1929 Neix a València, el 5 d’agost. Els seus pares, Andreu Alfaro Moreno (1898-1972) i Teresa Hernández Rodríguez (1900-1974), són propietaris d’una carnisseria en un barri benestant al centre de la capital.
1932 Inicia la seva educació al parvulari del Col·legi Colon, al qual assisteixen les seves dues germanes.
1933 Ingressa al Col·legi Cossio, una iniciativa pedagògica promoguda a València pels seguidors i deixebles de la Institución Libre de Enseñanza, entre els quals hi havia Josep Navarro (que exercirà una gran influència en la seva educació), Angelina Carnicer, Salvador La Casta i Maria Moliner.
1936 Es trasllada a l’Institut Escola de Segon Ensenyament per començar els estudis de primària. Era un centre públic inspirat en el que es deia igual en aquella època a Madrid i funcionava tutelat per la “Junta para la Ampliación de Estudios”, promoguda també per la Institución Libre de Enseñanza. D’estudiant ja destaca per la seva habilitat en el dibuix, els treballs manuals i els exercicis esportius.
1938 Guanya un premi de dibuix escolar.
1939 Acabada la Guerra Civil, comencen per a la família Alfaro uns anys difícils pels seus vincles amb la tradició republicana. El seu oncle Vicent Alfaro, que havia estat alcalde de València el 1932, és empresonat i condemnat a la pena de mort, que finalment li serà commutada. En el marc de la repressió política, les noves autoritats dificulten l’abastiment del negoci familiar. Dissolt l’Institut Escola, segueix els estudis al Col·legi Acadèmia Cervantes, centre privat de caràcter molt menys modèlic que els anteriors, on prepara l’ingrés a l’Ensenyament Mitjà i els tres primers cursos de Batxillerat.
1943 Estudis de Batxillerat a l’Acadèmia Sant Tomàs de Villanueva, on segueix distingint-se per la seva habilitat amb el dibuix i el seu interès per les lletres. Compagina els estudis amb diverses feines al negoci familiar, mentres dedica el temps lliure als esports (natació, bàsquet) i a la lectura.
1947 Acaba el Batxillerat i supera, dos anys després, l’Examen d’Estat, però no es matricula a la Universitat per les seves obligacions al negoci familiar. Tampoc es planteja la possibilitat d’iniciar estudis artístics, malgrat la seva afecció pel dibuix i a la bona consideració familiar vers l’art i els artistes (el seu pare era un petit col·leccionista de pintura). Practica habitualment la natació a la piscina del balneari de Las Arenas, a la platja de la Malvarrosa de València. Juga durant unes temporades als equips de bàsquet de la Peña Deportiva Valencianista i del Club València. Anteriorment havia practicat aquest esport als equips del Col·legi Francès i el Júpiter Club. També practica la pesca submarina, competint els anys següents en nombrosos campionats d’aquesta modalitat, guanyant-ne algun. Treballa com a tractant de bestiar.
1953 Visita una exposició de dibuixos de Rafael Álvarez Ortega a la Sala Mateu de València, que li desperta novament l’interès pel dibuix.
1954 Es casa amb Dorotea Hofmann, amb la qual tindrà una filla (Anna) i dos fills (Andrés i Carles). Durant el viatge de noces que realitzen a Itàlia tornarà a dibuixar assiduament.
1955 Fa amistat amb pintors (Ximo Michavila, Nassio Bayarri, Doro Balaguer, Salvador Soria i, especialment, Josep Soler “Monjalés”). Frequenta també algunes tertúlies amb rellevants intel·lectuals valencians (Vicent Ventura, Josep Iborra, Joan Fuster, Vicente Aguilera Cerni,…). Especialment important és l’amistat amb l’escriptor Joan Fuster, que li descobreix les idees nacionalistes, a més de col·laborar amb algunes vinyetes en llibres seus; i amb el crític Vicente Aguilera Cerni, que exercirà una gran influència sobre ell durant els inicis com a artista.
1956 Inicia la formació artística, plenament autodidacta, pintant els primers quadres sense seguir una orientació estilística específica.
1957 Primera exposició individual de dibuixos a la Sala Mateu de València, i de dibuixos i pintures a La Decoradora d’Alacant. Participa a l’exposició “Art als jardins de la Generalitat”. Presenta un nu femení al III Saló de Tardor de València que obté la Menció d’Honor.
