Benet i Espuny, Josep

Tortosa (Tarragona), 1920-2010.
Neix a Tortosa (Tarragona) l’1 d’agost de 1920, fill de Felip (fuster-artesà, tallista, daurador i restaurador d’imatges) i de Rosa (les seves tasques). Estudia des de molt jovenet dibuix amb artistes locals; primer amb el senyor Ricard Cerveto, després amb el seu germà el senyor Antoni -que havia estat un gran col·laborador de l’escultor Agustí Querol en el seu estudi de Madrid- i, finalment, amb el senyor Ferran Arasa, amb qui surt a dibuixar i a pintar paisatge del natural.
La guerra civil interromp, en part, els seus estudis, perquè ell pinta pels voltants de Tortosa. El seu reemplaçament és cridat, a l’hora que han d’evacuar de les muntanyes de Tortosa, on ja s’estava amb la família, pels constants bombardejos de la ciutat; abans de fer els divuit anys participa a la “Batalla de l’Ebre”, creuant el riu en vistes del Castell de Miravet -que, amb els anys, tantes vegades acabaria pintant-, d’on escapa amb vida, en gran part, gràcies als seus dibuixos que li propicien atencions i destinacions més avantatjoses i protegides.
Restablerta la pau, dibuixa i pinta encara un bon temps per la contrada fins que en ser presentat al professor Pérez Dolz, aquest li aconseja que sense entretenir-se faci l’ingrés a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, que en aquell temps impartia les classes a la Casa Llotja. Es matricula al curs 1942-1943. Rep classes de Rigobert Soler, Lluís Muntané, Armand Miravalls, Santasusagna, Lluís Monreal i Tejada, Josep Amat i Enric Monjo.
El 1945 trasllada els estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid, on acaba els estudis de dibuix i els de gravat. Entre alguns altres professors tingué allí al senyor Manuel Benedito, Esteve Botey, Adsuara, Chicharro, Bermejo, Lafuente Ferrari.
Aconsegueix els primers estímuls amb el “Premio de Grabado”, “Pensión del Paular” i de “Granada” de la Fundación Rodríguez Acosta. El 1948, aconsegueix l’apreciat “Gran Premio de Paisaje” (pensionat per oposició a l’Acadèmia de Belles Arts d’Espanya a Roma). Aquest importantíssim premi, que subvenciona el Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya, a través de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, era equivalent en mèrits a la 2a Medalla Nacional i convalida el títol d’Escola Superior de Belles Arts (en cas de no haver-lo tingut ja).
Durant aquests quatre anys pensionat a Roma, recorre Europa manta vegades estudiant els grans mestres i dibuixant i pintant per França, Gran Bretanya, Bèlgica, Holanda, Àustria, Alemanya, Països Escandinaus i, naturalment, Itàlia, que dibuixa i pinta de nord a sud.
El 1953 torna a Espanya, exposa a Tortosa, Barcelona i Madrid. El 1954 li atorguen una plaça com a professor a l’Escola Local d’Art de Tortosa.
El 1955, concursa i obté per unanimitat del tribunal el Primer Lloc de la “Pensión del Conde de Cartagena” a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i tria Nova York -entre els molts països per escollir-. Durant el viatge per l’Atlàntic Nord, mor el seu pare a Tortosa. S’està als Estats Units quasi durant dos anys. Aprofita per viatjar, dibuixar i estudiar museus i col·leccions a Boston, Chicago, Cleveland, Washington i Nova York, on resideix.
Allí entra en contacte i visita els estudis de dos grans escultores americanes, Anna H. Huntington a Bethel (Conecticut) i Malvina Hoffman a Nova York -on modela uns busts el seu antic professor Enric Monjo i on molts anys enrere composà una petita part de “Goyescas” Enric Granados-.
També coneix per una exposició al Waldorf Astoria organitzada pel Dr. Theodore Rousseau -director d’Art Modern del Metropolitan Museum- i el Dr. Janes Johnson Sweeny -director del Salomon R. Guggenheim Museum-els quals li n’organitzen allí una de personal de pintura i gravat. En aquella època li compraren uns gravats al Metropolitan a través del Dr. A. Hyatt Mayor, president de la Hispanic Society of America.
El 1957 recorre Equador, Colòmbia i Veneçuela. Realitza una col·lecció de dibuixos a Guayaquil, Quito, Popayan, Ipiales, Bucaramanga, Bogotà, etc. I a Veneçuela és on s’estableix una molt important col·lecció per a la “Creole Petroleum Corporation” de ciutats colonials, instal·lacions industrials del Llac de Maracaibo i dels castells de Guayana, Puerto Cabello, Cumanà, illes Margarita i “Toas” -les restes de Nova Cadis- (la illa de les Perles). Col·labora amb altres treballs per a la “Revista el Farol”, la “Shell”, “Reportajes” i altres.
El 1958 es casa amb una jove veneçolana, a Barinitas (Estat de Barinas), als peus dels Andes, amb qui té tres filles.
El mateix any ingressa com a dibuixant en una divisió del Ministerio de Educación Venezolano, on treballa en serigrafia i il·lustracions de llibres d’Educació pel matí, dedicant-se per la tarda als seus quefers paisatgístics. És professor d’Art a les Escoles nocturnes del Ministeri durant un temps. Realitza dibuixos i corregudes per l’immens “Delta Amacuro” per il·lustrar la “cartilla de los indios Guaraunos” i altres, per a la “Gran Sabana” i “Territorio Amazonas”. És professor de dibuix a l’Escola Nacional d’Infermeres de la Ciutat Universitària, fins que renúncia a tota aquesta natural seguretat econòmica per afrontar decidit una més plena dedicació al seu art pictòric a la terra que el va veure néixer, on trobà aquesta minoria selecta que precisa tot artista per viure i progressar en l’art i la feina.
Novament a Tortosa, es readapta poc a poc al seu paisatge comarcal. Reingressa, el 1973, a l’Escola Taller d’Art de la qual n’és professor de “gravat calcogràfic” i es preocupa només de la seva vida d’home i artista, a la qual consagra tot el temps, després de molt peregrinar i més de vint anys fora d’Espanya.
Des de 1945, que feu la primera exposició a Tortosa, exposà individualment també a Lleida, Barcelona, Madrid, Roma, Nova York, Falun (Suècia), Caracas, Maracay i altres. I en incomptables col·lectives a Tortosa, Tarragona, Barcelona, Madrid, Nova York, Caracas, Barquisimeto, Maracaibo, València (Veneçuela), la Sènia, Ulldecona, Sant Carles de la Ràpita, Amposta, i internacionals de Roma, París, Galeria Brera de Milà i Biennal de Venècia. El 1952 obté una tercera Medalla Nacional en l’exposició de Belles Arts de Madrid amb l’oli “Trastévere”.
Obres seves són propietat de museus de Barcelona, Madrid i Nova York, i hi ha obra espargida per quasi tots els països que ha visitat i altres.
És elegit acadèmic corresponent per Tortosa (Tarragona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 25 de març de 1981, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Bonastre i Bertran, Frederic Marès i Deulovol, i Eduard Ripoll i Perelló.
És elegit per unanimitat soci honorari de la Hispanic Society of America a Nova York l’any 2001.
Va morir al seu poble natal el 13 de novembre del 2010.