Salamanca, 24 de setembre de 1933 – Madrid, 28 de març de 2015.
Després d’estudiar el Batxillerat al Col·legi del Pilar de Madrid passà als 16 anys a la Universidad Complutense, a la facultat de Dret de la qual aprovà l’examen de Llicenciatura el 1956.
Havent-se hagut d’ocupar dels negocis familiars però sentint una fonda vocació d’ençà la infantesa pels temes de l’art, deixà la presidència executiva d’aquells per crear i dirigir l'”Instituto Técnico de Expertización y Restauración S.A.” de Madrid, el 1973. Des de llavors la seva activitat exclusiva fou la investigació i restauració d’obres d’art. En ambdós camps realitzà importants i nombrosos treballs per a museus i col·leccions privades nacionals i estrangeres. Se’l considerà un dels capdavanters en la generalització a Espanya dels procediments fisicoquímics com a auxiliars de la investigació i conservació: analítiques de pigments, estratigrafies, radiografies, llum de Wood i infrarroja, etc.
Distincions:
. Comenda de l’Ordre Civil de Cisneros, 1969.
. Creu d’Or de Sant Joan de Letran, 1969.
. Caballer de l’Ordre Eqüestre del Sant Sepulcre.
. Caballer de l’Ordre Constantiniana de Sant Jordi, 1972.
. Membre de l”Instituto Salazar y Castro’, 1975.
. Membre de l”Asociación de Hidalgos a Fuero de España’.
. “Infanzón de Illescas”.
. Acadèmic corresponent de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación, 1978.
. Acadèmic corresponent de l’Academia de Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba, 1981.
. Acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, 1991.
. Elegit acadèmic corresponent per Madrid de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de febrer de 1993, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Joan Bassegoda i Nonell, Francesc Fontbona i de Vallescar, i Rafael Santos i Torroella.
. Acadèmic corresponent de l’Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luis de Zaragoza, 1995.
. Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art.
. Membre de l’Associació Espanyola de Crítics d’Art.
. Membre de l’Associació Madrilenya de Crítics d’Art.
. Membre de l’Association of Art Historians de Londres.
. Coordinador del Comitè Assessor de l”Editorial Antiquaria S.A.’ i de la revista ‘Galería Antiquaria’.
De la llarga trajectòria com a estudiós i investigador, destaca el descobriment d’un parell d’obres mestres de la pintura universal. En primer lloc, “El martiri de Sant Andreu”, de Michelangelo Merisi, “Caravaggio”, que actualment forma part de la col·lecció del Museu de Cleveland (Ohio-EUA) i fou descobert i estudiat el 1973. Una altra interessant peça pictòrica analitzada en col·laboració amb Rogelio Buendía, el 1984, és “Aníbal creuant els Alps”, de Francisco de Goya i que fou de gran ajut a l’hora d’estudiar l’obra juvenil del geni aragonès. Aquest quadre pertany a la col·lecció del Museo de Bellas Artes de Zaragoza.
En el camp de la investigació ha realitzat nombroses publicacions:
LLIBRES I CATÀLEGS:
. “Eugenio Lucas; su vida y su obra”, Montal, Madrid 1981. Conté la biografia de l’artista, amb aportacions inèdites documentals, seguida d’un estudi crític de la seva obra i una anàlisi tècnica d’aquesta. Inclou el catàleg raonat de la seva producció, amb l’aportació de més de cinc-cents quadres majoritàriament inèdits. Constitueix la més àmplia i actualitzada obra sobre el gran pintor postgoiesc.
. “Francisco de Goya. Cartones y tapices”, Espasa Calpe, Madrid 1988. Estudi biogràfic de la primera època de Goya, basat totalment en la seva correspondència i en documents, reseguint la seva activitat com a pintor al servei de la Reial Fàbrica de Tapissos. Segueix el catàleg raonat i actualitzat dels cartrons i tapissos, donant-ne a conèixer algun d’inèdit, per haver-se considerat fins ara perdut.