1958 Segona exposició individual a València, en la qual presenta pintures i relleus realitzats amb filferro. Primer contacte important amb l’art contemporani en visitar l’exposició “50 Ans d’Art Moderne”, celebrada a Brussel·les amb motiu de l’Exposició Universal. A la tornada, impressionat per aquelles obres de l’avantguarda internacional, realitza les seves primeres aiguades abstractes i, poc després, les primeres escultures amb filferro i llauna. A la tardor s’integra al Grup Parpalló (en aquell moment el principal punt de referència de l’art nou a València), juntament amb Monjalés, Doro Balaguer i Eusebi Sempere, contribuint a la reorientació i rellançament del col·lectiu, participant activament en les exposicions i publicacions de la nova etapa del grup. Coneix l’escultor Jorge Oteiza, el qual l’influirà durant aquests primers anys de la seva trajectòria com a escultor. Presenta pintures a certàmens i exposicion col·lectives de València i Barcelona.
1959 Primeres escultures realitzades amb planxes tallades i doblegades. Obté el Primer Premi del Concurs d’Escultura convocat pel nou Col·legi Alemany de València, i realitza la seva primera obra monumental per al pati d’aquest centre. Participa en diverses exposicions col·lectives, entre les quals destaquen per la seva repercussió les del Grup Parpalló a Palma de Mallorca (una organitzada en el marc de les “Converses Poètiques de Formentor” i l’altra per la revista “Papeles de Son Armadans” que dirigia Camilo José Cela) i l’oberta a la Sala Gaspar de Barcelona; a totes es presenta ja com a escultor. És seleccionat per al pabelló espanyol a la III Biennal d’Alexandria, després d’una exposició a l’Ateneu de València.
1960 Estableix amistat amb Antonio Giménez Pericás (que s’incorpora al Grup Parpalló i propicia la seva inclinació teòrica cap a postulats de l’art concret), Valeriano Bozal i José María Moreno Galván. Participa en les exposicions col·lectives del Grup Parpalló al Club Urbis de Madrid i a la “Primera exposició conjunta d’art normatiu espanyol” celebrada a l’Ateneu de València.
1961 Primera exposició individual a Madrid, a la Sala Darro, que dirigeix José María Moreno Galván, que escriu el text de presentació. Participa a l’última exposició col·lectiva del Grup Parpalló en homenatge a Velázquez, per al catàleg de la qual escriu un manifest on explica les seves idees sobre l’escultura, i és seleccionat per al pabelló espanyol a la IV Biennal de Sao Paulo. Coneix el cantautor Raimon i el teòric de l’art Tomàs Llorens.
1962 La lectura del llibre de Joan Fuster “Nosaltres els valencians” (text clau del valencianisme polític després de la Guerra Civil), li fa prendre consciència del fet diferencial valencià. Realitza una segona escultura monumental, “Cosmos 62”, que s’instal·la en una urbanització de Calp, enfront al Penyal d’Ifac. És seleccionat per les Galeries Marlborough i The O’Hara per a dues exposicions col·lectives a Londres.
1963 Segona exposició individual a Madrid, a la Sala Neblí, amb textos de Vicente Aguilera i Valeriano Bozal. Es publiquen els primers articles d’interès sobre les seves obres en revistes especialitzades de tiratge nacional, escrits per José María Moreno Galván i Víctor Manuel Nieto Alcaide. Participa en una exposició col·lectiva a La Haia, dins la IV Biennal de Sant Marino i en el II Certamen de Artes Plásticas celebrat a Madrid.
1964 Abandonant progressivament les obres en planxa, inicia una nova etapa definida per un rigorós ordre formal i el mínim d’elements. Fa amistat amb Alexandre Cirici després d’un important article publicat per aquest a “Serra d’Or”. Obté la Medalla d’Or del V Saló Internacional de Març de València per la seva escultura “La rella”. Comença a treballar com a creatiu en una agència de publicitat.
1965 Coneix el professor de l’Escola de Belles Arts Alfons Roig, defensor a València de les avantguardes artístiques. Participa a l’exposició “Mostra d’Art Nou” a l’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona. Celebra la primera exposició individual a la Sala Gaspar de Barcelona (text de Joan Fuster). La llibreria Concret Llibres organitza la primera mostra individual d’escultures seves a València (comissariada per Tomàs Llorens). Participa amb 8 dibuixos analítics en una exposició a Poznám (Polònia), al Stary Rynek Arsenal, juntament amb membres de l’extingit Grup Parpalló.
