrie. Reingressà a la col·lecció de l’Escola de Belles Arts el 1835. Dipositat als Museus d’Art de Barcelona des 1906, on té el número d’inventari MNAC 11550.
Viladomat va disfrutar d’un gran prestigi durant la seva vida i es va convertir en un dels artistes més emblemàtics de l’art català en crear un estil propi que entroncava amb la tradició severa i realista de la pintura espanyola del segle XVII, encara que suavitzada per un classicisme atemperat que va tenir molts seguidors. Juntament amb el treball dels seus dos millors alumnes, els germans Manuel i Francesc Tramulles, la seva pintura va suposar el preludi de l’academicisme posterior. El seu fill, Josep Viladomat i Esmandia, es va dedicar també a la pintura i col·laborà amb ell en algunes ocasions.