És una de les poques escultures del seu temps, conservades a l’Acadèmia, que està signada i datada, tot i que a l’Arxiu no hem pogut trobar cap documentació que hi faci referència.
Entre les obres cedides en dipòsit als museus municipals pel Consell Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç l’any 1904 hi havia una estàtua en guix de Ferran, Pàtrocle, que ben segur que era aquesta mateixa, la qual també formà part del dipòsit que l’Acadèmia féu al museu d’art el 1906, d’on fou retornada el 24 de març del 1980.
El fet que el guix de l’Acadèmia porti un número vermell pot indicar que va ser una de les obres del museu numerades durant la Guerra Civil, el número de les quals, tanmateix, no respon al d’inventari de l’entitat. Quant a la confusió iconogràfica (Pàtrocle per Àiax), era molt corrent a l’hora d’identificar aquest tipus de temes.
Àiax (Aiant), fill d’Oileu, rei de la Lòcrida Opúncia, fou un heroi de la guerra de Troia. L’estàtua representa el moment en què, castigat per Atena per haver violat el seu temple i haver-se endut la sacerdotessa Cassandra, la deessa enfonsà a la mar les seves naus. Àiax la increpà des de dalt d’una roca, però Neptú (Posidó), amb el seu trident, l’ofegà tot seguit.
Àiax (Aiant)
Ferran, August (Mallorca, 1813 - l'Havana, 1879)
- Tècnica: Guix
- Mides: 172 x 80 x 65 cm
- Data: 1838
- Ubicació: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi