Nasqué a Churriana de la Vega (Granada), el 19 de setembre de 1948.
Inicià els seus estudis musicals al Seminari Menor de Granada (1959) amb José Castañeda i Juan Alfonso García i al Conservatori de Música de Còrdova amb Joaquín Reyes Cabrera i Rafael Quero, ampliant-los al de Madrid amb Julián López Gimeno, Manuel Carra, Federido Sopeña, Gerardo Gombau, Francisco Calés i Antonio Barrera Maraver, entre d’altres, obtenint el títol superior de música el 1973.
El 1969 finalitzà la llicenciatura en filosofia i lletres (secció filosofia) a la Universitat Pontifícia de Comillas (Santander i Madrid), i el 1970 la llicenciatura en filosofia pura a la Universitat Complutense (Madrid). Una beca d'”Ajuda a la formació de personal investigador)” (1972-1975) li permeté prosseguir la seva especialització musicològica a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC de Barcelona amb el professor Miquel Querol, sota la direcció del qual realitzà la seva tesi doctoral sobre “Las ideas musicales del P. Feijoo y la polémica que suscitaron: orígenes e influencias”, defensada el 1975 al departament d’art de la Universitat Autònoma de Barcelona, obtenint la màxima qualificació i el Premi Extraordinari de Doctorat. Aquell mateix any se li concedí el Primer Premi Nacional del “Concurs Permanent de Composició i Investigació Musical” del Ministeri d’Educació, en la seva primera edició (BOE de 26.12.1975) i fou becat per la Fundació Juan March, per a qui realitzà una àmplia investigació sobre la vida i obres del compositor Sebastián Durón (1660-1716).
Amplià la seva formació musical gràcies a nombroses beques que li permeteren assistir a cursos a l’Acadèmia Chigiana de Siena (Itàlia), Música a Compostel·la, cursos de Pedagogia Musical Ataúlfo Argenta (Castro Urdiales) i cursos Manuel de Falla del Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, entre altres.
Activitat docent
La seva intensa activitat docent s’inicià com a professor encarregat de curs i posteriorment adjunt interí d’Història de la Música a la Universitat Autònoma de Barcelona (1973-1978), adjunt interí d’Història de la Música a la Universitat de Màlaga (1978-1982), catedràtic numerari d’Història de la Música dels Conservatoris de Màlaga (1978-1983) i Granada (1983-1984), professor adjunt numerari (posteriorment titular) d’Història de la Música de les Universitats de Màlaga (1983) i Granada (1983-1988) i, finalment, com a catedràtic de Musicologia d’aquesta universitat des de l’any 1988.
A Granada proposà i gestionà la creació del títol de “Llicenciat en Geografia i Història: Història de l’Art – Musicologia”, titulació que començà a impartir el curs acadèmic 1990-1991, gestionant i contribuint a l’aprovació del nou títol d’àmbit estatal de “Llicenciat en Història i Ciències de la Música” (BOE del 02.06.1995) que finalment substituí l’antiga titulació de la Universitat de Granada al curs acadèmic 1995-1996 i de l’ensenyament de les quals n’és coordinador, així com del Programa Erasmus-Sòcrates en què participen les universitats de Lisboa, París VIII Saint Denis, Berlín, Insbruk, Cardiff, Milà i Venècia, entre d’altres.
Activitat investigadora
La seva activitat investigadora s’ha centrat en la música espanyola del renaixement al segle XX, en especial els segles XVII i XVIII i en allò relacionat amb la història de la música a Andalusia, des de l’antiguetat fins als nostres dies. La teoria i el pensament musical espanyol, el teatre musical espanyol dels segles XVII i XVIII, així com la música espanyola per a piano dels segles XVIII-XX (investigació aquesta que realitza en col·laboració amb la pianista Gloria Emparan) són els camps en què se centren les seves majors aportacions, que queden reflectides a la seva bibliografia.
Gestió musical
Juntament amb la seva activitat docent i investigadora, ha realitzat una àmplia tasca en la gestió musical, que s’inicià a la Universitat Autònoma de Barcelona col·laborant amb el Dr. Francesc Bonastre en la programació i posada en marxa dels estudis de Musicologia d’aquella universitat, així com en el projecte de creació de l’Institut Universitari d’Investigació Musical “Ricart Matas”.
