L’adoració del vedell d’or

Procedència: Obra feta pel concurs per a la pensió de Roma, febrer 1802, en concurrència amb l’homònima de Francesc Lacoma i Sans i altres.
Data ingrés: 18 de febrer de 1802.
Restauracions: restaurat per J. M. Xarrié entre el 30 de juny i el novembre de 1980.
Documentació: (sobre l’oposició, no sobre la pintura).
Biblioteca de Catalunya, Arxiu Junta de Comerç, Llibre d’Acords 1802, f. 49 i 216; Arxiu RACBASJ, papers restauració; Arxiu J. M. Xarrié.
Bibliografia: MARÈS 1964, p. 62; ALCOLEA [GIL], vol. II, p. 42; HISTÒRIA BARCELONA 5, p. 41 (reprod.).
CATÀLEG [1833], sala 2ª, núm. 19 o 20 (?) (no esmenta autor); CATÀLEG 1837, Pint. núm. 35 o 40 (?) (com d’autor desconegut); CATÀLEG 1847, núm. 296; INVENTARI 1851, núm. 296; CATÀLEG 1913, núm. 303 (no hi consta autor); CATÀLEG 1999, p. 29-30.
Observacions: aquesta obra, de la qual només es comenta l’autoria al catàleg de 1847, és d’idèntic tema i dimensions a les núms. 333 i 370. El motiu és que foren proves per obtenir pensió d’estudis l’any 1802, a les quals es presentaren cinc opositors: Cabanyes, Antoni Sanahuja, Lacoma i Sans, Jaume Riera i Gaietà Pont. La de Cabanyes va guanyar la pensió per unanimitat, però el 5 d’agost la Junta Suprema canvià el veredicte en favor de la que havia presentat Francesc Lacoma i Sans, si bé Cabanyes també acabaria rebent fons per anar a Roma. No es diu a quin dels opositors coneguts correspon cada una de les tres pintures conservades al Museu, però per proximitat estilística de la 370 a Lacoma i Sans, i per la inferior qualitat de la 333 -que devia ser la d’un dels concursants no premiats-, aquesta, que en haver estat premiada és lògic que romangués als fons de l’escola, deu ser la de Cabanyes.