L’adoració del vedell d’or

Procedència: Obra feta pel concurs per a la pensió de Roma en febrer de 1802, en concurrència amb l’homònima de Miquel Cabanyes i altres.
Fecha de ingreso: 18 de febrero de 1802
Restauracions: Restaurat per J. M. Xarrié entre el 30 de juny i el novembre de 1980.
Exposicions: Mahó-Madrid, 1802. España entre dos siglos y la devolución de Menorca, 2002-2003, núm. 95.
Observacions: Aquesta obra, de la qual només se’n referencia l’autoria al Catàleg de 1847, es d’idèntic tema i dimensions a les números 333 i 372. El motiu és que foren proves de l’Escola de Llotja per obtenir pensió d’estudis l’any 1802, a la qual es presentaren cinc opositors: Cabanyes, Antoni Sanahuja, Lacoma i Sans, Jaume Riera i Gaietà Pont. La de Cabanyes va guanyar la pensió per unanimitat, i la de Lacoma l’accèssit, però el 5 d’agost la Junta Suprema canvià el veredicte en favor de la que havia presentat Francesc Lacoma i Sans, si bé Cabanyes també acabaria rebent fons per anar a Roma. No consta a quin dels opositors coneguts correspon cada una de les tres pintures conservades al Museu, però per proximitat estilística, aquesta -que en haver estat premiada és lògic que hagués romàs als fons de l’Escola- ha de ser la corresponent a Lacoma i Sans. Si es compara amb l’al·legoria de Carles III (núm. inv. 329), obra documentada de Lacoma i Sans, es veurà que, amb molt, aquesta és la més semblant d’estil de les tres. D’altra banda, la inferior qualitat de la 333 fa pensar que no devia rebre premi, i per tant deu ser la d’un dels altres concursants.
Se’n coneix un esbós (50 x 67), en una col·lecció particular de Barcelona, procedent de la col·lecció Carreras Argerich (Institut Amatller d’Art Hispànic, clixé E-13111).