Retrat de Damià Campeny

Inscripcions: Al marc, en cartel·la antiga amb tinta: “298”. Al bastidor, en etiqueta amb tinta: “Retrato de D. Damian Campeny/ por V. Rodes”. Al dors del marc, etiqueta de l’exposició “Un siglo olvidado…”; una altra etiqueta de “Exposición de retratos y dibujos…”. També al dors del marc, amb guix blanc: “CAT 223” i etiqueta impresa: “88”.
Procedència: Museu de l’antiga Junta de Comerç. Donació de l’autor.
Data ingrés: 1838.
Restauracions: Restaurat per Joaquim Pradell el 1967.
Exposicions: Barcelona, Exposición de Arte Antiguo, 1902, núm. 1101; Barcelona, Exposición de retratos y dibujos antiguos y modernos, 1910, sala VII, núm. 25; Barcelona, Un Siglo Olvidado de Pintura Catalana (1750-1850), 1951, núm. 88; Londres, The Age of Neo-classicism, 1972, núm. 223; Barcelona, La Llotja i l’economia catalana, 1986; Barcelona, Escultura catalana del segle XIX, 1989, núm. 24 ; Barcelona-Parma, El Triomf de taula de Damià Campeny, 1999 – 2000; Pamplona-Vitoria-Bilbao-Madrid, RACBASJ. Exposición antológica de pintura, 2000, núm. 39.
Observacions: El retratat (1771-1855), gran escultor neoclàssic català, va ser professor d’escultura de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona des de 1816 i director d’aquesta àrea des de 1819. Al darrere de la seva figura hi ha representades diverses escultures seves: la Lucrècia morta, Aquil·les ferit, Un almogàver venç un soldat francès i el bust del Laocoont, entre altres. Encara que considerat com un dels més grans escultors neoclàssics, les seves escultures mostren certs trets d’un romanticisme incipient.
L’autor, Vicent Rodes, es va formar a l’Escola de Dibuix d’Alacant, que va dirigir interinament el 1809, i va ampliar els seus estudis en l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual arribà ser-ne acadèmic supernumerari el 1817 i de mèrit un any després. La seva fama com a retratista li portà a establir-se a Barcelona el 1820, entrant en contacte amb l’Escola de Llotja. En morir Salvador Mayol, l’any 1834, li va succeir com a professor encarregat de la classe de pintura. El 1835 colaborà en el salvament d’obres d’art del incendiat convent de Sant Francesc. Arribà a dirigir l’escola barcelonina des del 1840 fins la seva mort i foe també membre de l’Acadèmia de Sant Jordi i de la de San Luis de Zaragoza. Compaginà l’ensenyament amb la seva afecció per la música, però, sobretot fou un magnífic retratista. Les seves obres, que realitzava tant a l’oli, com sobre seda o en miniatures, foren requerides per la burgesia i els cercles oficials, de tal manera que bona parte de la seva producció es troba a l’actualitat en col·leccions particulars.