Còpia d’un Àngel de Rafael Sanzio

Procedència: obra de pensionat
Data ingrés: 3 de febrer de 1862.
Restauracions: Netejat i retocat per Joaquim Pradell el 1967.
Exposicions: Barcelona, Saló de la Diputació Provincial, 1862; Barcelona, Mariano Fortuny, 1974, núm. 1763; Barcelona, La colección Fortuny de la Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, Sala Parés, 1975, núm. 15.
Observacions: Còpia de l’angelet conservat a l’Accademia di San Luca des del 1834.
Considerat aleshores original del mateix Rafael, ara es creu que és una còpia d’un fragment de l’esquerra d’El Profeta Isaïes, que Rafael pintà a l’església de Sant Agustí, a Roma.
Tres anys abans la mateixa obra de Rafael havia estat copiada per Gustave Moreau (París, Musée Gustave Moreau, núm. d’inv. 13610), amb un estil més detallista que l’exhibit per Fortuny en la còpia de la mateixa obra.
El 1906 fou dipositat als Museus d’Art de Barcelona, on rebé el número d’inventari 10704, i el 6 de març de 1965 retornà a l’Acadèmia.
Al febrer de 1862 Fortuny, pensionat a Roma per la Diputació, a més d’aquesta obra va enviar a l’Acadèmia la cópia d’un oli de Felice Ficherelli (núm d’inv. 309) i vint dibuixos d’acadèmia datats entre el 1859 i el 1861.
Marià Fortuny i Marsal va residir a Barcelona des de 1852 i l’any següent va començar les classes a l’acadèmia privada de Claudi Lorenzale i a l’Escola de la Llotja. El 1857 va guanyar el concurs de les oposicions per anar pensionat a Roma. El 1860, estant a Roma, la Diputació de Barcelona li va enviar al Marroc per realitzar el seguiment gràfic de la guerra i es va convertir en el màxim exponent de l’orientalisme a Catalunya. Un fet fonamental a la seva vida va ser conèixer el 1865 al marxant francès Adolphe Goupil, qui es va entusiasmar amb la seva pintura de tal manera que a partir d’aquell moment Fortuny va tenir solucionada la qüestió econòmica. El 1867 es va casar amb Cecilia, la filla del pintor Federico de Madrazo, i en 1870 va realitzar un viatge per Andalusia que li va decidir a establir-se una temporada a Granada. El 1872 va tornar a Itàlia on va morir prematurament dos anys després. Pintor preciosista d’extraordinària habilitat, es va imposar com a pintor de moda a Europa gràcies als seus temes orientals i a la pintura denominada de “casacón”. En els seus últims anys es va convertir en un pintor molt lliure, desenvolupant una tècnica més lluminista i expressiva, que anunciava l’escola impressionista. Al seu temps va ser considerat un dels pintors més grans de totes les èpoques.