Musicòleg.
Neix a Barcelona el 26 d’agost de 1959. Feu els seus estudis de música al Conservatori Superior Municipal del Liceu, on aconseguí el títol superior de guitarra.
Cursà els estudis de llicenciatura en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, i des de 1991 realitzà els estudis de doctorat en musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El juliol de 2001 presentà la seva tesi doctoral titulada “Estudi dels oratoris de Francesc Queralt (1740-1825). Fonaments de la història de l’oratori a Catalunya al segle XVIII”. L’obra presenta nou volums d’edició crítica -musical i literària- de nou oratoris de Queralt, i dos volums més d’història, anàlisi i documentació. El jurat fou presidit pel professor Howard E. Smither, de la North Carolina University (EUA), i la tesi es dugué a terme sota la direcció del professor Francesc Bonastre.
Recentment ha donat a conèixer un d’aquests oratoris, dedicat a sant Agustí, a la Basílica del Pi de Barcelona i al Monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona).
El 2004 obté el Premi d’Investigació Musical Emili Pujol, convocat per la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. El premi va comportar la publicació del treball presentat: “Els oratoris de Francesc Queralt (1740-1825). Història de l’oratori a Catalunya al segle XVIII” (Lleida, 2004).
La seva contribució és fonamental per a l’estudi de l’oratori a Catalunya al segle XVIII, dins del context de la música del classicisme, del qual hi ha excel·lents treballs sobre el simfonisme i la música de tecla. Són diverses les seves participacions a diferents congressos realitzats a la península ibèrica i Europa, entre els quals es pot destacar el “18th Congress of the International Musicological Society” que va tenir lloc a Zuric el juliol de 2007, i on va presentar la comunicació “Study into the Causes of the Disappearance of the Oratorio in Catalonia”. Ha presentat les ponències “Els oratoris catalans del segle XVIII i principis del XIX com a elements receptors del Classicisme musical” i “Carreres i Bulbena i el naixement de l’oratori a Catalunya” a les edicions XVIII i XIX del “Seminari Internacional El Barroc Hispànic”. També ha intervingut en diferents congressos organitzats per la Sociedad Española de Musicología, presentant les comunicacions “Estudio de la estructura de las arias de los oratorios de Francesc Queralt (1740-1825)” (Oviedo, 2004) i “El distinto tratamiento del coro en la música litúrgica y no litúrgica de Francesc Queralt” (Càceres, 2007).
Entre les seves publicacions poden esmentar-se diversos articles com ara “Las dos sillas reales: un oratori de Josep Cau” a “Recerca Musicològica”, XIII, 1998; “Bases para el estudio de la historia del oratorio en Cataluña en el siglo XVIII” a “Revista de Musicología”, XXVI/1, 2003; o, entre d’altres, “Estudio de los recitativos de los oratorios de Francesc Queralt” a “Revista de Musicología”, XXX/2, 2007. També ha publicat “La creació del món. Un oratori del món. Un oratori de Joseph Haydn. Versió menorquina d’Antoni Febrer i Cardona – Transcripció musical de Joan Vidal i Seguí” a “Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Institut Menorquí d’Estudis”, 2004; o “Antoni Febrer i Cardona: Mètode de cant”, a “Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Edicions UIB – Institut d’Estudis Baleàrics – Institut Menorquí d’Estudis, 2009.
Ha participat com a membre del jurat en la lectura d’algunes tesines de llicenciatura i tesis doctorals, com ara “Tonos del segle XVII a la catedral de Mallorca: Estudi i edició”, de Cristina Menzel Sansó o la tesi doctoral “La obra compositiva de Emilio Pujol (1886-1980): Estudio comparativo, catálogo y edición crítica”, de Fabián Edmundo Hernández Ramírez.
Elegit acadèmic corresponent per Sant Cugat del Vallès (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de desembre de 2003, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Bonastre i Bertran, Francesc Fontbona i de Vallescar, i Cecília Colien Honegger.
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º