. “Los pintores de la Ilustración”, catàleg de l’exposició, Ajuntament de Madrid 1988. Es donaren a conèixer a aquesta exposició, que fou la primera de les celebrades per commemorar el bicentenari de la mort del Rei, seixanta quadres inèdits o que sortien per primera vegada de les col·leccions o esglésies on es troben, així com resums biogràfics de trenta pintors de tota la geografia espanyola, amb nombroses aportacions documentals inèdites, entre les quals algunes partides de naixement i documents de les respectives vides acadèmiques. La gran acceptació d’aquest catàleg exhaurí la tirada en poques setmanes.
. “Los pintores en tiempos de Carlos III”, catàleg de l’exposició, Ajuntament d’Écija 1988. Inaugurada el 16 de desembre, fou l’exposició que tancà l’any commemoratiu de la mort del Rei, i hi figuraren, a més d’uns quants quadres inèdits, molts altres pintors andalussos que no havien estat exposats anteriorment.
. “Cien años de pintura española y portuguesa (1830-1930)”, direcció i introducció, Antiquaria 1988-1993. Sobre una idea pròpia, un conjunt de més de cent col·laboradors, sota una coordinació d’escollits científics, es publicà aquest monumental diccionari, que abasta en els seus deu volums, els esquemes biogràfics àmpliament il·lustrats de més de cinc mil pintors.
. “La primera obra documentada de Francisco de Goya”, Editorial Alpuerto S.A., Madrid 1992. Documentada la troballa del dibuix amb el qual Goya concursà per optar a la pensió de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1763, així com els dels seus competidors Gregorio Ferro, Francisco Javier Ramos, Luis Fernández, José Brunete, Félix Rodríguez, Mateo Esteban, Lino García, Jerónimo Castaño i Juan Antonio Campán, que concursaren també.
. “Gregorio Ferro”. Constitueix un treball d’investigació sobre aquest pintor que, malgrat ser el més representatiu entre els gallecs de la seva època, no té bibliografia específica de rellevància.
. “Premios y Concursos de la Real Academia de San Fernando. 1746-1808”. Treball en el qual s’inclouen nombroses dades i decenes de quadres del tan poc estudiat segle XVIII espanyol.
. “Eduardo Rosales”.
. “Francisco de Goya: Las Pinturas Negras”, Editorial Antiquaria, Madrid 1996.
. “Todo el Prado”, en col·laboració, Ediciones Todo el Prado, Madrid 1996.
. “Antonio González Velázquez: Pintor de Cámara”, Ediciones Antiquaria, Madrid 1999.
. “Artículos sobre Goya”, Saragossa 2006.
ARTICLES:
. “La Exposición Giambolonia y sus conexiones con el Patrimonio Nacional y otros Museos de España”, “Reales Sitios”, núm. 60, 1979, pàgs. 57-62. Després de comentar l’exposició celebrada a Londres, es donen a conèixer puntualitzant documentalment la seva existència, algunes escultures del genial artista, fins ara ignorades o mal atribuïdes.
. “Francisco de Goya y la Corte de Madrid”, “Reales Sitios”, núm. 63, 1980, pàgs. 63-69. Es donen a conèixer alguns quadres del pintor desconeguts fins ara. Fonamentalment el de l'”Almirall Valdés”, subhastat per Sotheby’s-Peel.
. “Goya en el Marais”, “Goya”, núm. 154, 1980, pàgs. 223-229. Únic comentari aparegut a Espanya sobre aquesta exposició en homenatge a Lafuente Ferrari. Conté un “Retrat de la Reina Maria Luïsa” que s’ha acceptat unànimement com l’original de la sèrie dels de “Proclamació”.
. “De Alonso Cano y su discípulo Bocanegra”, “Archivo Español de Arte”, núm. 210, 1980, pàgs. 185-194. Conté alguns quadres inèdits de Racionero, així com de Pedro Atanasio Bocanegra.
. “Andrés Rossi, pintor de bodegones”, “Archivo Español de Arte”, núm. 222, 1983, pàgs. 152-154. Conté l’únic bodegó firmat per aquest enigmàtic pintor del divuit espanyol, a més d’algunes dades inèdites sobre la seva vida.
. “Dibujos italianos de los siglos XVII y XVIII en la Biblioteca Nacional”, “Antiquaria”, núm. 9, 1984.