A la Universitat de Màlaga es creà a proposta seva la càtedra d’Extensió Musical “Rafael Mitjana” (1978-1979), recuperant per a la cultura andalusa el nom de l’il·lustre musicòleg malagueny i organitzant durant cinc anys (1978-1982) cursos, cicles de recitals, conferències i concerts.
A Granada es feu càrrec el 1982 de la càtedra d’Extensió Universitària “Manuel de Falla” de la Universitat, que regentà fins el 1996, prosseguint amb la programació de cicles didàctics de recitals, conferències, concerts i cursos, amb especial atenció a la música i músics andalusos.
El 1984 fou nomenat per Javier Solana, llavors Ministre de Cultura, director del Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, càrrec que exercí fins el 1988, revitalitzant aquest festival -únic de l’Estat- amb una programació en la qual combinà aportacions internacionals, nacionals i andaluses, amb especial preocupació per la recuperació del patrimoni musical espanyol i per la música del segle XX. Fou igualment director del curs “Manuel de Falla”, integrat al Festival Internacional de Música i Dansa de Granada durant onze edicions (1985-1995), en les quals han passat centenars de professionals de tot el món, amb especial dedicació a la música iberoamericana, espanyola i andalusa.
Des de 1985 és president del jurat del Concurs Internacional de Guitarra “Andrés Segovia”, a proposta de l’eminent guitarrista, certamen que es desenvolupa anualment a Almuñécar-La Herradura (Granada) amb la finalitat d’honorar la memòria d’Andrés Segovia, promocionar la guitarra i promoure noves obres per a guitarra, a partir del certamen paral·lel de composició musical d’obres per a guitarra que es creà a partir de la seva proposta.
És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Ferran de Madrid. Fou elegit acadèmic corresponent per Granada de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 20 de desembre de 2000, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Bonastre i Bertran, Joan Guinjoan i Gispert, i Cecília Colien Honegger. Ha estat vocal del Consell de la Música del Ministeri de Cultura i vocal del Consell de Programació de l’Orquestra Nacional d’Espanya, entre altres nombrosos càrrecs i nomenaments.
Llibres (autor, coautor)
. “El Padre Feijoo y las Ideologías Musicales del XVIII en España” (Orense: Institut d’Estudis Orensans “Padre Feijoo”, 1976), 400 pàgs.
. “La Música del Barroco” (Oviedo: Universitat, 1977). Coautor amb els capítols “La Ópera del Barroco” (pàgs. 87-108) i “La Música teatral del siglo XVII español” (pàgs. 125-146).
. “Monografía de Hilarión Eslava” (Pamplona: CSIC, Institut “Príncipe de Viana”, 1978). Coautor amb el capítol “Hilarión Eslava polemista: la polémica en torno a la Historia de la Música Española” (pàgs. 265-306).
. “‘Sebastián Durón, José de Cañizares: Salir el Amor del Mundo’, zarzuela en dos jornadas del siglo XVII” (Màlaga: Societat Espanyola de Musicologia, 1979), 114 pàgs. d’introducció i estudi, més 152 pàgs. d’edició del text i la música de la sarsuela.
. “Gran Enciclopedia de Andalucía” (Sevilla: Promocions Culturals Andaluses, 1979). “Música culta andaluza” i 34 articles sobre música i músics andalusos.
. “Historia de Andalucía” (Madrid: Planeta, 1981). Coautor del vol. V amb el capítol “La Música en Andalucía hasta el siglo XIX”, pàgs. 357-468.
. “Historia de Andalucía” (Madrid-Barcelona: Planeta, 1981). Coautor del vol. VIII amb el capítol “La Música andaluza en los siglos XIX y XX”, pàgs. 448-476.
. “Los grandes temas de la Música” (Barcelona-Madrid: Planeta, 1983). Coautor amb el capítol “Fundamentos de la Teoría Musical”, pàgs. 1-33.
. “Historia de Andalucía: La Cultura Andaluza, Música y Arte” (Madrid: Planeta, 1984), vol. IX. Coautor amb el capítol “La Música Andaluza”, pàgs. 11-150.
. “Historia de la Música Española: Siglo XVIII” (Madrid: Alianza Editorial, 1985), 504 pàgs.
