Va néixer a Mazères, a l’Ariège, el 1944 i viu a París. És fill d’exiliats de la Franja de Ponent, motiu pel qual la seva llengua materna va ser el català, que es conservà viu a la seva família.
Es llicencià en Lletres d’espanyol a la Sorbona el 1968 i obtingué la Maîtrise d’espanyol. C2 de català a la mateixa Universitat el 1970. Presentà la tesi de 3ème cycle d’Estudis Ibèrics “Les Arts Graphiques de l’époque moderniste à Barcelone”, sota la direcció del Professeur Paul Guinard, a la universitat PARIS III el 1974, tesi que posteriorment li seria publicada a Barcelona, editada pel Gremi d’Indústries Gràfiques, en doble edició catalana i castellana, llibre que des d’aleshores ha esdevingut clàssic en aquesta matèria.
Va viure uns anys a Barcelona, on la seva assistència als cursos per a estrangers de l’IEC li desvetllà un interès especial per la seva cultura familiar. Aquí va ser Professor de francès i de traducció (espanyol-francès) a la EUTI “Escola Universitària de Traductors-Intèrprets” de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre el 1972 i el 1977, i esdevingué secretari general de l’escola el 1976-1977.
Es llicencià en Història de l’Art i d’Arqueologia a la universitat de PARIS IV el 1980, i aquell any va col·laborar amb el naixent Musée du XIXème siècle d’Orsay, a París, en l’àmbit del catàleg de la pintura espanyola. Entre el setembre de 1980 i el setembre de 1983 va ésser membre de la Secció Científica de la “Casa Velàzquez” de Madrid, amb residència a Barcelona, on fou un dels organitzadors del “Col·loqui Internacional del Modernisme” del 1983, i editor de les actes (1988).
Entre el 1984 i el 1987 fou professor a tres Liceus de França, fins que el 1987 esdevingué “Maître de conférences” a la Université de Haute-Bretagne, RENNES 2, fins el 1991, en que passà -també com a “Maître de conférences”- a la Université de la Sorbonne-Nouvelle, PARIS III, fins el 1996. Aquest any guanyà el càrrec de Professeur d’espanyol a la Université de Reims Champagne-Ardenne, on encara exerceix el seu magisteri.
Malgrat que el seu professorat és d’espanyol, el seu camp principal de recerca és la història de l’art català dels segles XIX i XX, amb un interès particular per les arts gràfiques (gravat, arts del llibre, cartell, publicitat impresa), el Modernisme català, les relacions entre la literatura i l’art del Simbolisme i les relacions artístiques entre França i Catalunya.
A part del seu llibre clàssic ja esmentat sobre “Les Arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona” -que aparegué el 1977-, ha publicat altres llibres importants com “Alexandre de Riquer (1856-1920), The British Connection in Catalan Modernism” (Sheffield 1988, en col·laboració amb Alan Yates), la monografia més completa existent sobre Alexandre de Riquer (Barcelona 2000), “Barcelone des avantgardes” (París 2001, en col·laboració amb Brigitte Léal) i ha estat editor de “Les avant-gardes en Catalogne” (París 1995, amb Serge Salaün), “La prensa ilustrada en España” (Montpeller 1996), “Au bout du voyage, l’île: mythe et réalité” (Reims 2001) i “La recepció de la literatura catalana a Europa”, (Montpeller 2004, amb Montserrat Roser).
Ha publicat capítols de l’obra col·lectiva “Art de Catalunya” (Barcelona 2000-2001) i capítols cabdals de l’obra “El Modernisme” (Barcelona 2002-2003), tema del que és sens dubte un dels màxims especialistes.
Entre 1996 i 1999 col·laborà amb el Museu Goya de Castres on fou comissari de dues importants exposicions: “Les peintres français et l’Espagne, de Delacroix à Manet” (1997) i “Velàzquez et la France” (1999), així com redactor dels dos catàlegs corresponents.
Ha col·laborat també en una trentena de catàlegs d’exposicions especialment sobre el Modernisme (Ramon Casas, el Simbolisme, Xavier Gosé, William Morris, Alexandre de Riquer, Apeles Mestres, Manolo Hugué, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Mateo Hernández, etc.) i ha publicat més d’un centenar d’articles de recerca sobre temes molt semblants així com sobre William Degouve de Nuncques, ex-libris, Joseph Flaugier, Ferran Canyameras, sense oblidar l’art contemporani i el còmic. A Catalunya ha publicat sovint a la revista “Serra d’Or” i a la “Revista de Catalunya”, així com ha col·laborat als diaris de Barcelona “La Vanguardia” i “Avui”.
Ha estat president de l’Associació Francesa de Catalanistes, del 2002 al 2004, entitat de la qual ara n’és president d’honor. És, des del 2004, vicepresident de la Societat dels Hispanistes Francesos, on hi representa els “Catalanistes”. El 2007 li fou concedit el “Premi Josep Maria Batista i Roca de Projecció Exterior de la Cultura Catalana”.
És oficial de l’Orde de les Palmes Acadèmiques de França des del 2001.
Elegit acadèmic corresponent per París (França) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de febrer de 1993, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Fontbona i de Vallescar, Montserrat Gudiol i Corominas, i Enric Jardí i Casany.
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º