. “Pintura del XVII en el Prado”, “Antiquaria”, núm. 12, 1984.
. “Realismo sevillano”, “Antiquaria”, núm. 13, 1984.
. “Aportaciones al Goya joven”, en col·laboració amb el catedràtic José Rogelio Buendía, “Archivo Español de Arte”, núm. 226, 1984, pàgs. 169-176. Es donaren a conèixer quatre petxines inèdites del pintor, existents a Calatayud, així com l’esbòs del buscadíssim quadre “Aníbal passant els Alps” amb el qual Goya concursà a Parma el 1771. Després d’aquesta publicació l’esbòs s’ha exposat nombroses vegades, a Espanya i a l’estranger.
. “Sobre dos dibujos de Goya”, “Boletín del Instituto ‘Camón Aznar'”, núm. XV, 1984, pàgs. 31-38. Conté el dibuix inèdit de Goya que sirví per gravar la planxa de l'”Homenatge a Charles Lemaur”.
. “Breve biografía documental de Eugenio Lucas Velázquez”, al catàleg de l'”Exposición Eugenio Lucas”, Museo Camón Aznar, 13 de febrer al 20 de març de 1984, pàgs. 21-27, havent participat activament en la selecció dels quadres.
. “Another Giaquinto source for Goya”, “Burlington Magazine”, 1984, pàgs. 561-563. En aquesta prestigiosa publicació dóna a conèixer la font utilitzada per Goya per al seu “San Lucas” que està agafat textualment d’un quadre de Giaquinto a l’església romana de San Giovanni Calibita.
. “Dibujos italianos de los siglos XVII y XVIII en la Biblioteca Nacional”, “Antiquaria”, núm. 9, 1984, pàgs. 44-47. Comentaris de l’exposició.
. “Pintura del XVII en el Prado”, “Antiquaria”, núm. 13, 1984, pàg. 8. Comentari de l’exposició.
. “Sobre las pechinas de Goya en Calatayud”, “Antiquaria”, núm. 15, 1985, pàgs. 18-22. Conté una puntualització i un estat de la qüestió sobre les petxines de Goya a diverses esglésies de localitats de Saragossa.
. “Pintura de paisaje del romanticismo español”, “Antiquaria”, núm. 16, 1985, pàg. 6. Comentari de l’exposició.
. “Goya inédito en Jaraba”, en col·laboració amb el catedràtic José Rogelio Buendía, “Antiquaria”, núm. 20, 1985, pàgs. 38-41. Es dóna a conèixer un possible quadre de la juventut de Goya.
. “Pintura napolitana de Caravaggio a Giordano”, “Antiquaria”, núm. 22, 1985, pàgs. 18-21. Comentari de l’exposició.
. “Reflexiones sobre un cuadro perdido de Goya”, “Antiquaria”, núm. 23, 1985, pàgs. 16-18. Es presentaren els dos exemplars que tenen a la Real Academia de San Fernando del “Marta davant Alfons X” que participaren al concurs de 1763, en el qual prengué part Goya, el quadre el qual es desconeix.
. “La pintura en Europalia 85”, “Antiquaria”, núm. 24, 1985, pàgs. 12-15. Comentari a les diverses exposicions.
. “Un retrato de Carnicero por Goya”, “Boletín del Instituto ‘Camón Aznar'”, núm. XXIII, 1986, pàgs. 21-25. Conté un dibuix que probablement es realitzà per gravar una planxa “in memoriam” d’Antonio Carnicero.
. “Cien obras maestras del Arte Portugués”, “Antiquaria”, núm. 25, 1986, pàg. 7. Comentari a l’exposició.
. “Goya y el Infante Don Luis”, en col·laboració amb Ángel Montero, “Antiquaria”, núm. 27, 1986, pàgs. 44-55. Considerada una de les més importants contribucions modernes a la biografia de Goya, conté nombroses dades inèdites sobre les seves relacions amb l’Infant, germà de Carles III, així com notícies i puntualitzacions sobre l’anada del pintor a Madrid i sobre quadres seus desconeguts, l’existència dels quals es prova documentalment, mitjançant la testamentaria de l’Infant -sobre la vida de qui s’aclareixen alguns punts essencials- i la de la seva filla la Duquessa de San Fernando. Publicació que ha estat qualificada pels millors especialistes com de gran importància.
