Preàmbul històric
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi té els seus orígens al segle XVIII, quan la Reial Junta Particular de Comerç del Principat de Catalunya, confirmada per Carles III l’any 1760, crea l’Escola Gratuïta de Disseny i la situa el 1775 a la part alta de la Casa de la Llotja de Mar de Barcelona. L’entitat, que pren successivament diverses denominacions, actua també com a Acadèmia de Belles Arts en funcions de suplència, i amb aquest nom consta en la documentació d’arxiu.
A meitat del segle XIX, després de la crisi financera de la Junta de Comerç, que l’incapacita per continuar amb el sosteniment de l’Escala, se sol·licita la creació d’una Acadèmia que es responsabilitzi dels ensenyaments artístics; i el 31 d’octubre de 1849, per Reial ordre, es creen les acadèmies provincials de belles arts, encomanant-les-hi el desenvolupament de les escoles de nobles arts.
El 27 d’abril de 1850 es constitueix l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i per ordre del Govern es posa a la seva disposició el segon pis de la Casa de la Llotja; d’aquesta manera, escola i acadèmia continuen tenint la seva seu a la Llotja.
La Reial ordre de 19 de novembre de 1928 atorgà a l’entitat el títol de Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i, finalment, per Ordre del Ministeri d’Instrucció Pública d’11 de juny de 1930, se li concedeixen atribucions sobre les quatre províncies catalanes, amb la titulació de Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
El títol de Reial va desaparèixer durant l’etapa de la segona República espanyola (1931-1939) i es va recuperar amb el nou règim franquista.
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi està sota la protecció de Sa Majestat el Rei, segons l’article 62.j) de la Constitució de 1978 i, d’altra banda, l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix a l’article 9.7 que la Generalitat de Catalunya té la competència exclusiva sobre les acadèmies que tinguin la seu central a Catalunya; a més la Generalitat, per l’article 2 del Decret de 9 d’abril de 1987, reconeix que les acadèmies són corporacions de dret públic.
La nostra corporació, doncs, justament des dels inicis i conjuntament amb l’Escola de Llotja, ha disposat de forma ininterrompuda de la segona planta de la Casa Llotja de Mar com a seu pròpia durant quasi dos segles i mig.
Personalitat, Patronatge, Seu
Article 1
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, d’acord amb els seus antecedents històrics i amb les disposicions legals vigents:
- Es una corporació oficial de dret públic de caràcter consultiu.
- Està dins la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’Estatut de Catalunya.
- Té la seva seu, des de la seva fundació, en el segon pis de la Casa de la Llotja de Mar, passeig d’Isabel II, 1, 08003 Barcelona.
- Forma part de l’Institut d’España en qualitat de membre associat.
- És membre, des de la seva creació el 2001, del Consell Interacadèmic de Catalunya.
Objectiu i activitats
Article 2
En compliment de la seva missió, les activitats pròpies de l’Acadèmia seran:
- Practicar, potenciar i difondre la investigació de les belles arts a Catalunya.
- Col·laborar en l’estricte compliment de la legislació vigent en matèria d’apreciació, defensa, conservació i restauració de monuments, conjunts artístics i béns d’interès cultural (article 46 de la Constitució).
- Organitzar cursos, conferències, exposicions, concursos, concerts, etc., i publicar treballs que contribueixin a l’estudi i divulgació de les belles arts.
- Formar part o mantenir relacions de tipus consultiu amb els organismes de l’administració pública, d’assessorament amb les corporacions oficials de caràcter artístic, i de comunicació, coordinació i intercanvi amb les altres acadèmies i institucions similars.
- Conservar i ampliar el seu ric patrimoni artístic: les col·leccions de pintura, escultura, dibuix, gravat i totes aquelles que es corresponguin amb les diferents especialitats actuals i futures, com per exemple cinema, música, disseny, arts decoratives, etc., que són propietat de l’Acadèmia, incloses les obres dipositades en altres institucions.
- Conservar i posar a disposició dels estudiosos la biblioteca i els seus arxius: el de l’Acadèmia, el de l’Escola de Belles Arts i el de la Comissió de Monuments.
- Establir relacions i signar convenis amb centres d’ensenyament superior, institucions, entitats i associacions afins, tant del seu àmbit d’actuació a Catalunya, com de fora.
- Abordar el repte de la transformació digital de tota l’activitat de la institució per adaptar-se al món actual i, de manera singular, a les noves generacions.