1966 A partir d’aquest any creix la presentació pública de les seves obres en les més diverses mostres. És seleccionat per a la XXIII Biennal de Venècia, on presenta cinc obres. Participa al “I Salón de las Corrientes Constructivistas” a la Galería Bique de Madrid, en una exposició d’artistes catalans i valencians del Museu Norrkoping de Suècia, i en una mostra itinerant que recorre les Escoles d’Arquitectura de sis importants capitals espanyoles. Valeriano Bozal i Víctor M. Nieto Alcaide publiquen nous comentaris sobre la seva obra.
1967 Visita París amb motiu de la seva admissió al “XIX Salon de la Jeune Sculpture”. Fa una exposició retrospectiva a la Sala de la Dirección General de Bellas Artes, a Madrid, amb 38 peces (text del catàleg a càrrec de Tomàs Llorens). Participa en vàries col·lectives a València, Barcelona, i a la Galeria Nacional de Canadà.
1968 La seva obra “Inici al càntic”, inspirada en un poema de Salvador Espriu, és admesa al “XX Salon de la Jeune Sculpture” de París. Abandona el negoci familiar a l’Escorxador General de València, que fins aquell moment compatibilitzava amb la publicitat i la dedicació a l’escultura.
1969 Participa per tercera vegada al “Salon de la Jeune Sculpture” de París, sent inclòs en una selecció especial del saló, oberta al Musée du Havre, per la seva obra “La nostra victòria”. Participa a exposicions del Museo de Arte Contemporáneo de Madrid i a la Fundació Pagani de Milà. Instal·la el seu nou taller en una urbanització de Rocafort (València), a la qual es trasllada a viure en una vivenda unifamiliar projectada per l’arquitecte Emilio Giménez.
1970 Presenta obres a exposicions col·lectives de València, Barcelona i Miami.
1971 Realitza els primeres generatrius. És seleccionat el seu projecte per realitzar una escultura monumental a Nüremberg amb motiu del “Simposium Urbanum”. Es trasllada a aquesta ciutat i instal·la a la Plaça Am Plärrer “Un arbre per l’any 2000”, una escultura en alumini de 9 metres d’alçada. Presenta una mostra personal a la Galería Juana Aizpuru. És novament seleccionat per exposar una obra al “XXIII Salon de la Jeune Sculpture” de París (“Un món per a infants”). Participa a la “Mostra d’Art Nou” de Barcelona amb “El meu poble i jo”, així com a d’altres col·lectives de Barcelona i Madrid.
1972 Presenta les noves obres en una exposició celebrada al Col·legi d’Arquitectes de València. Participa una altra vegada a la “Mostra d’Art Nou” de Barcelona i a col·lectives a València, Sevilla, Girona, Barcelona i Wroclaw (Polònia). Instal·la una obra al nou Museo de Escultura al Aire Libre de la Castellana de Madrid.
1973 Exposa la seva segona individual a la Sala Gaspar de Barcelona i a la Galeria Temps de València, amb molt bona acollida de crítica i el seu primer èxit de públic (text de Tomàs Llorens). Participa amb una obra a l'”Exposición Internacional de Escultura en la Calle” de Santa Cruz de Tenerife, que hi queda definitivament instal·lada; i també a la Fira del Metall de València, a la “Mostra d’Art Nou” de Barcelona, i en un homenatge a Miró a Palma de Mallorca.
1974 Abandona els seus treballs de publicitat per dedicar-se exclusivament a l’escultura. Any intens d’exposicions. Fa la seva primera personal a la Galeria Dreiseitel de Colònia, gràcies a la qual s’introdueix al mercat alemany. Exposa també individualment a la Galería Atenea de Saragossa. Participa en col·lectives de nombroses capitals espanyoles i estrangeres (Brussel·les, Munic). Presenta la seva obra per primera vegada a la Fira de Colònia. Fa una obra de gran tamany, “Generatriu I”, encarregada per l’Autopista del Mediterrani, amb motiu del “I Concurs Internacional d’Escultura” convocat per l’empresa concessionària.
1975 La “VII Exposición Nacional del Metal en el Arte” li dedica una sala (text de José María Iglesias). Exposa també individualment a la Galeria Cànem de Castelló de la Plana. Participa en col·lectives a Wroclaw (Polònia) i Mèxic. Realitza la sèrie “Català Power”, que es convertirà en símbol de les reivindicacions nacionals dels Països Catalans, cedint els beneficis al “Secretariat de la Llengua”. La imatge de l’obra serà utilitzada sense autorització per un important partit de Catalunya com a símbol de la seva campanya a les eleccions de 1977, les primeres democràtiques després de la dictadura franquista.
