Oñati, 1921 – Barcelona, 2013
Historiador de l’art basc, establert a Barcelona l’any 1944. El seu pare, el joier i antiquari Florencio Milicua, l’influiren en el gust per observar els objectes i els quadres. Dins el camp acadèmic, el 1947 es va llicenciar en Filosofia i Lletres (secció d’Història) per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar a la mateixa universitat el 1981, amb la tesi “La colección de pintura del Infante Sebastián Gabriel de Borbón y Braganza”. Entre 1968 i 1970 fou professor d’història de l’art i secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1970 va ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi com a catedràtic d’història de l’art, i el 1975 en va esdevenir el seu director. En el curs 1977-1978, l’escola es va transformar en Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i ell va ser-ne el cap del Departament d’Història de l’Art. El 1970 fou un dels fundadors de l’Escola de Belles Arts de Bilbao. El 1991 va cessar la seva activitat a la Universitat de Barcelona, per jubilació. Tot i que entre 1992 i 1999 ha estat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra. Entre els seus deixebles, podem esmentar Joan Sureda, Margarita Cuyà, Erika Bornay o Victoria Combalia.
El 1952, a les sales de l’exposició “Caravaggio”, al Palazzo Reale de Milà, conegué Roberto Longhi. Quedà seduït de l’eminent historiador de l’art italià, i passà a ser-ne deixeble i amic, l’únic espanyol del seu cercle. Passà a ser un dels grans de l’anomenada escola italiana: els filòlegs de la imatge, el saber mirar, l’entrenament de l’ull. El 1954 acompanyà Longhi en un viatge per Espanya, poc després, passà a formar part de l’equip de redacció de la revista “Paragone”, i traduí al castellà diferents textos del mestre. El seu camp de treball fou extensíssim, es pot destacar la pintura espanyola i italiana del segle XVII (Caravaggio, Josep de Ribera, Diego Velázquez, Francisco de Zurbarán, Juan Bautista Maino, Bernardo Cavallino, Massimo Stanzione, etc.), el seu interès per les figures de El Greco, Goya i Picasso, entre molts d’altres. Amb la seva sensibilitat desxifrà les autories de diferents quadres: entre les més primerenques el “Crucifix de sant Pau” de Zurbarán, que va poder identificar a Basilea abans d’incorporar-se a la col·lecció de l’Art Institute of Chicago; fins a les darreres, “Sant Jeroni llegint una carta” de Georges de La Tour, que va descobrir en un despatx del Palacio de la Trinidad de Madrid, i que ara es pot contemplar al Museo del Prado.
Un altre capítol important de la seva activitat fou la contribució a la divulgació de la història i la crítica de l’art a Espanya, a través de diferents vies. Una, la publicació de llibres: “Palencia monumental” (1954), “Zurbarán” (1957) i “Guide artistique de l’Espagne” (1967); la publicació d’articles en revistes especialitzades (sobretot a “Archivo Español de Arte”, “Goya” i “Paragone”) i fitxes en catàlegs d’exposicions (vegeu el llistat de publicacions). Una altra, la direcció de publicacions col·lectives (com la “Historia Universal del Arte” de Planeta) o la seva tasca fonamental com a comissari d’exposicions: “El Greco i la seva revalorització pel modernisme català” (1996-1997) i “Caravaggio i la pintura realista europea” (2005-2006) al Museu Nacional d’Art de Catalunya; o “Los cinco sentidos en el arte” (1998) al Museo del Prado. També va dirigir el seminari “Caravaggio y el naturalismo” (1992) a la Universitat d’Estiu Menéndez Pelayo de Santander.
Cal ressenyar la seva vinculació amb museus i centres d’investigació: vocal de la comissió permanent del reial patronat del Museo del Prado (des de 1993), membre de la comissió assessora artística del Museo de Bellas Artes de Bilbao, acadèmic d’honor de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la Fundación de Apoyo a la Historia del Arte (creada el 1998 a Madrid), o de l’Institut Amatller de Barcelona. Posseí una de les millors biblioteques sobre la història política de l’Espanya del segle XX, sobretot relacionada amb la Guerra Civil (1936-1939).