Integrants
Article 3
L’Acadèmia estarà integrada per 41 acadèmics de número i un nombre indeterminat d’acadèmics emèrits, i d’acadèmics supernumeraris residents a Catalunya, elegits pels seus mèrits entre artistes, investigadors i protectors de les belles arts.
Quan els acadèmics de número compleixin vuitanta anys passaran a la condició d’acadèmics emèrits i per això la seva plaça es considerarà vacant i podrà ser ocupada de nou. Aquest canvi no implica cap pèrdua de categoria com a acadèmic, simplement es considera que la seva participació a la vida acadèmica és a partir d’aquest moment voluntària i no obligatòria. Per això els acadèmics emèrits conserven la veu i el vot a totes les reunions i poden ocupar i ser escollits per als càrrecs de la Junta de Govern. L’única diferència dels altres acadèmics de número és que en ser voluntària la seva participació, quan no assisteixin ni votin, no computaran per al quòrum exigit a les sessions i votacions reglamentàries.
L’Acadèmia podrà nomenar acadèmics d’honor personalitats destacades en les belles arts, sigui quina sigui la seva residència o nacionalitat, i a qui l’Acadèmia desitja distingir expressament pels seus mèrits i condicions personals perquè puguin participar en les seves activitats, en la mesura que les circumstàncies els ho permetin.
Les tasques a realitzar per l’Acadèmia aconsellen que en formin part personalitats destacades en les belles ares, que per la seva residència allunyada difícilment podrien assistir regularment a les sessions. Per això també podrà designar acadèmics corresponents a persones mereixedores d’aquesta consideració pel seu prestigi professional i que no resideixin a prop de la seu de l’Acadèmia.
Quan els acadèmics de número durant el termini d’un any deixin d’assistir a les sessions sense justificació escrita, o que assisteixen a menys d’un terç de les sessions reglamentàries durant tres anys consecutius, la Junta de Govern proposarà al Ple el seu pas a la condició d’acadèmics supernumeraris i llavors es podrà cobrir la vacant. Aquesta condició d’acadèmics supernumeraris també es podrà sol·licitar a petició pròpia, quan determinades circumstàncies personals o professionals així ho aconsellin.
Govern
Article 4
L’Acadèmia es regirà per una Junta de Govern, constituïda pels següents càrrecs: presidència, secretaria general, tresoreria, direcció de la biblioteca i arxiu, i direcció del museu. Si cap d’aquests cinc càrrecs és ocupat per un membre de l’especialitat de música, aleshores un dels seus membres s’incorporarà a la Junta de Govern com a vocal, escollit entre el conjunt dels acadèmics músics o musicòlegs.
La Junta de Govern podrà proposar el nomenament d’un vicepresident d’entre els seus membres, amb la missió fonamental d’assistir el president o de substituir-lo si s’escau.
En casos excepcionals en què un president en cessar en el càrrec, per la seva gestió, fos mereixedor d’un homenatge especial, se’l podrà nomenar president d’honor a proposta de la Junta de Govern.
Article 5
Tots els acadèmics de número i emèrits es reuniran periòdicament en sessions plenàries, amb dates fixades reglamentàriament, i amb caràcter ordinari o extraordinari, per tractar els assumptes propis de l’activitat acadèmica i prendre els acords pertinents de govern.
Estructura
Article 6
L’Acadèmia la formen creadors en la pintura, l’escultura, l’arquitectura, el disseny, les arts decoratives, la música, les arts audiovisuals i escèniques i investigadors/historiadors en aquestes especialitats.
La Junta de Govern procurarà que hi hagi un nombre flexiblement paritari de membres d’aquestes especialitats i també paritat de gènere en el sí de l’Acadèmia.
L’Acadèmia també preveu l’existència d’acadèmics protectors, triats entre personalitats que destaquin en el seu mecenatge públic a favor de les arts i que vulguin ajudar en les tasques pròpies de la institució.
Economia
Article 7
EI sosteniment econòmic de l’Acadèmia es realitzarà mitjançant:
- L’aportació fixa dels organismes oficials, estatals, autonòmics, provincials, comarcals municipals i locals, segons disposa la Reial ordre de 31 d’octubre de 1849.
- Les aportacions privades de fundacions, societats i particulars benefactors.
- Les aportacions personals dels acadèmics protectors.
- La venda de les seves publicacions, reproduccions, etc.
- Els honoraris acreditats per informes emesos.
