Va néixer a Barcelona el 25 d’agost de 1814.
Com el seu pare, Pau Rigalt i Fargas (1778-1845), i el seu fill, Agustí Rigalt i Cortiella (1836-1899), es va dedicar a la pintura i a la docència dins el marc de l’Escola de Belles Arts de Barcelona establerta a la casa Llotja de Mar de la ciutat, on també va realitzar la seva formació acadèmica matriculant-s’hi el 4 d’octubre de 1827. Com el seu pare, es va dedicar també a l’escenografia i l’ornamentació i fonamentalment al paisatge, la qual cosa el dugué a dirigir la classe de perspectiva i paisatge d’aquella Escola des de 1841, quan començà a substituir el seu pare -anterior i primer titular de la classe-, fins el final de la seva vida.
L’any 1837, per encàrrec de la Junta de Comerç, participà en l’inventari dels convents que havien de ser destruïts, i més tard en la classificació de les obres d’art dipositades en alguns d’ells.
L’any 1838 viatjà a Madrid per prosseguir els estudis al taller del paisatgista romàntic Genaro Pérez Villaamil i s’establí a casa del seu cosí Bonaventura Carles Aribau.
La Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid el nomenà acadèmic de mèrit pel paisatge i la perspectiva l’any 1840, després de realitzar els exercicis reglamentaris.
Per encàrrec de la Junta de Comerç i sota la direcció del seu pare, l’any 1841 elaborà els plànols i els alçats de l’església, el claustre i les dependències del convent de Santa Caterina, per la demolició imminent de l’edifici.
Com a dibuixant i gravador participà en el volum dedicat a “Catalunya” (1842) de la sèrie “España”; obra pintoresca de Francesc Pi i Margall. En aquesta obra es van publicar els primers aiguaforts coneguts de Rigalt, basats en alguns dibuixos i aquarel·les originals del pintor.
L’any 1844 fou nomenat tinent de director supernumerari, en qualitat de meritori, de l’Escola de Belles Arts, a l’agost tinent de director supernumerari, i el 1845, després de la mort del seu pare, director de les classes de perspectiva i paisatge.
L’any 1850, després de la creació de l’Academia Provincial de Bellas Artes, que s’encarregaria des de llavors de la direcció de l’Escola -abans sota la jurisdicció de la Junta de Comerç-, va ser confirmat com a professor de perspectiva i paisatge dins els estudis superiors i nomenat acadèmic de la nova institució (21 d’agost), igual que la resta del professorat que portava la direcció de les diferents classes.
Aquest mateix any es convertí també en escenògraf del nou Teatre de Gràcia.
L’abril de 1855 va anar a París a assessorar el comissionat del Govern espanyol per a la col·locació dels objectes procedents de l’Estat espanyol destinats a l’Exposició Universal francesa d’aquell any.
El 1857 es publicà el seu “Album enciclopédico pintoresco de los industriales”, dedicat a l’estètica aplicada.
L’any 1858 es va publicar “Las delicias del claustro”, tercera part d’una trilogia de Ferran Patxot i Ferrer, en què Rigalt va participar com a dibuixant de sis de les il·lustracions, gravades després per Antoni Roca.
El 18 d’abril de 1859 se’l va nomenar catedràtic de perspectiva i paisatge de l’Escola de Belles Arts a Barcelona.
L’any 1863 publicà els “Cartapacios de dibujo para uso de las escuelas de instrucción primaria”, que comprenen les matèries de dibuix linial, decoració, paisatge i figura humana.
El 1869 va ser nomenat sotsdirector de l’Escola, càrrec que, segons sembla, va exercir gratuïtament.
L’any 1877, quan Lorenzale va renunciar al càrrec de director de l’Escola, Rigalt fou nomenat director interí, per ser el professor més antic dels estudis superiors.
Fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l’any 1879, com a reconeixement a la seva important aportació en qualitat d’investigador i teòric de les arts aplicades.
L’any 1880, malgrat la seva dimissió, va ser reelegit com a director de l’Escola de Belles Arts.
El 1884 es publicà el seu “Album gráfico de artes y oficios”, que consta de cinc carpetes i unes cent làmines.
El 1886 va renunciar definitivament al càrrec de director de l’Escola.
El Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona va voler comptar amb la presència del ja prestigiós artista i el nomenà membre d’honor l’any 1893, poc després de la seva creació.
Morí el 18 d’abril de 1894, sense arribar a veure com la seva vella reivindicació a l’Escola es feia realitat, ja que, paradoxalment, només al cap de dos mesos, la Diputació de Barcelona acordava separar les classes de perspectiva i paisatge i encarregava la de paisatge a Modest Urgell i la de perspectiva a Francesc de Paula del Villar.