. “Carreño, Rizi y Herrera”, “Antiquaria”, núm. 28, 1986, pàgs. 20-23. Comentari de l’exposició.
. “Dos cuadros inéditos de Alonso del Arco y una puntualización”, “Archivo Español de Arte”, núm. 233, 1986, pàgs. 90-94. Es donen a conèixer dues noves obres del pintor.
. “Reapertura del Museo de la Academia”, “Antiquaria”, núm. 31, 1986, pàgs. 18-21. Informant sobre la reapertura del museu i passant succinta revista als seus fons.
. “‘Dos Bambochadas’ de Hendridk Mommers, inéditas”, “Archivo Español de Arte”, núm. 237, 1987, pàgs. 72-75. Identificant dos quadres signats pel pintor.
. “Goya joven, comentarios al hilo de la exposición”, “Antiquaria”, núm. 37, 1987, pàgs. 46-54. Comentari crític d’aquesta mostra en el catàleg de la qual col·laborà amb diverses fitxes tècniques.
. “Los tesoros de Thyssen”, “Antiquaria”, núm. 40, 1987, pàgs. 18-22. Fou el primer toc d’atenció en una revista especialitzada sobre l’enorme importància que la famosa col·lecció vingués a Espanya.
. “Juegos de niños”, “Antiquaria”, núm. 41, 1987, pàgs. 56-64. Conté un detallat estudi sobre els més de vint exemplars coneguts d’aquesta interessant sèrie de quadres de Goya, el grau d’autenticitat dels quals s’intenta concretar.
. “El luminismo de José Navarro”, “Antiquaria”, núm. 42, 1987, pàg. 75. Comentari de l’exposició.
. “Colecciones de arte en Cataluña”, “Antiquaria”, núm. 43, 1987, pàgs. 34-38. Comentari de l’exposició.
. “De Goya a Picasso”, “Antiquaria”, núm. 48, 1988, pàgs. 30-37. Comentari de l’exposició.
. “El renacer de un genio: Francisco de Zurbarán”, “Antiquaria”, núm. 49, 1988, pàgs. 34-40. Després de passar revista a l’exposició dedicada al pintor a Nova York i Madrid, es posen de manifest les fortes diferències de tècnica pictòrica existents entre quadres a ell atribuïts, tot i pertànyer a les mateixes sèries, així com altres aspectes formals en l’obra d’alguns dels seus deixebles.
. “Pintura orientalista española”, “Antiquaria”, núm. 53, 1988, pàgs. 52-53. Comentari de l’exposició.
. “Goya y el Espíritu de la Ilustración”, “Antiquaria”, núm. 56, 1988, pàgs. 36-41. Ampli comentari crític de l’exposició celebrada a Madrid.
. “Goya, Pignatelli y Azara”, “Archivo Español de Arte”, núm. 242, 1988, T. LXI, pàgs. 131-140. Conté diverses aportacions documentals per al coneixement de la biografia goiesca, entre elles el seu “descobriment” per Sant Josep de Pignatelli i el recolzament que l’il·lustrat Azara prestà al pintor, aspectes fins llavors inèdits, però de fonamental interès per al coneixement dels inicis de la carrera de Goya.
. “Carlos III y la Ilustración”, “Antiquaria”, núm. 57, 1988, pàgs. 50-52. Ampli comentari crític sobre aquesta important exposició.
. “El álbum de Vicente Camarón y otros dibujos españoles inéditos”, “Academia: Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando”, núm. 67, 1988, pàgs. 114-231. Donant a conèixer quasi un centenar de dibuixos fonamentalment del segle XVIII. La corresponent “separata” ha estat sol·licitada per les més rellevants personalitats de la història de l’art i unes quantes universitats espanyoles i estrangeres.
. “Oscuro destino de una gran colección”, “Antiquaria”, núm. 60, 1989, pàgs. 58-59. Comentari de l’exposició celebrada a Roma amb dibuixos de la Biblioteca Nacional.