- La inscripció a cursos, seminaris, concerts, conferències, etc., organitzats o participats per l’Acadèmia.
- En general, qualsevol altra font que en el marc de l’Acadèmia pogués ser susceptible de contribuir al seu sosteniment.
Organització de l’Acadèmia
Junta de Govern
Article 8
L’Acadèmia es regirà per una Junta de Govern, constituïda pels càrrecs expressats a l’article 4. Tots els càrrecs de la Junta de Govern seran per quatre anys i podran ser reelegits fins un màxim de dos mandats per almateix càrrec.
Article 9
El president serà elegit pel Ple de la corporació d’entre els acadèmics de número i emèrits. Quan es produeixi la vacant per expirar el seu mandat, defunció, incapacitat, renúncia o cessament la vacant serà anunciada en la sessió plenària ordinària següent a l’existència de la vacant i es donarà el termini d’un mes per a la presentació de candidatures, signades per tres o més acadèmics de número o emèrits. Conegudes i acceptades les candidatures, se’n remetrà còpia a tots els acadèmics de número i emèrits i es procedirà a la votació secreta en la sessió immediata.
Per tal que la votació sigui vàlida, el nombre de votants, entre els presents i els que hagin enviat el seu vot per escrit, serà com a mínim de la meitat més un dels acadèmics de número i dels emèrits que en aquell moment formin l’Acadèmia, en el ben entès que els emèrits que no participin a la votació no són computats per a l’establiment del quòrum.
Efectuada la votació, serà elegit el candidat que hagi obtingut la majoria dels vots emesos.
En cas d’empat de vots es procedirà a una nova votació de les dues candidatures més votades en la sessió plenària successiva.
En cas de nou empat s’anul·laran les propostes i s’iniciarà de bell nou el procés electoral amb la proclamació de la vacant i subsegüent presentació de candidatures.
El president podrà ser cessat en un ple extraordinari convocat a aquest efecte mitjançant la petició escrita d’un terç d’acadèmics de número i emèrits i si, havent-hi quòrum, rep una majoria de vots en contra, sumant el presencials i els arribats per correu, en el ben entès que els emèrits que no participin a la votació no són computats per a l’establiment del quòrum.
Un cop rebuda la petició de ple extraordinari per al cessament del president, si aquest no el convoqués en un termini de trenta dies naturals, ho farà el vicepresident si n’hi ha, o el secretari general.
EI president cessant, per expirar el seu mandat, per renúncia o per cessament, continuarà en funcions fins a la presa de possessió del nou elegit.
Article 10
Els altres càrrecs de la Junta de Govern seran elegits en una sessió plenària ordinària i en votació secreta en la qual figurarà en el corresponent ordre del dia que es farà la votació, així com el nom dels candidats. A fi que l’elecció sigui vàlida, hi hauran d’estar presents o enviar el seu vot per escrit almenys la meitat més un dels acadèmics de número i emèrits que en aquell moment formin l’ Acadèmia. L’elegit haurà de reunir la majoria de vots d’entre els emesos, en el ben entès que els emèrits que no participin a la votació no són computats per a l’establiment del quòrum.
Els càrrecs de la Junta de Govern podran ser cessats amb el mateix procediment previst per al cessament del president descrit en l’article anterior.
Missió dels càrrecs de la Junta de Govern
Article 11
Correspon al càrrec de president:
- Fer complir els estatuts i acords de l’Acadèmia.
- Presidir les sessions.
- Convocar les sessions per mitjà del secretari general.
- Signar els lliuraments i, juntament amb el secretari general, les actes i documents que es derivin de les decisions de l’Acadèmia.
- Executar els acords de l’Acadèmia.
- Donar el curs corresponent als assumptes que hagi de conèixer l’Acadèmia.
- Procedir per si mateix, en cas d’urgència, assabentant-ne a la Junta de Govern o al Ple a la primera sessió que se celebri.
- Representar la corporació en tots els actes en què sigui necessari.
- Dirigir la persona o persones contractades per l’Acadèmia per a realitzar les tasques administratives i de gestió ordinària.
El president tindrà el tractament d’ Excel·lentíssim.
En absència del president, exercirà la presidència el vicepresident, si n’hi ha, o bé el membre més antic de la Junta de Govern.
Article 12
El secretari general ho serà de l’Acadèmia i de la Junta de Govern. Per això li correspon:
- Redactar les actes de les sessions de Junta de Govern, de les plenàries, de les extraordinàries i de les solemnes.