. “Historia de la Música Andaluza” (Sevilla: Editorials Andaluses Unides, 1985), 366 pàgs.
. “Domenico Scarlatti en España” (Madrid: Ministeri de Cultura, 1985). Coautor amb el capítol “Domenico Scarlatti y la Música española de su tiempo”, pàgs. 346-371.
. “Órganos de Granada, Jaén y Málaga” (Granada: Festival Internacional de Música i Dansa, 1985). Editor.
. “Cuaderno de las obligaciones que deben cumplir los músicos de voz, ministriles, y demás instrumentistas de la Capilla de Música de esta Santa Iglesia Catedral de Málaga, según lo que consta de las tablas de su sacristía, como lo añadido o alterado, según la variedad de los tiempos hasta este año de 1770” (Granada: Festival Internacional de Música i Dansa, 1985). Editor.
. “Libro-Programa del XXXIV Festival Internacional de Música y Danza de Granada” (Granada: Festival Internacional de Música i Dansa, 1985). Editor.
. “Andalucía” (Sevilla: Editorials Andaluses Unides, 1986). Coautor amb el capítol “La Música Culta Andaluza”, pàgs. 433-457.
“Libro-Programa del 35 Festival Internacional de Música y Danza de Granada” (Granada: Festival Internacional de Música i Dansa, 1986). Editor.
. “Rubinstein y España” (Madrid: Fundació I. Albéniz, 1987). Coautor amb el capítol “Rubinstein y Andalucía”, pàgs. 115-125.
. “Libro-Programa del 36 Festival Internacional de Música y Danza de Granada” (Granada: Festival Internacional de Música i Dansa, 1987). Editor.
. “El Real Sitio de Aranjuez y el Arte Cortesano del Siglo XVIII” (Madrid: Comunitat de Madrid, 1987). Coautor amb el capítol “La Música en la Corte española en el siglo XVIII”, pàgs. 181-191.
. “Pedro Rabassa, maestro de capilla de la Catedral de Sevilla (siglo XVIII). Guía para los principiantes que desean perfeccionarse en la composición de la música” (Barcelona: Universitat Autònoma, 1990). Coeditor.
. “Nuevos paseos por Granada y sus contornos” (Granada: Caixa General d’Estalvis, 1993), vol. II. Coautor amb el capítol “Paseos musicales por Granada”, pàgs. 123-154.
. “Bances Candamo y el teatro musical de su tiempo” (Oviedo: Universitat, 1994). Coautor amb el capítol “El teatro musical en la corte de Carlos II y Felipe V: Francisco Bances Candamo y Sebastián Durón”, pàgs. 95-156.
. “Historia de España Menéndez Pidal”, dirigida per José María Jover Zamora (Madrid: Espasa Calpe, 1999), vol. XXI “La cultura del Renacimiento”. Coautor amb el capítol “La Música”, pàgs. 463-574.
. “Catálogo del Archivo de Música de la Catedral de Málaga” (Granada: C. de Documentació Musical, en premsa).
Articles científics
. “El músico Sebastián Durón: su testamento y muerte. Hacia una posible biografía”, a “Anuario Musical”, Barcelona, XXVII, 1973, pàgs. 163-188.
. “El P. Feijoo (1676-1764) y los músicos españoles del siglo XVIII”, a “Anuario Musical”, Barcelona, XXVIII-XXIX, 1976, pàgs. 221-242.
. “Un tratado de composición manuscrito (1766) de Antonio Ventura Roel del Río (siglo XVIII)”, a “Anuario Musical”, Barcelona, XXX, 1977, pàgs. 109-122.
. “Algunos aspectos del Barroco Musical Español a través de la obra teórica de Francisco Valls (¿1665?-1747)”, a “Anuario Musical”, Barcelona, XXXI-XXXII, 1979, pàgs. 157-194.
. “El Padre Feijoo y la Estética musical del siglo XVIII”, a “II Simposio sobre el P. Feijoo y su siglo” (Oviedo: Universitat, Càtedra Feijoo, 1981), pàgs. 423-441.
. “El compositor mallorquín Antonio Literes (1673-1747)”, a “Tesoro Sacro Musical”, Madrid, gener-març 1979, núm. 643, pàgs. 24-26, més 24 pàgs. amb la transcripció i edició de la música d'”Ha del rústico pastor (1710) cantada sola de Reyes con violines y oboes de A. de Literes”.