1976 És seleccionat per participar amb 8 peces en el pabelló dedicat a Espanya per la Biennal de Venècia. A l’exterior s’exhibeix la seva obra “Bon dia, Llibertat”, que serà instal·lada definitivament a la Fundació Miró de Barcelona quan la mostra es presenti a aquell centre. A Venècia coneix Eduardo Arroyo, amb qui es faran amics els propers anys. Exposa individualment a la Galeria Ursus-Presse de Düsseldorf. Participa en col·lectives a Varsòvia, Bassilea i Morella.
1977 Realitza la primera mostra d’escultures a l’aire lliure al Parc Cervantes de Barcelona, simultàniament a la individual a la Sala Gaspar. Exposició individual a la Galeria Dreiseitel de Colònia. Participa amb 3 obres a l’exposició “Forma y medida en el arte español actual”, organitzada pel recentment creat Ministerio de Cultura.
1978 Amb motiu de la recuperació de l’autonomia del País Valencià i la constitució del seu primer govern, realitza l’obra “D’un país que ja anem fent”, com a símbol d’aquest. Guanya a Mülheim un concurs per aixecar una escultura monumental. Participa a la “I Trienale Europeenne de Sculpture” de París; a la “Katalanische Wochen” de la Kunshalle de Berlín, i a la Fira de Düsseldorf, entre d’altres.
1979 El Ministerio de Cultura li dedica una àmplia exposició de tota la seva producció al Palacio de Velázquez y Jardines del Parque del Retiro de Madrid que, d’alguna manera, significa el tancament de tota l’etapa anterior (textos de Fuster, Bozal i Llorens). Exposa individualment a la Galeria Dreiseitel de Colònia (text d’Ulrich Gertz) i participa en nombroses col·lectives (Barcelona, València, Eindhoven, Colònia, Santa Cruz de Tenerife i Madrid). Membre fundador de l’associació “Acció Cultural del País Valencià”.
1980 Realitza un viatge a Nova York, interessant-se per l’obra de Calder i Isamu Noguchi. La Galeria Dreiseitel de Colònia presenta una exposició personal a la Fira de Düsseldorf. Participa en una exposició a Bogotà juntament amb Monjalés i Eduardo Arroyo; i en altres col·lectives organitzades a Caracas, Würzburg, Düsseldorf i València, entre d’altres. Se’l distingeix amb el “Premi Jaume I”.
1981 Any clau en la seva trajectòria artística. Realitza dues importants exposicions. Una al Campus de la Universidad Complutense de Madrid (textos de Bonet Correa, Alexandre Cirici, Bozal i Llorens). L’altra a la Sala Gaspar de Barcelona, on presenta una col·lecció d’obres que trenquen amb la seva producció anterior i anuncien l’evolució dels vuitanta (text d’Alexandre Cirici). I la Galeria Dreiseitel de Colònia presenta també una mostra individual a Colònia i a la Fira de Bassilea. Instal·la una obra de gran format a la Plaça de l’Ajuntament de Maguncia amb motiu d’unes jornades dedicades a la cultura del País Valencià. A València s’instal·la la primera escultura monumental encarregada per la Diputació per als jardins de l’Hospital General. Se li concedeix el “Premio Nacional de Artes Plásticas” per la seva “trajectòria ininterrompuda en les noves formes escultòriques”. Dóna una conferència sobre escultura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Inicia relacions amb l’historiador de l’art i crític Francisco Calvo Serraller.
1982 Exposa individualment a la Galeria El Setze de Martorell (Barcelona), i un total de 22 obres a l’exposició conjunta dels Premios Nacionales de Artes Plásticas de l’any 1981 al MEAC. Juntament amb altres artistes i intel·lectuals valencians, pren partit contra el projecte d’Estatut d’Autonomia pactat entre les principals forces polítiques a Benicàssim. Forma part del jurat del Premio Cáceres de Escultura i presenta fora de concurs una obra d’alumini de 4 metres d’alçada que s’instal·la definitivament al claustre de l’antic Convento de San Francisco d’aquesta ciutat. Rep la “Creu de Sant Jordi” de la Generalitat de Catalunya.
