Skip to content Skip to footer

El centaure Nessos i Deianira

Campeny Estrany, Damià (Mataró, 1771 - Barcelona, 1855)

Procedència: Acabada de passar la Lucrècia al marbre el 1835, Campeny gaudia de molt poca salut. La Junta el dispensà aleshores del lliurament anual d’una obra en guix -segons havien establert l’any 1825-, a condició que aleshores en fes dues. Diversos professors de l’Escola de Llotja proposaren alguns temes, entre els quals aquest i el de l’almogàver vencent un cavaller francès.
Observacions: La realització definitiva d’aquesta obra la portà a cap Joaquim Abella, deixeble de Campeny, que supervisà personalment el treball, tot i que pel que sembla la seva salut era molt precària. Al Catàleg del 1847 hi consta aquesta obra com a “modelo en plástica, ideado por Campeny, y ejecutado por su discípulo Joaquín Abella”. L’obra és correcta, però força freda. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins la Col·lecció Padró (MNAC/MAM 10410), s’hi conserva un esbós en fang molt semblant (Cid 1998 erròniament en cita dos). Segons que sembla, Campeny ja havia realitzat aquest mateix tema a Roma, en forma de relleu, del qual no n’hi ha cap testimoni enlloc i s’ignora si realment arribà mai a Barcelona. Aquesta obra formà part de la sèrie de peces que el Consell Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç cedí en dipòsit als museus municipals.
També integrà el dipòsit que l’Acadèmia féu al museu d’art el 1906, d’on fou retornada el 17 de novembre del 1980. El centaure Nessos, fill de Nèfele i d’Ixíon, fou expulsat de l’Arcàdia per Hèracles. Aleshores s’establí a Etòlia, a la riva del riu Evenos, on es guanyava la vida passant els viatgers d’un costat a l’altre. Deianira era filla del rei Eneu de Calidó, germana de Meleagre i esposa d’Hèracles. Arribats Deianira i Hèracles al riu Evenos, el centaure la traslladà damunt les seves espatlles a l’altre costat del riu i intentà violar-la. Hèracles, sentint els seus crits, disparà el seu arc i ferí Nessos. Aquest,abans de morir, aconsellà a Deianira que impregnés una túnica d’Hèracles amb la sang que brollava de la seva ferida, car si algun dia li era infidel, d’aquesta manera podia arribar a recuperar el seu amor.

REIAL ACADÈMIA DE BELLES ARTS © 2024. ALL RIGHTS RESERVED.