Elegit acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 de febrer de 2011, acceptant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Fontbona i de Vallescar, Mireia Freixa i Serra, Leopoldo Gil Nebot, Pilar Vélez i Vicente, i Frederic-Pau Verrié i Faget.
PUBLICACIONS
. “Un Snyders inédito en la colección Riviére”, a “Cobalto arte antiguo y moderno Barcelona”, vol. 1, núm. 4, 1948, p. 22-24.
. “Nuevas sobre Ordoñez y Silóee en Nápoles”, a “Archivo Español de Arte”, 24, 1951, p. 331-334.
. “Una ‘Virgen con Niño’ de Juan de Sevilla”, a “Archivo Español de Arte”, 24, 1951, p. 329-330.
. [Ressenya:] “Ribera / Elisabeth du Gué Trapier – New York: The Hispanic Society of America”, a “Archivo Español de Arte”, 25, 1952, p. 296-299.
. “La Exposición nacional de arte eucarístico antiguo de Barcelona”, a “Archivo Español de Arte”, 25, 1952, p. 304-307.
. “En el centenario de Ribera. Ribera en Roma: el manuscrito de Mancini”, a “Archivo Español de Arte”, 25, 1952, p. 309-322.
. “El Crucifijo de San Pablo, de Zurbarán”, a “Archivo Español de Arte”, 26, 1953, p. 177 ss.
. “Palencia monumental”, (Los monumentos cardinales de España, 17), Plus-Ultra, Madrid, 1954.
. “Anotaciones al Goya Joven”, a “Paragone”, 5, 1954, p. 5-28.
. “Inéditos de Bernardo Cavallino”, a “Goya”, 2, 1954, p. 68-72.
. “Zurbarán”, Ediciones de Arte, Barcelona, 1957.
. “Un paisaje de Luis Paret”, a “Goya”, 20, 1957, p. 126-127.
. “A propósito del pequeño crucifijo ticianesco del Escorial”, a “Archivo Español de Arte”, 30, 1957, p. 115-123.
. “Observatorio de ángeles”, a “Archivo Español de Arte”, 31, 1958, p. 1-16.
. “Un retrato de Campeche”, a “Archivo Español de Arte”, 31, 1958, p. 143-144.
. “Bernardo Lorente Germán: El retrato del infante Don Felipe”, a “Archivo Español de Arte”, 34, 1961, p. 313-320.
. “Guide artistique de l’Espagne”, Tisné, París, 1967.
. “Pintura italiana del siglo XVII en el Casón del Buen Retiro”, a “Goya”, 97, 1970, p. 2-10.
. Fitxes (Ribera p. 148-154 i Stanzione p. 270-276) al catàleg “L’època dels Genis. Renaixement i Barroc”, Barcelona, 1988 (exposició a Girona 1987 i a Barcelona 1989).
. “Solemne investidura de Doctor Honoris Causa al professor Ferdinando Bologna” (discurs de presentació), Universitat de Barcelona, Barcelona, 1990.
. “Picasso. Buenos Aires, 1901”, a “Picasso i l’art espanyol. Antecedents i conseqüents” (jornades al Museu Picasso, 25-28 d’abril de 1990), Barcelona, 1990, p. 48-54.
. Fitxes (Cranach p. 500-512) per a l’exposició “Col·lecció Cambó” (exhibida a Madrid i Barcelona, 1990-1991).
. Fitxa (Ribera p. 30-34) per a l’exposició “Capolavori dal Museo d’Arte della Catalogna” (Roma 1990-1991).
. Fitxa (Ribera) per a l’exposició “Capolavori dal Museo di Bellas Artes di Bilbao” (Pàdua/Roma 1991).
