Elegit acadèmic corresponent per Sant Sebastià (Guipúscoa) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 de maig de 2001, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Jordi Bonet i Armengol, Francesc Fontbona i de Vallescar, i Leopoldo Gil Nebot.
Nascut a Logronyo el 1937, llicenciat en Psicologia i Doctor en Filosofia. Ha impartit l’ensenyament de la Filosofia, de la Història i de la Història de l’Art a diferents Instituts d’Ensenyament Mitjà i Escoles de Magisteri i després d’excercir llargs anys com a Cap de l’Obra Cultural de la Kutxa (Sant Sebastià), en els darrers temps fou nomenat Director de Pràctiques del Màster en Recursos Culturals de la Universitat del País Basc (Campus de Sant Sebastià).
Durant l’exercici d’aquestes darreres funcions són innombrables les exposicions monogràfiques de pintura que ha organitzat (“Valdés Leal”, “Ribera”, “La pintura del siglo XIX en el Museo de Sevilla”, “Goya y los pintores de la Ilustración”, “Los Benlliure”, “Pintura barroca sevillana”, “El aguafuerte en el siglo XIX”, “Sorolla en Guipúzcoa”, on apareixen les seves recerques en les activitats del pintor durant les estades al País Basc, etc.). D’altra banda, intervingué en l’organització d’infinitat de congressos i cicles de conferències (com “Amenazas de nuestro tiempo”) i en l’organització de reunions científiques (com “Jornadas de Psicosociología”), actes als quals participaren els millors intel·lectuals del moment; o en concursos internacionals de música, com el “Concurso Nicanor Zabaleta”.
Aquesta tasca referida al camp de l’ensenyament i de la difusió cultural es correspon amb la seva intervenció en la recuperació i exhibició de l’obra deguda als pinzells de Navarrete “el Mut” (exposicions a El Escorial, Logronyo, Saragossa -sales d’Ibercaja-); en descobriments de pintures com la “Immaculada” de Ribera apareguda a la parròquia de Sant Andreu de Calahorra i d’altres valiosos conjunts artístics quasi desconeguts com els derivats de l’obra pictòrica realitzada per Francisco Domingo Marqués (exposicions a les sales de Bancaixa a València i Alacant).
També intervingué en la posada en valor i difusió dels béns pictòrics de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (exposicions a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Museu de Navarra, Bilbao i Vitòria), així com en la difusió del retaule de Damià Forment (catedral de Santo Domingo de la Calzada), conjunts escultòrics que un cop restaurats s’exhibiren a les millors sales de València, Saragossa i Logronyo. Igualment participà en la localització, rescat i restauració de les taules flamenques existents al Camí de Santiago (exposicions a Brussel·les, Lleó, Palència, Santo Domingo de la Calzada, etc.); en la troballa i restauració dels coures flamencs del segle XVII escampats i quasi perduts al Nord d’Espanya (exposicions a Gijón -Palau de Revillagigedo-, Saragossa -Palau de Sástago-, Pamplona -Museu de Navarra-, Vitòria -sales de Caixa Vital-); o bé en l’expertització, catàleg i presentació a diferents sales de Pamplona, Tenerife i Les Palmes del conjunt de la col·lecció artística reunida per Rudolf Gerstenmaier.
En els darrers temps intervingué en el rescat i difusió del notable retaule major de la Imperial Església de Palau (Logronyo), obra de l’escultor Arnau de Brussel·les, conjunts que s’exhibiren al Museu de Belles Arts de Sevilla, sales de Caixa Sur de Còrdova, sala d’exposicions de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Casa Botines de Lleó, Museu de la Universitat al palau de Santa Cruz a Valladolid, etc.
Amb motiu de la recuperació i difusió dels conjunts artístics citats figurà com a comissari en les successives exposicions que es dugueren a terme per tota la geografia nacional, i també en diferents ciutats europees com Brussel·les o París (sales de l’Institut Cervantes), Dublín (National Gallery of Ireland), Lisboa (Palau Galbeias) o Museu Nacional de Tunísia, ciutats en les quals donà a conèixer l’exposició titulada “De Rembrandt a Goya” que incloia una selecció dels millors gravats trobats a Espanya. Amb aquest títol publicà una monografia il·lustrada i una altra de breu titulada “Los seguidores de Goya” amb motiu d’una exposició comissariada per ell mateix que se celebrà a Barcelona (seu de Caixa Madrid).
Queden de totes les experiències citades nombrosos catàlegs il·lustrats i impresos en edicions de luxe on sol o amb altres especialistes, apareixen tècnicament documentats els béns artístics restaurats i donats a conèixer. Igualment queden a les revistes científiques les excel·lents crítiques que meresqueren les exposicions i els catàlegs.
Ha rebutjat qualsevol especialitat i les seves publicacions van des de tractats de psicologia (“Psicología General y Evolutiva”) o de sociologia (“Sociología de la Educación”), fins la novel·la històrica (“La Ruavieja” i “El golpe en la crisma”, en procés d’edició) o l’assaig (“La otra alternativa”, premi Ciutat d’Irun, pròleg de José Luis Pinillos). Des d’incursions a la història actual (“La Independencia Vasca”, pròleg de Julio Caro Baroja) fins biografies (“J. A. Llorente, español maldito”, introducció i pròleg d’Ignacio Tellechea i Miguel Artola, respectivament), per no citar les nombroses conferències i altres articles de caràcter científic apareguts a diferents diaris nacionals i revistes com el “Bulletin Hispanique”, Institut d’Estudis Riojanos i a publicacions universitàries.
Durant vint-i-cinc anys ha anat recollint la informació i els materials necessaris per culminar el seu treball d’investigació més voluminós i compromès referit a la “Dispersión y destrucción del patrimonio artístico español”, publicat l’any 2007.