- Portar la correspondència i signar totes les comunicacions.
- Expedir els certificats i còpies que lliuri l’Acadèmia, amb el vistiplau del president.
- Tenir cura de l’arxiu administratiu i guardar els segells de l’Acadèmia.
- Redactar la memòria, donant notícia de tot el que hagi fet l’Acadèmia durant l’any, treball que serà llegit pel mateix secretari en sessió pública.
En absència o indisposició del secretari general; exercirà el càrrec el membre més recent de la Junta de Govern.
Article 13
Les obligacions del càrrec de tresorer seran:
- Percebre les quantitats assignades a l’Acadèmia per qualsevol concepte.
- Fer els pagaments necessaris sobre la consignació de despeses, d’acord amb les ordres o els lliuraments expedits pel president.
- Portar els comptes amb les formalitats degudes, i sotmetre’ls anualment, acompanyats dels documents justificatius, a l’aprovació de la Junta de Govern.
A la sessió plenària ordinària corresponent al mes de febrer de cada any, presentarà i s’aprovarà, si s’escau, una liquidació d’ingressos i despeses haguts l’any anterior, així com un projecte de pressupost per al proper.
Article 14
Correspon al càrrec de bibliotecari:
- Donar directrius i pautes de treball a la persona tècnica encarregada de la biblioteca i arxiu.
- Ordenar, custodiar i catalogar els llibres i documents de la biblioteca i acusar recepció de les publicacions que rebi l’Acadèmia.
- Proposar les adquisicions que consideri pertinents amb destí a la biblioteca.
- Ordenar i estudiar el patrimoni arxivístic de l’Acadèmia.
- Establir intercanvi de publicacions amb altres institucions.
- Potenciar la difusió del fons bibliotecari i arxivístic de l’Acadèmia pels canals digitals.
Article 15
Correspon al càrrec de conservador del museu:
- Donar directrius i pautes de treball a la persona tècnica encarregada del museu.
- Ordenar, custodiar i catalogar les col·leccions artístiques de l’Acadèmia, així com acusar recepció de les obres que es rebin.
- Proposar les restauracions de les obres que ho necessitin.
- Organitzar exposicions de part dels fons museístics.
- Autoritzar la sortida de peces del museu per exposicions alienes a l’Acadèmia i vetllar per la seva seguretat.
- Treballar per potenciar la difusió del fons del museu pels canals digitals.
Designació d’acadèmics
Article 16
Per a l’elecció d’acadèmics de número, una vegada anunciada oficialment la vacant, cal presentar a l’Acadèmia una proposta signada per tres acadèmics de número o emèrits, en la qual es justifiqui que l’interessat reuneix les condicions per al càrrec, i s’expressin amb claredat els mèrits i les circumstàncies en què es basa la proposta. Totes les propostes presentades seran llegides i debatudes en el primer ple ordinari que se celebri després de la seva presentació i passaran per a votació secreta al ple següent. En el cas que en el termini d’un any no s’hagi presentat cap proposta, la Junta de Govern en formularà una.
Cada vacant serà objecte de votació per acte separat, sense que se’n pugui fer dues o més conjuntament.
Article 17
Reunida l’Acadèmia per procedir a l’elecció d’acadèmic, es llegiran la proposta o les propostes i es procedirà, sense discutir-les, a votació que serà secreta.
Per a l’elecció caldrà, com a mínim, l’assistència o vot per escrit de la meitat més un dels acadèmics de número i emèrits que en aquell moment formin l’Acadèmia, en el ben entès que els emèrits que no participin a la votació no són computats per a l’establiment del quòrum.
Si cap de les propostes sotmeses a votació assolís la majoria simple dels vots emesos, o es produís un empat, es procedirà novament a votar pels presents les dues propostes que hagin aconseguit més vots, i si, en aquest cas, tampoc no es donés l’esmentada majoria requerida, es deixarà la resolució per al ple ordinari següent.
Un cop reunit aquest ple, es procedirà a una tercera i última votació, només, però, de les dues propostes que hagin aconseguit un major nombre de vots o hagin empatat, i serà proclamat acadèmic qui obtingui la majoria dels vots emesos pels presents i per escrit, i si cap de les dues propostes l’obtingués en aquesta tercera votació, quedarien ambdues sense efecte, i es reiniciaria el procés a partir de la presentació de candidatures.