. “La Música en la Universidad española actual”, a “Primer Encuentro sobre Música Antigua Instrumental Española” (Saragossa: ed. xerocopiada, 1977), 8 pàgs.
. “Las ideas musicales del P. Feijoo y la polémica que motivaron: orígenes e influencias” (Barcelona: Universitat Autònoma, 1978), 32 pàgs. Resum de la tesi doctoral.
. “Bibliografía sobre el siglo XVIII musical español”, a “BOCES, Boletín del Centro de Estudios del siglo XVIII”, Oviedo, 1978.
. “La Historia de la Música en los Departamentos de Historia del Arte”, a “Boletín de Arte” (Màlaga: Universitat, Departament d’Art, 1980), pàgs. 131-135.
. “El patrimonio musical en Andalucía”, a “Música en España. Boletín de Información Musical” (Madrid: Ministeri de Cultura, núm. 9, maig 1980), pàgs. 28-32.
. “Música instrumental malagueña del siglo XVIII para órgano y orquesta”, a “Musica en España”, núm. 9, 1981, sa, pàgs. 21-24.
. “Jorge Guillén y la Música” (Màlaga: Universitat, 1981), 15 pàgs.
. “Diego Ortiz y la música instrumental europea del siglo XVI”, a “Música española del Renacimiento” (Madrid: Fundació Juan March, 1981), pàgs. 74-80.
. “Miguel Querol, Musicólogo”, a “Anuario Musical”, Barcelona, 1981, vol. CCCVI, pàgs. 5-15.
. “Miguel Querol”, a “Musicología Hispánica: tres maestros” (Madrid: Fundació Juan March, 1982), pàgs. 37-51.
. “Miguel Querol Gavaldá on his 70th Birthday”, a “Inter American Music Review”, vol. V, núm. 1, 1982.
. “Los estudios para piano” (Madrid: Fundació Juan March, 1984). 35 pàgs. Coautor.
. “La música culta andaluza”, a “A Tempo, Revista de Música”, Màlaga, novembre 1983, pàgs. 14-28.
. “El órgano y la música para órgano en Málaga y su provincia”, a “El Órgano Español” (Madrid: Universitat Complutense, 1983), pàgs. 147-154.
. “El Patrimonio Musical Andaluz: estado y problemas de investigación”, a “Cuadernos de Arte de la Universidad de Granada”, Granada, tom XVII, 1985-1986, pàgs. 263-276.
. “La Universidad y la música”, a “A Tempo, Revista de Música”, 1989.
. “La Música en la corte española del siglo XVIII”, a “A Tempo, Revista de Música”, 1989.
. “Los ideales de la Ilustración en la música española”, a “Scherzo”, núm. 36, 1989.
. “El Flamenco, Patrimonio Musical de la Humanidad (Ante el setenta aniversario del ‘Concurso de Cante Jondo'”, a “La Caña, Revista de Flamenco”, hivern 1993, Associació Cultural Espanya Oberta, pàgs. 1-20.
. “El Instituto Español de Musicología y su aportación al conocimiento del Barroco Musical Español: Higinio Anglés y Miguel Querol”, a “Anuario Musical”, núm. 49, Barcelona, 1994, pàgs. 159-178.
. “El proyecto ‘RISM-España’: la musicología universitaria en el cincuenta aniversario de la fundación del Instituto Español de Musicología”, a “Anuario Musical”, núm. 49, Barcelona, 1994, pàgs. 291-295.
. “Cartas de Jorge Guillén sobre la Música”, a “Cuadernos de Arte de la Universidad de Granada”, Homenatge a Gonzalo Martín Tenllado, Granada, 1995.
Gravacions discogràfiques, de ràdio i audiovisuals (edició discogràfica i/o notes)
. Eduardo Ocón: obra completa per a piano. Pianista: Gloria Emparan. Ethnos-Emi-Odeón, 1982.
. Sebastián Durón: “La Guerra de Los Gigantes”. Òpera espanyola. Estudi i transcripció de la música (Madrid: Ministeri de Cultura, 1982). 2 LP.
. “La música española para tecla del siglo XVIII”. Selecció i comentari. Pablo Cano: Clavecín. Sonates espanyoles: segle XVIII, ENSAYO, ENY 956.