. “De Játiva a Nápoles (1591-1616)”, a “Ribera: 1591-1652)” (catàleg de l’exposició), Madrid, 1992, p. 19-33.
. “Velázquez y el paisaje”, a “Los paisajes del Prado”, Nerea, Madrid, 1993, p. 207-222.
. Fitxes per a l’exposició “Immagine del sentire: i cinque sensi nell’arte”, Cremona, 1996-1997.
. Fitxes per a l’exposició “Los cinco sentidos y el arte”, Madrid, 1997.
. Fitxes per a l’exposició “Paisajes y vistas de San Sebastián”, Sant Sebastià, 1997.
. Fitxes per a l’exposició “Zurbarán al Museu Nacional d’Art de Catalunya”, Barcelona, 1998.
. Fitxes per a l’exposició “Caravaggio”, Madrid/Bilbao, 1999-2000.
. Fitxes per a l’exposició “Caravaggio. La luce nella pittura lombarda”, Milà, 2000.
. Fitxes per a l’exposició “Velázquez”, Roma, 2001.
. Fitxes per a l’exposició “Caravaggio i la pintura realista europea”, Barcelona, 2005-2006.
. Fitxa (p. 106-109) per a l’exposició “Juan Bautista Maino (1581-1649)”, Madrid, 2009.
. Fitxes per a l’exposició “De Luca Giordano a Goya: pintura del XVIII en España”, Barcelona, 2010-2011.
TESIS DOCTORALS DIRIGIDES
. Ana M. Miquel Andreu, “Arte y animación: fundamentación teórica y una experiencia personal”, 1986.
. Teresa Moreno Rivero, “Nicolau Raurich i Petre: estudio biográfico-crítico y catálogo razonado de su producción pictórica”, 1987.
. Roser Juanola Terradellas, “La percepció en el procés educatiu de les arts visuals”, 1987.
. Teresa Llàcer Pellicer, “El pintor Ramon Sanvisens: vida y obra”, 1987.
. Alícia Suárez, “Pintura y crítica: un estudi sobre Rafael Benet”, 1987.
. Josep Roy Dolcet, “Monumento y espacio urbano: medio siglo de escultura pública en Barcelona (1929-1988)”, 1988.
. Joan Hernández Pijoan, “Pintura i espai: una experiència personal”, 1988.
. Maria Mercè Casanovas i Aleix, “Rosa Vera: una aportació a la història del gravat modern a Catalunya”, 1990.
. Carolina Camañes i Sánchez, “Salvaguarda del patrimoni nacional: la conservació i restauració en el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes”, 1991.
. Jordi González Llàcer, “La pintura de Josep Amat: anàlisi històrico-crític i catalogació de l’obra”, 1994 (codirigida amb Alícia Suárez).
. Luís Badosa Conill, “Arte e industria: influencia de las formas industriales en el arte del siglo XX: 1900-1945”, 1995.
TESIS DE LLICENCIATURA DIRIGIDES
. Antonio Leonardo Platón, “Arte de los pastores”, 1981.
. Josefina Sitjà Arch, “Formas precolombinas de la cordillera andina”, 1982.
. Gloria Moure Cao, “Marcel Duchamp: planteamiento de un catálogo crítico de su obra”, 1984.
. Montserrat Morros Tosas, “Abrazo sacro: un estudio iconográfico de arte medieval catalán”, 1986.
. Marisol Farré Brufau, “Un fotógrafo catalán de la ‘Nueva Objetividad’: Emili Godes, 1895-1970”, 1986.
. Carmen Dolores Manriques Castillo, “Un importante capítulo olvidado de la pintura surrealista: el periodo español de Remedios Varo”, 1986.
. Teresa Ferrés i Noguer, “Xavier Nogués: aportacions al coneixement de la seva obra litogràfica”, 1986.
. Rosario Anton Martínez, “Abyssus speluncae: un estudio sobre la representación de la gruta en la pintura del romanticismo”, 1987.