Inventari general: 10998
Procedència: Donació de la família de l’artista.
Data d’ingrés: 12 d’abril de 2024.
Signatura: «Albert Ràfols», a l’angle inferior dret.
Inscripcions: Al revers, «“Figura en un interior” | Albert Rafols | -1960-».
Estat de conservació: La peça ens arriba amb diversos desperfectes. Té quatre talls o forats: un d’uns 3 cm de llargada i 0,5 cm d’amplada situat a la part central, prop del marge superior; dos al costat inferior dret (un de 6 cm de llargada i, més avall, un altre d’1,5 cm), i l’últim, situat al lateral inferior esquerre, és un trencament en forma de L girada (a la dreta) de 4,5 cm de llargada i 3 cm d’alçada. La tela té diverses marques de cops, que són visibles al revers del llenç.
La pintura s’ha desprès bastant als laterals, però, sobretot, al marge inferior de la tela. El llenç presenta signes de brutícia, pols, restes d’alguna substància líquida, contaminació ambiental i, en certes zones, està arrugat i deslligat del bastidor.
Observacions: Albert RàfolsCullerès era net de Lluís Ràfols Olivella (s. XIX-XX) i el pare d’Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009). J. F. Ràfols referencia l’artista en el seu Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (1951: 405) com un pintor figurista del segle XX que va cursar els estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona juntament amb Lluis Labarta (1852-1924) i Arcadi Mas i Fondevila (1852-1934), entre d’altres. En acabar la seva formació artística, l’Ajuntament el va pensionar perquè anés a Madrid. El 1917 va fer la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes; posteriorment, era habitual trobar les seves pintures a La Pinacoteca. Els anys següents va participar en diverses exposicions col·lectives celebrades tant a Barcelona com a l’estranger.
La persona retratada és Pepita Casamada, esposa de l’artista. Segons la família de l’autor, el retrat es va fer a l’estudi que el pintor tenia al carrer Gran de Gràcia, a l’altura de Fontana. L’Albert i la Pepita feien una parella encantadora. Ella era molt coqueta, riallera i sempre estava de bon humor; ell, en canvi, era molt silenciós. «Tu, Albert, pinta» li deia ella. La Pepita administrava els diners que l’Albert guanyava de la pintura i aprofitava per comprar algun terreny o caseta, sobretot a Capellades, lloc on passaven llargues temporades.
Bibliografia: RÀFOLS, J. F. (1951). Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Barcelona: Millà.