1983 Exposicions individuals a les Galerías Theo i Celini de Madrid (text de Julián Gállego), a la galeria pública de la ciutat de Maguncia, a la Fira de Colònia i a l’antic mercat barcelonès del Born. Especialment important fou aquesta darrera mostra, a cura de Tomàs Llorens, per a la qual es construiren especialment quasi totes les 34 obres exposades amb l’objectiu de convertir els 8.000 metres quadrats de l’edifici en un gran espai escenogràfic protagonitzat per grans escultures, la majoria amb alçades superiors als 4 metres, i els personatges que les observen. Participa en l’homenatge a Sempere organitzat pel Banco Exterior amb una obra de gran tamany que és instal·lada a la seu d’aquest al Paseo de la Castellana de Madrid; així com en altres exposicions col·lectives.
1984 Presenta mostres individuals a la Fira Arco de Madrid, a la Galeria Dreiseitel de Colònia i a la “3 i 5” de Girona. A la Fundació Bertomeu March i al Parc de la Mar de Palma de Mallorca s’inaugura una important exposició d’escultures a l’aire lliure, quedant instal·lades definitivament a aquest parc dues peces (text del catàleg de Francisco Calvo Serraller). És seleccionat per participar en exposicions col·lectives en el Art Center de París, a Barcelona, a Madrid, a Granada,… i presenta obra a la fira de Colònia i a la FIAC de París. Dimiteix com a membre del Consejo Asesor de Bellas Artes del Ministerio de Cultura.
1985 Les Galeries Theo de València i Madrid, i la Sala Gaspar de Barcelona presenten simultàniament 21 escultures sobre el cos humà com a motiu escultòric, acompanyades de dibuixos. L’exposició (text de J.F. Yvars) serà també presentada a la Galeria Dreiseitel de Colònia. Exposició individual al palau i jardins d’Augustusburg, a Brühl (text de Gerhard Kolberg). Exposició individual a la Galeria “Els Quatre Gats” de Barcelona i col·lectives a la Galeria Theo de València i Barcelona, així com a Santander i Sevilla organitzades per la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Participa com a ponent en un seminari d’aquesta Universitat, dirigit per Francisco Calvo Serraller, en el qual hi participen d’altres destacats artistes espanyols.
1986 Individuals a la Kunstverein de Ludwigshafen, a la Fira de Colònia i a la Galeria Stadt de Maguncia. Són seleccionades dues obres de l’exposició sobre el cos humà per a la “3ème. Biennale Européenne de Sculpture” de Jouy-sur-Eure (França). S’instal·la a la Plaça de la República de Frankfort la seva escultura “El món”, de 10 metres d’alçada. Il·lustra un llibre de poemes de Raimon. És nomenat per les Corts Valencianes membre del Consell Valencià de Cultura.
1987 És seleccionat per participar en diverses exposicions, entre elles destaquen la del Wihelm-Hack-Museum de Ludwigshafen, sobre l’art i les matemàtiques, i la celebrada al Museu d’Art Modern de París “Le siècle de Picasso”. S’inclouen també obres seves en mostres com la del Centro Cultural de la Villa de Madrid, la Sala Luzán de Saragossa, la Universitat de València i la itinerant organitzada pel Centro de Arte Reina Sofía amb el títol “Naturalezas españolas”. La galeria pública de la ciutat de Maguncia li’n dedica una de personal i al Palacio del Almudí de Múrcia s’exhibeix l’exposició sobre el cos humà (text de Francisco Calvo Serraller). Presideix a Barcelona el jurat del “Premi Catalònia” de dibuix.
1988 La Galeria Dreiseitel de Colònia li dedica una mostra personal de dibuixos de caràcter retrospectiu i mesos després presenta a la Fira de la mateixa ciutat la col·lecció “De la vida i la mort, la memòria”. A l’Instituto de Estudios Hispánicos de Canarias s’exhibeix una altra vegada l’exposició sobre el cos humà. Participa en una exposició homenatge a Eusebi Sempere celebrada a la Galería Brita Prinz de Madrid, i en un altre a Alfons Roig, organitzat a València per la Diputació. També s’inclouen obres en d’altres preparades per la Galería Theo de Madrid, la Galeria Levy-Dahan de París i l’Ajuntament de València en commemoració del 750 aniversari de la conquesta de la ciutat pel rei Jaume I. S’instal·la davant del Palau de Justícia de Colònia una obra monumental d’acer inoxidable de 10 metres d’alçada.