. “La música española para tecla del siglo XVIII”. Selecció i comentari. Pablo Cano: Clavecín, vol. II. ENSAYO, ENY 961.
. “La música española del siglo XVIII”. Sèrie de 15 programes escrits i seleccionats per a RNE, Ràdio 2.
. Antonio Literes (1673-1747) “Cantada de Reyes ‘Ah del rústico pastor’ (1710)”, a “Barroco, Grupo de Música de Cámara Barroca La Folía. Director: Pedro Bonet”. CD Kirios.
. Sebastián Durón – Bances Candamo, “El Imposible mayor en amor, le vence Amor”. Sarsuela del segle XVIII. Vídeo gravat per l’Ajuntament d’Avilès el 14 de novembre de 1992, amb motiu de la inauguració del Teatre Palau Valdés d’Avilès.
. “Granada y la Música”, autor del guió i assessor musical del programa produït per Telesur i Sogefinsa, amb motiu del Campionat del Mundial d’Esquí ’96.
Pròlegs a llibres d’altres autors
. “Prólogo” al llibre de Gemma Pérez Zalduondo, “El Compositor José Muñoz Molleda: de la generación del 27 al franquismo” (Almeria: Ed. Zéjel, 1989), pàgs. 6-7. Aquest llibre és el treball de tesi de llicenciatura de l’autora dirigida per Antonio Martín Moreno.
. “Prólogo” al llibre de Gonzalo Martín Tenllado “Eduardo Ocón, el Nacionalismo Musical” (Màlaga: Edicions Seyer, 1991), pàgs. 9-11. Aquest llibre és la tesi doctoral de l’autor dirigida per Antonio Martín Moreno.
. “Prólogo” al llibre de Pedro Jiménez Cavallé “La Música en Jaén” (Jaén: Diputació Provincial, 1991), pàgs. 9-10.
. “Rafael Mitjana y la Historia de la Música en España”, pròleg a la traducció espanyola de l’obra de Rafael Mitjana “La Música en España (Arte religioso y Arte profano)” (Madrid: Ministeri de Cultura, Centre de Documentació Musical, 1993), pàgs. III-VII.
. “Prólogo” al llibre de Pilar Ramos López “La Música en la Catedral de Granada en la primera mitad del siglo XVII: Diego de Pontac” (Granada: Diputació, 1994), 2 toms, tom I pàgs. 9-10. Aquest llibre és la tesi doctoral de l’autora dirigida per Antonio Martín Moreno.
. “La música eclesiástica en España en el siglo XVIII”, pròleg al llibre de María Gembero Ustarroz “La Música en la catedral de Pamplona durante el siglo XVIII” (Pamplona: Govern de Navarra, Departament d’Educació i Cultura, 1995), 2 toms, tom I pàgs. 19-22. Aquest llibre és la tesi doctoral de l’autora dirigida per Antonio Martín Moreno.
. “Prólogo” al llibre d’Adalberto Martínez Solaesa “Los Órganos de la Catedral de Málaga” (Màlaga: Universitat, en premsa). Aquest llibre és la tesi doctoral de l’autor dirigida per Antonio Martín Moreno.
Bio-bibliografia
Les següents publicacions fan referència a Antonio Martín Moreno i les seves aportacions en el camp de la música:
. Chailley, Jacques: “Compendio de Musicología. Directorio bibliográfico de Musicología Española por Ismael Fernández de la Cuesta con la colaboración de Carlos Martínez Gil” (Madrid: Alianza Editorial, 1991), pàgs. 542-554.
. Diversos: “Diccionario de la Música” (Madrid: Anaya, 1986), pàg. 230.
. Diversos: “Gran Enciclopedia de Andalucía” (Sevilla: Promocions Culturals Andaluses, SA, 1979), tom 5, pàg. 2393.
. Marco, Tomás: “Historia de la Música española: siglo XX” (Madrid: Alianza Editorial, 1989), pàg. 170.
. Pérez Gutiérrez, Mariano: “Diccionario de la Música y los músicos” (Madrid: Istmo, col. Fundamentos, núm. 28, 1985), tom 2, pàg. 310.
. Zaslaw, Neal, ed.: “The Classical Era” (Londres: McMillan Press, Ltd., 1989), pàgs. 364-367.