Glorificació de sant Esteve

Inscripcions: Al bastidor: “N A 97”.
Data ingrés: 1833.
Procedència: Museu de l’antiga Junta de Comerç
Observacions: Amb tan sol onze anys Maella es va traslladar a Madrid, on va estudiar dibuix i modelatge amb Felipe de Castro i es va matricular a l’Acadèmia de San Fernando. Ràpidament va començar a despuntar obtenint premis en els concursos generals de 1754 i 1757 de l’Acadèmia madrilenya. Dos anys després va marxar a Itàlia per ampliar estudis i una vegada allà va aconseguir una pensió de l’Acadèmia de Madrid que li va permetre realitzar un estudi sobre pintors romans. En 1765 va regressar a Madrid i va ser nomenat acadèmic de mèrit de San Fernando. Sota la direcció de Mengs va realitzar frescos per al Palau Real i més tard va quedar també vinculat a la Real Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara. En 1774 va ser nomenat pintor de cambra. Però el seu prestigi va augmentar encara més al ser nomenat director de l’Acadèmia de San Fernando i en 1799, amb Goya, primer pintor de cambra. Al costat de la seva nombrosa producció de pintura religiosa, tant al fresc com de cavallet, destaca la que va realitzar com retratista. Amb l’arribada de Fernando VII, Maella va ser substituït com pintor de cambra pel que havia estat un dels seus més brillants alumnes, Vicente López. L’obra es troba dipositada en el Museu Frederic Marès de Barcelona amb el nombre d’inventari 3019. En la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando hi ha un quadre igual, esbós preparatori (52 x 26 cm) del quadre final, que no es coneix. Va Ser copiat al mateix format pel pintor Josep Sancho Piqué, probablement quan va ser alumne de l’Escola (des de 1889). Aquesta còpia es conserva en el Museu d’Art Modern de Tarragona amb el títol de San Lorenzo.