1989 Es presenta a Espanaya (Galería Gamarra y Garrigues de Madrid) l’exposició “De la vida i la mort, la memòria” (text de Raimon). A la Fira Arco de Madrid, aquesta mateixa galeria presenta un conjunt d’obres que evidencien una faceta nova en la seva producció. També a Madrid (Fundación Mapfre Vida) té lloc una altra gran exposició de 59 obres sobre la figura, l’obra i els amics de Goethe, en la qual estava treballant des de principis de la dècada (text de Francisco Calvo Serraller). Amb motiu d’aquesta exposició, la Fundació organitza un cicle de conferències sobre l’intel·lectual alemany, en el qual participen destacats escriptors europeus. Una part d’aquesta exposició es traslladarà mesos després a Logroño. Una altra exposició important és la que es troba a la Galerie de France de París, en la qual s’exhibeixen obres en marbre i ferro al voltant del tema de les tres Gràcies (text de Francisco Calvo Serraller). Per últim, també a la Galeria Dreiseitel de Colònia es presenta un conjunt d’obres conservades en els seus fons. Poden contemplar-se obres en exposicions col·lectives que s’obren a la Galería Levy de Madrid, a Estrasburg, a Ludwigsburg, al Seibu Museum de Tòkio, i al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. Imparteix una conferència dins el cicle “El Museo del Prado visto por los artistas españoles contemporáneos” desenvolupat dins el propi museu, en la qual expressa el seu concepte de l’escultura i el seu interès per l’estatuària antiga.
1990 Es presenta a Colònia (Galeria Dreiseitel i Fira d’Art) l’exposició “Walpurgisnacht” inspirada en la llegenda recollida per Goethe a Faust (text de Christa Lichtenstein). Poden admirar-se obres a la Fira de Bassilea i en col·lectives organitzades per les Galeries Theo de Barcelona i València, així com a Estella i al Museo de Navarra. Després de dos mesos de treballs finalitza la col·locació de la seva gran escultura “La Porta de la Il·lustració” a l’Avenida de la Ilustración de Madrid, composada per 26 grans arcs d’acer sota els quals circula el trànsit rodat. A Frankfort, a l’exterior de l’edifici d’oficines Westend Carre, té lloc la col·locació d’una rèplica monumental de l’escultura “L’Olimp de Weimar”.
1991 La Sala Parpalló de València dedica una mostra al Grup Parpalló en la qual se li inclouen 9 escultures i 8 dibuixos. L’Institut València d’Art Modern (IVAM) li dedica una àmplia selecció retrospectiva d’escultura, obra sobre paper i nombrosos esboços i en la qual es presenten noves obres realitzades en els dos darrers anys (textos de Llorens, Yvars i Martín). Se li concedeix el Premi Alfons Roig instituït per la Diputació de València, i el d’Urbanismo, Arquitectura y Obras Públicas del Ayuntamiento de Madrid per la seva obra “La Porta de la Il·lustració”. S’inaugura aprop de l’aeroport del Prat (Barcelona) una gran escultura monumental commemorativa del Mil·lenari de Catalunya, promoguda per la Generalitat de Catalunya i patrocinada pel Banco Vitalicio i la Fira de Barcelona.
1992 L’activitat expositora d’aquest any s’inicia a la Fira Arco de Madrid, on presenta algunes de les darreres obres inspirades en l’estatuària grega. I a finals d’any presenta una nova exposició d’obres dels vuitanta a la Galeria Dreiseitel de Colònia. Realitza una gran escultura en forma de columna, de 26 metres d’alçada, per a la construcció de la Torre Mapfre, situada a la Ciutat Olímpica de Barcelona enfront del Port Olímpic. El director del Museo del Prado li encarrega un logotip escultura per commemorar el 175è aniversari del museu.
1993 Les Galeries Gaspar Farreras de Barcelona i Dreiseitel de Colònia presenten una nova col·lecció d’escultures, en les quals ha treballat en els dos darrers anys. L’exposició aborda el tema del cap humà i l’autorretrat. També es col·loquen les grans escultures a la façana del gratacels construït pel Banco de Santander a Nova York. Té lloc una exposició a la Galeria Maeght de Barcelona en la qual s’inclouen obres de 1987 a 1992. Es presenta a Madrid “Una coleccion de escultura moderna española con dibujo”, de l’Instituto de Crédito Oficial, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, més tard exposada per diverses ciutats del món.
1994 La Fundació Mapfre organitza una exposició, el tema de la qual és el retrat, que es titula “El autorretrato en España: de Picasso a nuestros días”. És invitat a participar al “XIV Salón de los 16” a Madrid. La Fundación Central Hispano realitza una exposició de la seva col·lecció d’art abstracte espanyol. Presenta l’exposició sobre el tema del jazz a la Galería Gamarra y Garrigues de Madrid.
