Procedència: Obra premiada per l’Acadèmia en l’oposició per tal d’obtenir la pensió a Roma (1857) de la Diputació Provincial.
Data ingrés: 1857.
Exposicions: Barcelona, Saló de la Diputació Provincial, 1862 (?); Barcelona, Exposición Fortuny, 1940, núm. 181; Barcelona, Mariano Fortuny, 1974, núm. 1740; Madrid, La pintura de historia del siglo XIX en España, 1992, cat. núm. 9; Zaragoza, Fortuny, 1998, núm. 4; Pamplona-Vitoria-Bilbao-Madrid, RACBASJ. Exposición antológica de pintura, 2000, núm. 51.
Observacions: Marià Fortuny i Marsal va residir a Barcelona des del 1852 i l’any següent va començar les classes a l’acadèmia privada de Claudi Lorenzale i a l’Escola de Llotja. El 1857 va guanyar el concurs de les oposicions per anar pensionat a Roma, amb el quadre que ara ens ocupa. El 1860, estant a Roma, la Diputació de Barcelona l’envià al Marroc per realitzar el seguiment gràfic de la guerra i es va convertir en el màxim exponent de l’orientalisme a Catalunya. Un fet fonamental a la seva vida fou conèixer el 1865 al marxant francès Adolphe Goupil, qui es va entusiasmar amb la seva pintura de tal manera que a partir d’aquell moment Fortuny va tenir solucionada la qüestió econòmica. L’any 1867 es va casar amb Cecilia, la filla del pintor Federico de Madrazo, i el 1870 va realitzar un viatge per Andalusia que el va decidir a establir-se una temporada a Granada. El 1872 va tornar a Itàlia on va morir prematurament dos anys després. Pintor preciosista d’extraordinària habilitat, es va imposar com a pintor de moda a Europa gràcies als seus temes orientals i a la pintura anomenada de “casacón”. Als seus últims anys es va convertir en un pintor molt més lliure, desenvolupant una tècnica més lluminista i expressiva, que anunciava l’escola impressionista. Al seu temps va ser considerat un dels pintors més grans de totes les èpoques.
L’episodi narrat és freqüentment situat a Foix, quan en realitat sembla ser que es tracta de Fós, a la costa de Provença, on Ramon Berenguer III, en tornar d’Itàlia, va reduir la rebel·lió local contra la seva autoritat. D’aquesta obra es coneixen un esbós a llapis amb tocs de tinta, un estudi a l’aiguada i un altre a l’oli (aquest al Museu Comarcal de Reus). Antoni Roca va realitzar un gravat calcogràfic – a partir d’un dibuix fet pel Lluís Rigalt -, que va servir per a il·lustrar la Història de Catalunya de Víctor Balaguer (1860).
Dipositada als Museus d’Art de Barcelona el 1906, hi tenia el número d’inventari 10689. Posteriorment passà al despatx del president de la Diputació. Actualment aquest quadre es troba en dipòsit al Palau de la Generalitat de Catalunya.
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º