Vic (Barcelona), 1934 – Sabadell (Barcelona), 2022.
Acuarel·lista i cònsol honorari de la República d’Eslovènia a Barcelona.
Personatge polièdric que desenvolupà la seva carrera com a industrial de la construcció i la metal·lúrgia, a l’hora que diplomàtic de vocació. Home molt vinculat a l’art, pintor aquarel·lista reconegut, que ha exposà a tota Espanya i a l’estranger. L’altra gran dedicació fou la d’editor, amb la creació de l’Editorial AUSA el 1980. Una de les vertents més destacades d’aquesta editorial és la creació de la col·lecció “Mundo Antiguo”, dedicada als estudis orientalistes i a la divulgació de la investigació dels orígens d’Hispània i les seves cultures antigues.
La seva vida es caracteritzà per una vocació i una passió per la pintura i l’art, que ja sentí en la joventut i que el dugué a iniciar estudis a l’Escola Municipal de Dibuix de Vic (Barcelona). Molt aviat el seduí la frescor de l’aquarel·la, a la qual es dedicà quasi en exclusiva. Revolucionà aquesta tècnica després de llargues especulacions i experimentacions plàstiques fins aconseguir una resolució completament personal en la mateixa. Pels enquadramets i temes que li són propis, així com per la forma de resoldre’ls, se situà en un punt entre la figuració d’arrels romàntiques d’exaltació de la natura i el postimpressionisme que cerca captar la fugacitat de l’instant amb pinzellades ràpides.
La divulgació pública dels seus treballs s’inicià a principis dels setanta i quedà reflectida en un gran nombre d’exposicions tant en galeries privades com en museus i fundacions públiques de tot el món. Entre aquestes últimes destaca l’exhibició d’obra seva a la Galeria Estatal del Korda Garden de Varsòvia (Polònia), a la Galeria d’Art Contemporani de la Universitat de Tel Aviv (Israel), al Museu Nacional d’Eslovènia a Ljubljana o a la Galeria Nacional del castell de Buda (Budapest, Hongria).
Fou acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (1987) i fou elegit acadèmic corresponent per Sabadell (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 15 de juny de 1983, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Eduard Ripoll i Perelló, Ignasi M. Serra i Goday, Frederic Udina i Martorell, i Antoni Vila i Arrufat.
Igualment se li atorgaren distincions com la Medalla d’Honor del Concurs nacional de l’Agrupació d’Aquarel·listes (1976), la Medalla Nacional XX LAT TPSP polonesa (1981) o l’homenatge de la Universitat de Barcelona (2003).
Bona part de la seva creació artística fou divulgada per la seva vertent d’editor i està publicada en diversos àlbums i llibres que la recullen en temes monogràfics glossats per escriptors de la projecció de Camilo José Cela o Baltasar Porcel.
Darreres exposicions
. “Estrada-Vilarrasa. Aquarel·les” del 15/06/2006 al 03/09/2006 al Museu Marítim de Barcelona.
. “Estrada Vilarrasa” del 04/12/2001 al 18/12/2001 a Braulio (Castelló de la Plana).
. “Homenatge a Estrada Vilarrasa” del 31/03/2001 al 19/04/2001 a Foz (Barcelona).
. “Albert Estrada-Vilarrasa” del 22/09/2000 al 18/10/2000 a El Quatre (Barcelona).
. 1998, antològica organitzada per la Fundació BBV a la seva seu de plaça Catalunya de Barcelona.