Procedència: Aquesta obra, conjuntament amb La Fe conjugal, Himeneu i Paris, te un origen dubtós. Van ser fetes per Campeny a Roma totes quatre i enviades a Barcelona el 1815, un cop acabada la guerra. Per la seva simbologia matrimonial, alguns autors suposen que podien haver estat destinades al monument que la Junta de Comerç projectava aixecar a Barcelona amb motiu de la celebració de les dobles noces reials a la ciutat el 1802 (Ferran VII d’Espanya amb Maria Antònia de Nàpols i Francesc de Nàpols amb Maria Isabel, princesa d’Astúries i germana de Ferran VII).
El cert és que, malgrat la documentació existent sobre les peces el seu origen no és gens clar, com tampoc la seva finalitat ni les dates exactes d’execució. L’any 1819 Campeny portà els guixos de les quatre estàtues a Madrid, a la Cort, obres que poc després passaren a l’Academia de San Fernando, on ara només se’n conserven dues (La Fe Conjugal i Himeneu). L’any 1825, després de moltes vicissituds, Campeny va poder desembalar finalment els marbres -car estaven guardats en les mateixes caixes tal com els havia enviat d’Itàlia-, que s’exposaren a la Llotja. Aleshores els oferí a la Junta, conjuntament amb d’altres obres seves, i aquesta les va adquirir a l’agost d’aquell any i les col.locà al seu gran saló, que féu millorar per tal d’aixoplugar-hi unes obres que es consideraren d’alta qualitat artística.
Exposicions: Llotja 1825, pàg. 28; Escultura 1989, núm. 87.
Observacions: Aquesta obra forma part del patrimoni escultòric de la Cambra de Comerç, com l’Acadèmia també entitat hereva de la Junta de Comerç setcentista que fou qui donà vida a la Casa Llotja. Es troba al Saló Daurat de la Casa Llotja.
D’aquesta estàtua se’n conserva un petit esbós en fang, procedent de la Col·lecció Padró, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC/MAM 10384) i un dibuix a la ploma i aiguatinta, possiblement relacionat, al Gabinet de Dibuixos i Gravats del mateix museu (MNAC/GDG 27244/D).
La deessa Diana (Àrtemis), molt estimada a Roma, era representada generalment com una deessa del bosc, caçadora, amb el buirac, l’arc i les sagetes, i fou considerada també un símbol de fecunditat.
Diana caçadora
Campeny Estrany, Damià (Mataró, 1771 - Barcelona, 1855)
- Tècnica: Marbre
- Mides: 139 x 68 x 64 cm
- Data: Entre 1803 - 1808
- Posició: vertical
- Ubicació: Casa Llotja de Barcelona