Aquil·les arrencant-se la sageta

Procedència: Obra realitzada a Barcelona i presentada per Campeny, aleshores tinent director de l’Escola de Llotja, a la Junta de Comerç el 1837.
Observacions: Aquesta obra formà part de la sèrie de peces que el Consell Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç cedí en dipòsit als museus municipals arran d’un acord del 23 de novembre del 1904. També formà part del dipòsit que l’Acadèmia féu al museu d’art, d’on fou retornada el 12 de gener del 1963.
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins la Col.lecció Padró (MNAC/MAM 10362), es conserva un petit esbòs en fang d’aquest tema. El guix és una de les escultures que apareixen al fons del Retrat de Damià Campeny (abans del 1838), de Vicent Rodes, que es conserva també al Museu de l’Acadèmia (núm. inv. 222 P).
Aquil·les és un dels herois més famosos de la mitologia grega, sobretot per ser un dels protagonistes del poema èpic de La Ilíada. Fill de la deessa Tetis i del rei Peleu de Ftia, a la Tessàlia, per tal que fos immortal com ella, el submergí en el riu Estigi, que podia concedir aquesta virtut als que s’hi banyaven, per bé que el taló dret, per on el subjectava Tetis, restà fora de l’aigua. L’únic punt vulnerable d’Aquil·les, el taló, va ser el lloc on durant la guerra de Troia va rebre una sageta disparada per Paris, que li provocà la mort. L’escultura representa justament el moment en què Aquil·les mira d’arrencar-se la sageta mortal.