Verificada l’elecció, el president proclamarà l’elegit com a acadèmic de número, cosa que li serà comunicada seguidament per ofici.
Article 18
Cada acadèmic de número electe presentarà en el termini d’un any un discurs per a la presa de possessió, el tema del qual comunicarà al president amb anticipació, i que també podrà ser acompanyat d’algun objecte o document d’interès per a les col·leccions artístiques o per a la biblioteca de l’Acadèmia, Si l’acadèmic ho prefereix, podrà cedir a l’Acadèmia, en substitució del discurs, una obra d’art de mèrit, preferentment original seva, que quedarà propietat de l’Acadèmia. La Junta de Govern, escoltada l’opinió del Ple, determinarà l’acceptació de l’obra de mèrit en substitució del discurs; aquesta circumstància tindrà lloc excepcionalment.
Article 19
L’acadèmic de número electe comunicarà al president l’acceptació, el tema del seu discurs d’ingrés i el nom de l’acadèmic de número que haurà de respondre el seu discurs en l’acte de la recepció.
Article 20
L’acadèmic de número electe haurà de prendre possessió del càrrec en el termini d’un any de la seva elecció, prorrogable per sis mesos per causa justificada. Transcorregut aquest termini sense fer-ho, la seva elecció quedarà sense efecte.
Article 21
L’Acadèmia fixarà el dia i l’hora en que haurà de celebrar-se l’acte de recepció pública del nou acadèmic de número, el qual revestirà tota la solemnitat possible i hi seran invitades les autoritats i les altres acadèmies oficials.
Article 22
En la sessió pública de recepció de l’acadèmic de número electe, després de llegir el discurs i la resposta, el president donarà possessió del càrrec al recipiendari, li imposarà la medalla i li lliurarà el diploma i la insígnia.
Article 23
Quan un acadèmic de número mori, renunciï o passi a emèrit o supernumerari se’n donarà compte
immediatament al Ple de l’Acadèmia i es declararà la vacant.
Article 24
Les candidatures de nous acadèmics, signades per tres acadèmics de número o emèrits, s’hauran de lliurar a la secretaria de l’Acadèmia dins els trenta dies hàbils des del moment de la declaració de la vacant.
Article 25
Per al nomenament d’acadèmics d’honor caldrà una proposta signada per tres acadèmics de número o emèrits, en la qual es justificarà que l’interessat reuneix les condicions pel càrrec, i s’expressaran amb claredat els mèrits i les circumstancies en què es basa la proposta.
Aquesta proposta serà llegida a la primera sessió plenària després de la presentació i serà votada a la següent sessió del Ple.
Perquè la votació sigui vàlida serà necessari que entre els presents i els vots per escrit sumin, com a mínim, la meitat més un dels acadèmics de número i emèrits que en aquell moment formin part de l’Acadèmia, en el ben entès que els emèrits que no participin a la votació no són computats per a l’establiment del quòrum.
Per sortir elegit haurà de reunir, com a mínim, la meitat més un dels vots emesos. Els acadèmics d’honor tindran el tractament d’Il·lustríssim.
Article 26
Els acadèmics corresponents seran elegits també per votació secreta, mitjançant proposta de tres acadèmics de numero o emèrits, en la qual es faran constar els mèrits i les circumstàncies de l’interessat.
La seva recepció a l’Acadèmia es podrà fer en un acte públic convocat pel dia i el lloc més adients.
Els acadèmics corresponents tindran el tractament d’il·lustríssim.
Drets i deures dels acadèmics
Article 27
Tots els acadèmics de número i emèrits gaudiran de les mateixes consideracions i prerrogatives, sense altra distinció de categoria entre ells que la d’antiguitat, que, per als ingressats en una mateixa data, haurà de decidir-se a favor del de més edat.
Els acadèmics de número i emèrits tindran el tractament d’Il·lustríssim.
Article 28
Els acadèmics de número contreuen l’obligació d’exercir els càrrecs i de realitzar els treballs o comissions que els siguin confiats per l’Acadèmia i, en alguns casos se’ls poden assenyalar dietes. També contreuen l’obligació d’assistir als actes que celebri l’Acadèmia, especialment les sessions ordinàries i extraordinàries.
Procuraran d’enviar a l’Acadèmia tots els treballs d’erudició o crítica que publiquin o les imatges de les obres de creació de les quals siguin autors, per així enriquir els fons de l’Acadèmia.
Col·laboraran, si escau, amb treballs per al butlletí.
