Inscripcions: a la base segell de la casa Marco de Quart.
Procedència: formà part de la col·lecció de Josep Ma. Garrut, la qual passà a l’Acadèmia per voluntat testamentària del finat. Data ingrés: 12 de juliol de 2010.
Bibliografia: sobre el llegat: VÉLEZ 2011.
L’obra tenia el número 439 de l’inventari de la col·lecció Garrut. D’aquesta peça, com de tota la producció escultórica d’Aguilar en Terracota, la casa Marcó de Quart, prop de Girona, d’acord amb l’Arquitecte Rafael Masó –que havia estat el descobridor d’Aguilar- va fer-ne una producció seriada notable a partir del 1924, ja mort l’escultor. Algunes d’aquestes obres foren presentades a l’Exposició d’Arts Decoratives i Indústries Modernes de París, del 1925 (D’Ací D’Allà (Barcelona), núm. 93, setembre 1925, pàg. 294). La tècnica de l’argerata -tal com va denominar-la Rafael Masó- no era res més que una fórmula més refinada de la tècnica tradicional de Quart de terrissa de doble cocció, coneguda popularment com a “terrissa negra”, d’origen neolític.
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º