. “Pintura en España a finales del siglo XVIII”, “Antiquaria”, núm. 60, 1989, pàgs. 54-56. Comentari de l’exposició celebrada a la National Gallery de Londres.
. “Otros dibujos de Goya en la Biblioteca Nacional”, “Archivo Español de Arte”, núm. 245, 1989, T. LXII, pàgs. 75-82. On es donen a conèixer dos dibuixos de Goya preparatoris per al “Retrat de Carles IV”, un d’ells inèdit i l’altre fins ara atribuït a Bayeu, estudi previ per al fresc del “Coreto” del Pilar. Els tres són al Gabinet d’Estampes de la Biblioteca Nacional.
. “Las obras de arte y su valoración”, “Imagen 2000”, núm. 1, 1989, pàgs. 16-18.
. “Los cuadernos de dibujo de Picasso”, “Imagen 2000”, núm. 2, 1989, pàgs. 21-22.
. “La grandeza del dibujo”, “Antiquaria”, núm. 68, pàg. 70. Comentari a una exposició celebrada a Madrid.
. “Goya, toros y toreros”, “Antiquaria”, núm. 73, 1990, pàgs. 54-58. Comentaris i aportacions entorn a l’exposició celebrada a la Real Academia de San Fernando.
. “Obras inéditas de Francisco Bayeu”, “Antiquaria”, núm. 79, 1990, pàgs. 44-49. Donant a conèixer un document inèdit sobre el gran pintor aragonès en base del qual s’identifiquen alguns quadres seus i se li’n restitueixen alguns altres.
. “El renacer de un pintor”, “Antiquaria”, núm. 80, 1991, pàgs. 52-53. Comentari i crítica de l’exposició Miguel Jacinto Meléndez.
. “Cromatismo sensual y valiente”, “Antiquaria”, núm. 80, 1991, pàgs. 44-46. Article d’opinió davant l’exposició d’obres del pintor Francisco Iturrino.
. “Para disfrute de eruditos”, “Antiquaria”, núm. 82, 1991. Comentari crític de l’exposició de dibuixos italians del segle XVIII al Museo del Prado.
. “El Goya grabador”, “Antiquaria”, núm. 83, 1991.
. “Valdés Leal surge de las sombras”, “Antiquaria”, núm. 84, 1991.
. “Arte espontáneo y auténtico”, “Antiquaria”, núm. 84, 1991.
. “Cuadros inéditos del siglo XVII español”, “Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte”, Universidad Autónoma de Madrid, vol. III, 1991, pàgs. 109-123. Abasta una dotzena de quadres inèdits de pintors tan variats com Félix Castelo, Alonso Cano, Valdés Leal, etc. S’identifica com a obra de Lucas Jordán el “Retrat de Carlos II” del Museo del Prado, en el catàleg del qual figura com de Claudio Coello. No és sinó l’estudi “dal vero” del cap del Rei per al desaparegut i documentat retrat eqüestre, del qual aquest mateix museu en guarda l’esbòs.
. “Cosme de Acuña y la influencia de la escuela madrileña de finales del siglo XVIII en América”, “Academia. Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando”, núm. 73, 1991, pàgs. 135-177. Donant a conèixer nombrosos documents i quadres inèdits d’aquest pintor quasi ignorat fins ara, però que tingué una influència decisiva en el desenvolupament de l’art a Mèxic i Potosí. Inclou quadres de Ferro i de José del Castillo.
. “A mayor gloria del dibujo español”, “Antiquaria”, núm. 85, 1991. Comentari crític de l’exposició de dibuixos espanyols al Museu del Louvre.
. “Pedro Extremera”, “Antiquaria”, núm. 88, pàg. 87. Comentari a l’exposició a Sammer Galleries.
. “Los peligros de un Comité de Admisión”, “Antiquaria”, núm. 91, pàgs. 20-21. Comentant els riscos d’unes precipitades i immediates determinacions sobre l’autenticitat dels objectes exposats a “Feriarte XVª”.