1995 El conviden a representar Espanya a la XLVI Biennal de Venècia, al pabelló de la qual hi participa també Eduardo Arroyo. Realitza un disseny i l’execució de la nova façana del pabelló, així com la porta d’entrada. Rep el “Premio Tomás Francisco Prieto”, concedit per la Fundación Casa de la Moneda de Madrid i lliurat per la Reina. Durant l’estiu viatja als Alps suïssos, on dibuixa paisatges.
1996 La Caja de Ahorros del Mediterráneo publica un llibre amb el catàleg raonat de les seves escultures públiques realitzades des 1959 fins ara, coincidint amb l’exposició de dibuixos, esboços i reportatges fotogràfics d’obres públiques a la seva seu d’exposicions d’Alacant. El llibre està escrit per Javier Maderuelo (professor d’arquitectura i l’especialista més important d’Espanya en escultura pública) i José Martín, ambdós coneixedors de l’obra d’Alfaro. Realitza una exposició que porta per títol i matèria “Eros”, tema que ha estat sempre present en la seva escultura (text del catàleg i comissari de l’exposició, José Martín). L’Ajuntament de Terrassa (Barcelona) li encarrega una escultura monumental dedicada a “La dona treballadora” en forma de columna d’una alçada de 40 metres en acer. Presenta una exposició a l’Art Galerie de Munic. Amb motiu del lliurament de la medalla del “Premio Tomás Francisco Prieto 1995”, la Casa de la Moneda de Madrid organitza una exposició sobre papers i esboços basada en els temes de la forma i l’expressió des de l’any 1958 fins el present.
1997 L’exposició “Espacio público” es presenta a Benidorm, Alcoi i Múrcia. La sèrie d’escultures conegudes com a “Cercles” s’exposa a la Galería Metta de Madrid, a la Galeria Dreiseitel de Colònia (on a més forma part del “31 Internacionaler Kunstmarkt”) i a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona.
1998 S’instal·len a l’Estació del Nord de València l’escultura “Charlotte von Stein” i a l’aeroport de València l’escultura “Les tres Gràcies”, comprada per Aena.
1999 S’instal·la a Barcelona l’escultura “Homenatge a Prat de la Riba” i a Dènia (Alacant), al costat del port, l’escultura “Quadrat corb”. A la carretera de Picanya a Torrent s’instal·la l’escultura “Picanya” i al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona s’inaugura l’escultura “Columnes de la UAB”. Realitza medalles commemoratives de “Cinc segles (1499-1999) de la Universitat de València”. Forma part del jurat dels “Premis de la Solidaritat i la Sensibilització contra el Racisme i la Xenofòbia”.
2000 Realitza l’escultura del “I Premi Vicent Ventura”. Es col·loca al Palau de Congressos de Barcelona l’escultura “Fountain”. Participa com a ponent al “Congrés d’Educació Artística: Els valors de l’art a l’ensenyament”, realitzat amb motiu de la celebració dels cinc segles de la Universitat de València. Realitza una exposició individual en el “Quadrat Josef Albers Museum” de Bottrop (Alemanya). Participa a l’exposició col·lectiva “Viaje a la semilla” realitzada al Museo de Teruel, així com també a l'”Homenatge a Walter Benjamin” que es fa a Barcelona. Es presenta l’exposició “Alfaro & Goethe” al Museum Beelden Aan Zee, a Deen Haag, Scheveningen (Holanda), culminant el cicle iniciat a Roma i després passant per Frankfort. Es presenta l’exposició individual “Sils Maria, escultures i dibuixos” a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona.
2001 Té lloc una exposició individual a la Galería Metta de Madrid. Participa com a ponent en unes jornades a la Universidad de Sevilla. Participa en un màster de la Universitat de València sobre la conservació del patrimoni arquitectònic a València, així com a l’exposició col·lectiva “Poéticas del lugar: siete obras de arte público en España”, realitzada per la Fundación César Manrique a Lanzarote. Exposició individual “Alfaro: zu Goethe” a la Galeria Dreiseitel de Colònia. Participa a tres exposicions col·lectives, dos d’elles són itinerants: “Rumbos paralelos de la escultura española en el siglo XX” realitzada pel BSCH a Madrid i pel Centro Atlántico de Arte Moderno a Las Palmas de Gran Canaria, i a l’exposició “De los escultores, el dibujo” realitzada per Caja Madrid a Saragossa i Pontevedra. Pren part a l’exposició “Esculturas en El Retiro”, ubicada al parc del Retiro de Madrid. Participa a l’exposició col·lectiva “Colección de la Galeria Joan Gaspar”, presentada a Lima (Perú) i a “Otras visiones” a la Galeria Rosalia Sender de València. Assisteix com a jurat al “III Premio Navarra de Escultura”.
