Inscripcions: S’observen restes de tinta d’un segell al mig de la composició. Al dors, segell de l’Acadèmia.
Bibliografia: BENACH 1958, p. 48 (reprod.).
Observacions: Bernardino di Betto, anomenat Il Pinturicchio (Perugia, c. 1454-Siena, 1513) va realitzar la decoració al fresc de la Llibreria Piccolomini entre el 1502 i el 1508. En aquesta sèrie de pintures, dedicades al Papa sienès Pio II (Enea Silvio Piccolomini) va comptar amb la col·laboració d’un jove Rafael. En el dibuix Milà presenta dues figures aïllades extretes d’un dels frescos, de les quals probablement el que més li va interessar és realitzar un estudi d’indumentària.
Aquesta aquarel·la és un exemple dels més de 900 dibuixos de Pau Milà i Fontanals (membre de número de l’Acadèmia des del 1851 (renuncia el 1856) i des del 1868) que conserva la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, procedents del llegat del seu germà, Manuel, que va ser lliurat a l’Acadèmia l’any 1907 pel prevere Josep Grau, tot seguint la seva voluntat testamentària. En la seva majoria, són còpies de fragments o d’obres complertes dels artistes més representatius del primitivisme italià -Giotto, Simone Martini, Fra Angélico, Altichiero, Masaccio…-, testimonis del seu viatge d’estudis per Itàlia (1834-1841) i de la seva incondicional adhesió al moviment purista. Així mateix, el conjunt inclou paisatges, dibuixos d’acadèmia i estudis d’anatomia, apunts de còpies de manifestacions artístiques del medievalisme català i espanyol, i estudis preparatoris i esbossos de composicions originals de l’artista, de gran importància per a l’estudi del personatge, donat que gairebé no es conserven pintures de l’artista. Per què, al marge de que la seva producció fos molt escassa, Milà va abandonar molt aviat la seva faceta de pintor, bàsicament de pintura religiosa i històrica, per dedicar-se a aprofundir en la doctrina purista, difondre amb entusiasme la seva teoria estètica i intentar modernitzar el sistema d’ensenyament.
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º