La importància fonamental de Lluís Rigalt es basa en què va pertànyer al grup d’intel·lectuals romàntics que van començar a revalorar la Catalunya física -impulsant, de fet, la forta tradició de l’excursionisme català que arriba als nostres dies-, així com la seva llengua, la seva història i els seus orígens, donant, doncs, un pes molt específic a l’art medieval, enfront els principis de l’estètica neoclàssica. Per això, juntament amb alguns d’aquests artistes, va ser el responsable dels canvis de mentalitat i sensibilitat artística en l’àmbit acadèmic, on va desenvolupar una bona part de la seva trajectòria. De fet, Rigalt pot ser considerat també el veritable iniciador de la sòlida i reconeguda escola paisatgística catalana, ja que des de la seva càtedra de Perspectiva i Paisatge de l’Escola de Belles Arts de Barcelona va tenir un paper decisiu en la formació de la majoria dels artistes de les generacions posteriors, entre els quals es troben reconeguts artistes com Josep Tapiró, Antoni Caba, Francesc Torrescassana, Eliseu Meifrén, Dionís Baixeras, Agapit Vallmitjana, Marià Vayreda o Antoni Gaudí.
Pintures i dibuixos
Mentre que coneixem l’existència d’aproximadament mig centenar d’olis, són milers els apunts, dibuixos i aquarel·les dels quals tenim constància, i cada dia n’apareixen més, de manera que és difícil fer un càlcul aproximat dels que encara poden romandre a l’ombra en moltes de les col·leccions privades que existeixen a Barcelona i a la resta de l’Estat.
Entre les col·leccions públiques que conserven olis de l’autor es troben la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Vicenç Ros i el de l’Enrajolada de Martorell, el Museo del Prado i la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, o el Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana. Quant a les que custodien dibuixos de Rigalt destaquen la de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que aplega 703 peces de l’artista, la que procedeix del fons de Raimon Casellas, que avui es conserva a Barcelona repartida entre el Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya (260 dibuixos), l’Arxiu Històric de la Ciutat (72 dibuixos) i el Museu d’Història de la Ciutat (62 dibuixos), i la que es conserva a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, amb un àlbum de dues-centes peces.
La majoria d’aquestes obres són paisatges, vistes urbanes, rurals o d’interiors, temàtica que conreà quasi en exclusivitat des de la dècada dels anys trenta fins al final de la seva vida. A través de les inscripcions que trobem a la majoria dels dibuixos sabem que va visitar i dibuixar fonamentalment localitats catalanes i del sud de França com Torelló, Manresa, Montserrat, Esparreguera, Tarragona, Arenys de Mar, Molins de Rei, Gelida, Olot, Camprodon, Martorell, Terrassa, Sant Martí Sarroca, Cervelló, Sabadell, Cornellà, Arbúcies, Hostalric, Perpinyà, Nimes o Marsella, entre altres.
Treballs decoratius i ornamentals
1839- Féu dibuixos per a la Casa Xifré a Barcelona i per al Palau Reial.
1844- Va realitzar el disseny de l’arc de triomf per a l’entrada a Barcelona de la reina mare, situat al Pla de les Comèdies.
1845- Decorà les habitacions que havia d’ocupar Isabel II en el seu viatge a Barcelona.
1846- Josep Xifré li encarregà dibuixar les façanes de l’Hospital d’Arenys de Mar, que més endavant es van litografiar a París.
1849- Va projectar un monument per a la Setmana Santa a Santa Maria del Mar de Barcelona.
1852- Va dirigir la decoració de la catedral per als funerals del general Castaños.
1857- L’Acadèmia li va encarregar, juntament amb el comte de Solterra i Joan Torras, l’agençament i l’ornamentació del saló d’actes de la Casa Llotja amb motiu de la cerimònia de repartiment de premis de la primera convocatòria de pensions a Roma que dugué a terme la institució.
1860- L’Acadèmia aprovà el projecte d’ornamentació i pintura del presbiteri de l’església de Sant Agustí Nou de Barcelona, que va presentar juntament amb Claudi Lorenzale. Aquest mateix any esdevingué l’encarregat de dur a terme la decoració de Barcelona amb motiu d’una nova visita d’Isabel II.
1861- Va dissenyar l’espasa que la ciutat de Reus oferí al general Prim.
1862- Va fer la decoració de la catedral per a les exèquies fúnebres del dramaturg i polític Francisco Martínez de la Rosa.
Publicacions de Lluís Rigalt
– “Álbum Enciclopédico-Pintoresco de los Industriales. Colección de dibujos geométricos y en perspectiva de objetos de decoración y ornato en los diferentes ramos de Albañilería, Jardinería, Carpintería, Cerrajería, Fundición, Ornamentación mural, Ebanistería, Platería, Joyería, Tapicería, Bordados, Cerámica, Marquetería, etc. Con una serie de adornos de todas las épocas del arte, aplicables a las varias secciones anteriores, para la correspondiente aclaración y estudio de las mismas acompañadas de texto descriptivo y explicativo”, Ed. de la Litografía de la Unión de F. Campañá, Barcelona, 1857-1859, 2 vol.
– “Paisaje: Colección de muestras dibujadas y ordenadas por Luis Rigalt (Cartapacios de dibujo para uso de las escuelas de instrucción primaria)”, Litografía de la Unión, Barcelona, 1863.
– “Álbum Gráfico de Artes y Oficios. Proyectos de Decoración para varias artes”, Librería de Juan y Antonio Bastinos, Editores, Barcelona, 1884.