2002 Pren part com a jurat al Concurso Nacional de Escultura de Vila-Real. Participa a l’exposició col·lectiva “Arco 2002” realitzada a Madrid. S’inaugura al Museo Barjola de Gijón l’exposició “El rapto de las Sabinas”. Participa a l’exposició col·lectiva “Un jardí d’escultures” a la Sala Gaspar de Barcelona, així com a “Viaje al espacio. 50 años de esculturas en España”, exposició itinerant per Saragossa, Múrcia i Benalmàdena (Màlaga). Amb motiu de la instal·lació a Vic (Barcelona) de l’escultura “Homenatge al poeta mossèn Verdaguer” se celebra a l’ajuntament l’exposició “Andreu Alfaro. Algunes escultures públiques”. Dues obres de l’autor viatgen a Alcoi, Mallorca i València en l’exposició itinerant “De la postguerra al canvi de mil·leni”. Exposició individual a la Galeria Dreiseitel de Colònia, on presenta una mostra d’esboços i fotografies d’escultures públiques. Participa en una exposició col·lectiva “Copyright-Metta” a la Galería Metta de Madrid al mes d’octubre; i al mes següent hi realitza una exposició individual. Participa a l’exposició “Homenatge a Luis Cernuda” a la Galeria Òpera de Sitges (Barcelona).
2003 Pren part a Arco i realitza el cartell per a “Intervencions plàstiques a la Marina Alta”. S’instal·la l’escultura urbana “Ones” al port de Barcelona. Pren part en l’exposició “100 anys de pintura de paisatge a Godella”, que es du a terme al Centre d’Arts Plàstiques Casa dels Pintors de Godella. Se celebra l’exposició “Homenatge a Antoni Tàpies” a la Sala Thesaurus de la Universitat de València i comença l’exposició “Constitució i llibertat d’expressió” a la Casa de Beneficiència de València.
2004 Es mostra l’exposició individual “Andreu Alfaro” a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona i comença l’exposició itinerant organitzada per la Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior i el Museo Reina Sofía “España 1950. La creación plástica en la década de los 50”, passant per Màlaga, Budapest i Praga. S’inaugura l’exposició “Los años jóvenes 1960-1970”, que viatja per Palma de Mallorca, Múrcia, Alacant i València. S’inaugura l’exposició itinerant “Contigüidades, convivencias y pluralidad en el arte valenciano contemporáneo”, que viatja a la Llotja del Peix d’Alacant, al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana i a les Reials Drassanes de València. Exposició “Alfaro Jazz” a la Galeria Rosalia Sender de València. Exposició individual “Andreu Alfaro”, al Castell de Santa Bàrbara d’Alacant. I més endavant, allí també, participa en l’exposició “Escultura contemporània”.
2005 L’IVAM edita el catàleg raonat de la seva obra, en edició de Vicente Jarque. S’instal·la l’escultura “Homenatge al botànic Cavanilles” situada al Jardí Botànic de València. S’inaugura a la Sala de Exposiciones de la Alameda de Málaga l’exposició “Andreu Alfaro. Goethe y nuestro tiempo”, organitzada per la Diputación de Málaga.
2006 S’inaugura l’exposició de dibuixos i escultures a la Galería Metta de Madrid, així com una exposició a la Galería La Escalera de Conca. S’inaugura la Galería Álvaro Alcázar, on participa amb una exposició individual. Realitza una sèries de petites escultures per commemorar els 100 anys de l’Institut d’Estudis Catalans.
2007 Participa a Arco, així com a una exposició col·lectiva de la Fundación Caja Madrid amb el títol de “Valencia, reino y ciudad” al Centre del Carme. Algunes de les seves escultures viatgen en una exposició itinerant relacionada amb el Grup Parpalló.
2008 El 17 d’abril fou elegit acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aprovant així la proposta presentada pels acadèmics de número Josep Bracons i Clapés, Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez, Josep Maria Mestres i Quadreny, Pilar Vélez i Vicente, i Frederic-Pau Verrié i Faget.
2012 El 14 de desembre mor a Godella (València)
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º