L’incompliment reiterat de les obligacions esmentades serà causa suficient perquè la Junta de Govern de l’Acadèmia proposi al Ple si l’acadèmic afectat hauria de passar a la categoria de supernumerari. Es considera incompliment reiterat l’absència injustificada a les sessions de tot un any o que assisteixen a menys d’un terç de les sessions reglamentàries durant tres anys consecutius.
L’acadèmic supernumerari podrà assistir a les sessions plenàries, amb veu, però no tindrà dret a vot.
Article 29
Els acadèmics de número i els emèrits usaran com a distintiu en els actes acadèmics oficials una medalla amb l’emblema de les arts, que penjarà d’un cordó teixit en seda verda i or, que es lliurarà en l’acte del seu ingrés. Fora dels actes oficials poden ostentar una insígnia de plata.
Els acadèmics de número i els emèrits poden usar l’uniforme que preveu la Reial ordre de 21 de novembre de 1929 (BOE de 14 de desembre de 1929).
Article 30
Les medalles dels acadèmics de número i dels emèrits són propietat de l’Acadèmia i restaran dipositades a la secretaria de la mateixa i a la disposició dels acadèmics per utilitzar-les en els actes que ho requereixin.
Article 31
L’Acadèmia tindrà, entre els acadèmics de número, acadèmics protectors, els quals hauran de reunir per ser nomenats les següents condicions:
Haver demostrat públicament la protecció a les belles arts abans d’ingressar a l’Acadèmia.
Estar disposat a exercir-la en el sí de la corporació segons la mesura de les seves possibilitats.
A l’inici de cada any i en el seu transcurs, farà la proposta de la seva aportació.
Article 32
Els acadèmics d’honor procuraran col·laborar amb els seus treballs i activitats en forma semblant als acadèmics de número, enviant a l’Acadèmia tots els treballs d’erudició o crítica que publiquin o les imatges de les obres de creació de què siguin autors, per així enriquir els fons de l’Acadèmia.
Article 33
Els acadèmics corresponents contrauran l’obligació de complir, en el lloc de la seva residència, les comissions que els siguin confiades.
Procuraran col·laborar amb els seus treballs i activitats en forma semblant als acadèmics de número, enviant a l’Acadèmia tots els treballs d’erudició o crítica que publiquin, o les imatges de les obres de creació de què siguin autors, per així enriquir els fons de l’Acadèmia.
Article 34
En els actes públics que celebra l’Acadèmia, els acadèmics d’honor, els corresponents i els supernumeraris tindran dret a figurar entre els de número i els emèrits.
Tots tindran dret d’assistència als plens ordinaris, en els quals tindran veu i vot els de número i els emèrits, i veu però no vot els d’honor, corresponents i supernumeraris.
Article 35
Tant als acadèmics de número com als d’honor i corresponents, els serà lliurat un diploma signat pel president i el secretari general i una insígnia. Als primers, se’ls lliurarà en Pacte de presa de possessió en sessió pública.
A tots els acadèmics que ho demanin se’ls lliurarà un carnet identificatiu que acrediti la seva condició.
Sessions plenàries
Article 36
L’Acadèmia celebrarà sessions plenàries amb caràcter ordinari en dies fixats prèviament per la Junta de Govern, i de caràcter extraordinari sempre que ho disposi el president.
Hi assistiran amb veu i vot tots els acadèmics de número i els emèrits. Els acadèmics d’honor, els
corresponents i els supernumeraris també hi poden assistir, amb veu però sense vot.
Perquè siguin vàlids els acords d’aquests plens, serà necessari que obtinguin l’aprovació de la meitat més un dels acadèmics de número i emèrits assistents, sempre que els assistents amb dret a vot siguin, com a mínim, la meitat més un dels acadèmics de número i emèrits que en aquell moment formin l’Acadèmia, en el ben entès que els emèrits que no participin a la votació no són computats per a l’establiment del quòrum.
Els acords de tipus ordinari, és a dir tots llevat dels relacionats amb les eleccions i cessaments dels càrrecs de la Junta de Govern, l’elecció de nous acadèmics de número i d’honor, i la reforma dels estatuts, es podran fer per la majoria simple dels assistents.
Totes les reunions es podran celebrar de forma presencial o telemàtica, si les circumstàncies ho aconsellen i això afavoreix la màxima participació. La Junta de Govern regularà els mecanismes de votació en el cas de les sessions telemàtiques.