Exposicions (col·lectives i individuals)
1844- “Exposición Pública de Productos de la Industria Española”, Junta de Comerç de Barcelona.
1847-1853- Exposicions anuals de l’Associació d’Amics de les Belles Arts de Barcelona.
1855-1857- Exposicions anuals de l’Associació d’Amics de les Belles Arts de Barcelona.
1858- “Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid”. Hi figurà amb cinc obres i obtingué una menció honorífica. L’Estat li va comprar l’oli titulat “Vista de Montgat”.
1859- Exposició anual de l’Associació d’Amics de les Belles Arts de Barcelona.
1866- Exposició de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona.
1868-1869- Mostres anuals de la Societat per a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona.
1870- Exposició de Belles Arts de Barcelona.
1872-1874- Mostres anuals de la Societat per a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona.
1876- Mostra de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País.
1877- Exposició inaugural de la Sala Parés de Barcelona.
1894- Exposà un conjunt d’aquarel·les a la Sala Parés de Barcelona.
1956- “Los Dibujos de Luis Rigalt propiedad de la Academia de Bellas Artes de San Jorge”, Palau de la Virreina, Barcelona.
1959- “La Costa Brava y sus pintores”, Sant Feliu de Guíxols.
1966- Exposició commemorativa del Mil·lenari de Tossa, Palau de la Virreina, Barcelona.
1986- “La Llotja i l’economia catalana”, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació, Barcelona.
1994-1995- “Cent Anys de Paisatgisme Català”, MNAC-Fundación Cultural Mapfre Vida, Barcelona/Madrid.
1995- “Retrat de Barcelona”, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
1998- “Lluís Rigalt i Farriols. Vistes de la Barcelona Antiga, 1867-1884”, ACESA-RACBASJ, Barcelona.
2000- “Reial Academia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi. Exposición Antológica de Pintura”, Museo de Navarra-Centro de Cultura Castillo de Maya, Pamplona; Fundación Caja de Ahorros de Vitoria y Álava, Vitoria-Gasteiz; Diputación Foral de Bizkaia, Bilbao; Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid.
2002- “La memòria de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, 1850-1950”, Castell Cartoixa de Vallparadís, Museu de Terrassa.
2009- “Lluís Rigalt i Farriols. 1814-1894. Dibuixos”, Palau Antiguitats, Barcelona.
2009- “1859. Barcelona i els Jocs Florals. Una cultura del Romanticisme”, Museu d’Història de Barcelona.
2010- “Cerdà i Barcelona. La primera metrópoli, 1853-1897”, MUHBA, Saló del Tinell, Barcelona.
Bibliografia
. Raimon Casellas, “El dibuixant païsatgista Lluís Rigalt”, Tip. L’Avenç, Barcelona, 1900.
. Victoria Durá, “Lluís Rigalt i Farriols. Vistes de la Barcelona Antiga, 1867-1884”, ACESA-RACBASJ, Barcelona, 1998.
. Victoria Durá, “Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, III. Dibuixos de Lluís Rigalt”, RACBASJ, Barcelona 2002.
. [Victòria Durà], “Lluis Rigalt i Farriols (1814-1894)”. Catàleg dels fons del Museu Municipal Vicenç Ros i L’Enrajolada Casa Museu Santacana, i la Col·lecció Bultó, Ajuntament de Martorell, 2007.
. Victoria Durà, “Lluís Rigalt i Farriols, mestre del dibuix, mestre del paisatge”, dins “Lluís Rigalt i Farriols. 1814-1894. Dibuixos”, Palau Antiguitats, Barcelona, 2009.
. Francesc Fontbona i Victoria Durá, “Lluís Rigalt. El silenci del paisatge”, a “Cent Anys de Paisatgisme Català”, MNAC-Fundación Cultural Mapfre Vida, Barcelona, 1994/Madrid, 1995, pp. 31-105.
. Francesc Fontbona, “Lluís Rigalt. Resum de la conferència donada al Cercle Artístic de Sant Lluc el 10 de març de 1994”, Cercle Artístic de Sant Lluc, Barcelona, 1996.
. Josep Masriera i Manovens, “Memoria necrológica del artista profesor D. Luis Rigalt y Farriols […] leída en 16 de diciembre de 1894”, Real Academia de Ciencias y Artes, Barcelona, 1894.
. Francisco Miquel i Badia, “Elogio de D. Luis Rigalt y Farriols”, en “Acta de la Sesión Pública celebrada el 23 de Diciembre de 1894”, Barcelona, Academia Provincial de Bellas Artes, 1895.
. Antonio Ollé Pinell, “Dibujos de Luis Rigalt (1814-1894). Catálogo de los que posée la Academia, Barcelona”, Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, 1956.
. Josep Portabella i Buixens, “Rigalt: Tres generacions d’artistes barcelonins del segle XIX” (mecanoscrit inèdit), Barcelona, 1977.
. Pilar Vélez, “Lluís Rigalt. Dibuixant i pintor de vistes d’Arenys de Mar”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. 11, RACBASJ, Barcelona, 1997, pp. 304-306.