Procedència: Acabada de passar la Lucrècia al marbre el 1835, Campeny gaudia de molt poca salut. La Junta el dispensà aleshores del lliurament anual d’una obra en guix -segons havien establert l’any 1825-, a condició que aleshores en fes dues. Diversos professors de l’Escola de Llotja proposaren alguns temes, entre els quals el de l’almogàver.
Restauracions: restaurat per Josep Serra en 1981.
Observacions: Aquesta obra formà part de la sèrie de peces que el Consell Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç cedí en dipòsit als museus municipals arran d’un acord del 23 de novembre del 1904. Probablement correspon a la titulada en l’inventari del 1904 (AJM Caixes 22 i 23) com a Assumpte dubtós (“Escipió” o “Viriat”) i descrit com un grup en guix. També formà part del dipòsit que l’Acadèmia féu al museu d’art, d’on fou retornada el 24 de març del 1980.
Apareix reproduïda al fons del retrat de l’escultor fet per Vicent Rodes, conservat també al Museu de l’Acadèmia (núm. inv. 222 P). Al Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins la Col·lecció Padró (MNAC/MAM 10366), s’hi conserva un esbòs en fang. Aquest grup fa referència a la croada de Felip III de França contra Pere II de Catalunya. Delmat ja l’exèrcit francès i en retirada, fou encara atacat pels homes de Roger de Llúria, que acabaven de desembarcar victoriosos. Sembla que representa exactament l’episodi narrat per Rafael Cervera a Historia de Cataluña, 1616, pàg. 125. De fet, és ja una obra de caire romàntic, que enllaça amb el nou esperit del Romanticisme i l’exaltació del nacionalisme.
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º