La Verge de l’Anunciació

Inscripcions: “171” (a tinta, en cartel•la antiga de cartró enganxada a la part sup. del marc); etiqueta amb els números “antic” i “modern” (enganxada a la fullola del dors); “Merced” (a llapis carbó, a la fullola del dors); “5” (a llapis blanc, a la fullola del dors).
Procedència: Convent de la Mercè, d’on passà al Museu de l’antiga Junta de Comerç.
Data ingrés: 1808 (?).
Restauracions: aquest quadre podria ser el que representa “la Virgen” que el 1863 netejà i folrà Miguel Aragon (també podria referir-se a les peces anònimes inv. 306 o 168 o a la de Vergara, inv. 242); restaurat el 1996 pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (avui CRBMC). En aquest procés l’obra es va muntar sobre bastidor després de desenganxar-hi la fullola.
Documentació: Arxiu RACBASJ, capsa 261 (rebuts restauracions).
Exposicions: Pamplona-Vitoria-Bilbao-Madrid, RACBASJ. Exposición antológica de pintura, 2000, núm. 15.
Bibliografía: BASSEGODA 1973, portada (reprod., dins de la fotografia del fons del Saló d’actes); CAT. EXPO. ACADÈMIA 2000, núm. 15, p. 72 i 73 (reprod.)
CATÀLEG [1833], sala 2ª, núm. 26 (?); CATÀLEG 1837, Pint. núm. 27 (?); CATÀLEG 1847, núm. 13; INVENTARI 1851,núm. 13; CATÀLEGS 1866, 1867 i c. 1872, núm. 171; CATÀLEG 1913, núm. 220; CATÀLEG 1999, p. 28 i 131 (reprod.).
Observacions: coneixem la procedència d’aquesta obra per la inscripció que hi ha a la fullola del dors. A l’inventari d’obres procedents de convents amb motiu dels fets de 1835 (Biblioteca de Catalunya, Arxiu Junta de Comerç, XCV, 1, 11), de la Mercè no hi ha cap quadre que coincideixi amb aquest, per tant, podria ser dels recollits durant la invasió napoleònica. Deu ser el catalogat el 1833 i el 1837 com La Verge adolorida -de Carlos Maratta-, que el 1847 és referenciat com la Verge de la Concepció, del mateix autor. Al Catàleg de 1866, amb el mateix títol, passa a ser considerat de l’”Escola de Maratta”. Pérez Sánchez creu que és obra romana de gran qualitat del cercle de Maratta. Rafael Cornudella ens comunica la gran similitud d’aquesta obra amb la Madonna Annunciata de Pompeo Batoni, del Musée du Louvre de París, amb la de la Galleria Sabauda de Torí (c. 1741-1742), ambdues de 47 x 36 cm, i amb la d’una col.lecció particular de Roma (1762), de 24 x 18 cm, idèntiques al cap de la Sacra Famiglia, també de Batoni, de la col.lecció Conte Farneti Merenda deForlì. (Vegeu Anthony M. Clark: Pompeo Batoni. A Complete Catalogue of his Works with an Introductory Text, Phaidon, Oxford 1985, p. 223, 224 i 288, i làm. 49, 51 i 231. Vegeu també Isa Belli Barsali: Mostra di Pompeo Batoni. Catalogo, Maria Pacini Fazzi editore, Lucca 1985 (2ª edició), p. 85 i 87 i làm. 3 i 5). La factura de l’obra de l’Acadèmia és més definida que les altres, de contorns més difuminats i dolços, més pròxima al mestre Maratta.