. “El Prado se revitaliza”, “Antiquaria”, núm. 92, 1992, pàgs. 42-46. Comentant l’exposició a la galeria espanyola d’un conjunt de pintures del segle XVIII.
. “Luis Paret vuelve a Bilbao”, “Antiquaria”, núm. 92, 1992, pàgs. 30-34. Comentari sobre l’exposició de Paret al Museu de Bilbao.
. “Los albores del Renacimiento Español”, “Antiquaria”, núm. 95, 1992, pàgs. 52-57. Comentari sobre l’exposició “Reyes y Mecenas” al Museo de Santa Cruz de Toledo.
. “El primer escrito de Goya”, “Antiquaria”, núm. 96, 1992, pàgs. 58-60. Donant a conèixer la carta inèdita, autògrafa de Goya, en la qual sol·licita la seva inscripció per concursar a San Fernando al Premi General de Primera Classe el 1766. Amb ella es documenta que el pintor tornà a Saragossa després del seu fracàs el 1763.
. “Goya, algo más que cartel turístico”, “Antiquaria”, núm. 98, 1992, pàgs. 36-43. Comentari sobre l’exposició “Goya” celebrada a la Llotja de Saragossa.
. “La colección Thyssen en casa”, “Antiquaria”, núm. 100, 1992.
. “Goya: La década incongruente”, “Antiquaria”, núm. 101, 1992.
. “Justicia para un arte grande”, “Antiquaria”, núm. 102, 1993.
. “El díptico Wilton o sinfonía en azul”, “Antiquaria”, núm. 110, 1993.
. “De las alegrías a las tristezas”, “Antiquaria”, núm. 111, 1993.
. “Goya, goyescas y gollerías”, “Antiquaria”, núm. 113, 1994.
. “Pintura española del siglo XVIII al XIX”, “Antiquaria”, núm. 114, 1994.
. “Goya grabador: Sátira, dolor y sueños”, “Antiquaria”, núm. 115, 1994.
. “Dibujos valencianos del siglo XVII”, “Antiquaria”, núm. 116, 1994.
. “Tres siglos de pintura”, Galeria Caylus, 1995.
. “Bodegones españoles en Londres”, “Antiquaria”, núm. 128, 1995.
. “Nuevas andanzas de Goya, I”, “Antiquaria”, núm. 135, 1996.
. “Nuevas andanzas de Goya, II. Falsos y auténticos en el Metropolitan”, “Antiquaria”, núm. 136, 1996.
. “Nuevas andanzas de Goya, III. Majas en el Metropolitan”, “Antiquaria”, núm. 137, 1996.
. “Los Lucas Velázquez del Museo de la Habana”, “Antiquaria”, núm. 138, 1996.
. “Goya, otra oportunidad perdida”, “Antiquaria”, núm 138, 1996.
. “Cinco siglos de pintura valenciana”, “Antiquaria”, núm. 145, 1996.
. “Panorama bibliográfico sobre Goya”, Madrid-Toledo, 1996.
. “Guía de la pintura mural de Goya en Aragón”, col·laboració al catàleg editat pel Govern d’Aragó amb motiu de l”Any Goya’, Saragossa 1996.
. “Goya, realidad e imagen: 1746-1828″, col·laboració al catàleg de l’exposició de Saragossa amb motiu de l”Any Goya’, Saragossa 1996.
. “Goya y el Infante Don Luis”, article introductori per al catàleg de l’exposició ‘Goya y Don Luis’, Saragossa 1996.
. “The Dictionary of Art”, Macmillan Publishers, Ltd. Londres 1996.
. “Resurrección de los Nuevos Caprichos de Goya”, “Antiquaria”, núm. 146, 1997.
. “Antonio Carnicero”, “Antiquaria”, núm. 148, 1997.
. “Un boceto de Goya para ‘El tribunal de la Inquisición'”. Es dóna a conèixer una petita taula, companya de les quatre que té el Museu de Munic i que conté la part central esbossada i amb significatives variants del cèlebre quadre de Goya propietat de la Real Academia de San Fernando.
. “About a sketch of Valdes Leal in the Courtland Galleries”, “Burlington Magazine”. Mitjançant la troballa del quadre acabat s’aclareix la complexíssima iconografia de l’esbòs de Valdés donat a les Courtland per Tomas Harris.