Es procurarà que l’Acadèmia també celebri sessions plenàries fora de la seva seu, en altres llocs del territori català, tenint en compte el seu caràcter d’acadèmia catalana.
Article 37
L’Acadèmia celebrarà, com a mínim, una sessió plenària ordinària cada mes, llevat de les vacances d’estiu, i per això la Junta de Govern, en la seva última sessió ordinària de cada any, aprovarà el calendari de sessions de la Junta de Govern i de les plenàries per al següent.
En aquests plens ordinaris es podran tractar tots els assumptes relacionats amb les activitats de l’Acadèmia, figurin o no a l’ordre del dia. No es podrà, però, prendre acords sobre els assumptes que no hagin estat previstos a l’ordre del dia. Els acadèmics de número i els emèrits seran convocats per correu postal o correu electrònic a aquests plens pel secretari general amb un mínim de deu dies naturals per poder assegurar la seva assistència.
Dins de les sessions ordinàries serà norma habitual que un acadèmic de número, emèrit, d’honor,
supernumerari o corresponent, elabori una dissertació sobre un tema de caràcter artístic o humanístic. La secretaria general prepararà trimestralment un avanç dels ponents i dels seus temes. Aquestes sessions també podran ser públiques i anunciades oportunament.
Article 38
Es podran celebrar sessions plenàries extraordinàries, convocades pel president. Només seran objecte de deliberació i acord els assumptes que es determinin expressament en la convocatòria.
També podran demanar la convocatòria d’una sessió extraordinària, per escrit al president, els acadèmics de número i emèrits, indicant el tema de l’ordre del dia. Per a aquesta convocatòria serà necessari que la sol·licitud la signin un terç dels acadèmics de número i emèrits que en aquell moment formin l’Acadèmia. Un cop rebuda la petició de ple extraordinari, si el president no el convoqués en un termini de trenta dies naturals, ho farà el vicepresident, si n’hi ha, o el secretari general.
Les sessions plenàries extraordinàries seran convocades amb deu dies naturals d’antelació per garantir la màxima participació.
Actes públics
Article 39
L’Acadèmia celebrarà actes públics:
- Per donar compte anual dels seus treballs.
- Per distribuir premis als creadors.
- Per a la recepció dels nous acadèmics.
- Per honorar la memòria de grans creadors i acadèmics traspassats.
- Per exposar tesis o altres treballs de recerca.
- Per fer públic el seu dictamen sobre qüestions artístiques d’interès general i local.
- Amb motiu de commemoracions i aniversaris.
- Per difondre temes diversos relacionats amb les belles arts i amb els objectius de l’Acadèmia.
Els treballs que s’hagin de presentar en aquestes sessions públiques hauran de tenir l’assentiment previ de la Junta de Govern.
També tindran la consideració d’actes públics aquells que es difonguin per canals telemàtics.
Publicacions
Article 40
L’Acadèmia publicarà en format paper i/o en digital.
- Un butlletí anual que reculli preferentment treballs dels acadèmics de número, emèrits, d’honor,
corresponents i supernumeraris. - Un anuari cada dos anys.
- Catàlegs del museu i d’ exposicions temporals.
- Treballs relacionats amb els fins de l’Acadèmia.
- Mantindrà i actualitzarà la pàgina web i les altres xarxes socials en què participi la institució.
Distincions i premis
Article 41
Medalla d’Or. Es concedirà en casos excepcionals a acadèmics, persones o entitats que s’hagin distingit per la seva ajuda o col·laboració amb l’Acadèmia i segons proposta de la Junta de Govern. Premis del concurs de la Fundació Ynglada-Guillot i beques de la Fundació Privada Güell, d’acord amb les bases d’ambdues institucions.
Personal
Article 42
Pel degut exercici dels diferents oficis de I ‘Acadèmia i el servei de totes les seves dependències, es podrà designar el personal necessari per nomenament lliure de la Junta de Govern, però en el cas dels tècnics superiors de conservació de museu i de l’arxiu i biblioteca o d’altres càrrecs de gestió que impliquin titulació superior, es farà mitjançant una convocatòria pública.
Modificació dels estatuts
Article 43
Aquests estatuts podran ser modificats, a proposta de la Junta de Govern, debatuts i votats pel Ple, i elevant el text modificat a l’aprovació del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Aprovats per votació dels acadèmics de número en la sessió plenària ordinària del dia 21 d’abril de 2021.