. “Francisco de Goya: tres cuadros, tres épocas”, “Archivo Español de Arte”, núm. 280, 1997, pàgs. 375-396.
. “El triunfo de Venus”, “Antiquaria”, núm. 157, 1998.
. “Camilo Goya, capellán de Chinchón”, “Antiquaria”, núm. 164, 1998.
. “La colección Longhi, seis siglos de pintura”, “Antiquaria”, núm. 167, 1998.
. “Santa Rufina, en el año Velázquez”, “Antiquaria”, núm. 168, 1999.
. “Doménikos Theotocópulos, Griego”, “Antiquaria”, núm. 170, 1999.
. “Sobre Goya y algunos pintores de su entorno”, “Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte”, núm. 11, 1999, pàgs. 263-288.
. “El brillo cultural del siglo de las luces”, “Revista de la Federación Española de Anticuarios”, núm. 3, 1999.
. “Caravaggio en España”, “Antiquaria”, núm. 177, 1999.
. “Rembrandt en la memoria de Goya y Picasso”, “Antiquaria”, núm. 177, 1999.
. “Velázquez perdido”, Centro de Arte, com., 1999.
. “Del retrato de María Teresa de Borbón y Vallabriga”, “Antiquaria”, núm. 180, 2000.
. “La colección Bauhaus en Madrid”, “Antiquaria”, núm. 180, 2000.
. “El dibujo europeo en tiempo de Velázquez”, “Antiquaria”, núm. 180, 2000.
. “Goya, inicio de la modernidad”, “Antiquaria”, núm. 183, 2000.
. “Víctor Hugo de nuevo en Madrid”, “Antiquaria”, núm. 185, 2000.
. “Un tríptico de Pierre Pourbus”, “Antiquaria”, núm. 187, 2000.
. “Goya: otro boceto de Santa Justa y Rufina”, “Antiquaria”, núm. 188, 2000.
. “José Jiménez Aranda, gran maestro en pintura”, “Anticuarios”, núm. 6, 2000.
. “Los Bassano o el aprecio de la Corona”, “Antiquaria”, núm. 194, 2001.
. “La lechera de Burdeos y otros aspectos sobre Goya y su pintura. I”, “Antiquaria”, núm. 196, 2001.
. “Cuadros erróneamente atribuidos a Goya (y II)”, “Antiquaria”, núm. 197, 2001.
. “Goya. La mujer, protagonista”, “Antiquaria”, núm. 199, 2001.
. “Catalogación de la obra de Luis Tristán”, “Antiquaria”, núm. 200, 2001.
. “Alonso Cano, un genio andaluz incalificable”, “Antiquaria”, núm. 202, 2002.
. “Museo Goya de Castres: Una isla española en el sur de Francia”, “Antiquaria”, núm. 212, 2003, pàgs. 54-56.
. “Goya pinta como le da la gana”, “Antiquaria”, núm. 216, 2003.
. “En portada: Tiziano: protagonista del año”, “Antiquaria”, núm. 217, 2003, pàgs. 22-26.
. “Fondos del Palazzo Bianco. Manierismo y barroco genovés”, “Antiquaria”, núm. 222, 2003, pàgs. 40-43.
. “El Greco, permanente modernidad”, “Antiquaria”, núm. 226, 2004.
. “José de Ribera: Naturalismo y Tenebrismo”, “Antiquaria”, núm. 238, 2005.
. “San Antonio de la Florida. Restauración de los frescos de Goya”, “Antiquaria”, núm. 241, 2005.
. “José Camarón Bonanat. La resurrección de un gran pintor”, “Antiquaria”, núm. 246, 2006, pàgs. 34-36.
. “Pintura antigua, vocación por la belleza”, “Antiquaria”, núm. 247, 2006, pàgs. 64-65.
. “Rembrandt, grabados de contemplación y estudio”, “Antiquaria”, núm. 249, 2006, pàgs. 58-59.
. “Polémica incoherente. El colosal Goya”, “Antiquaria”, núm. 280, 2009, pàgs. 18-24.