Girona, 1920 – Barcelona, 2017.
1932-1936. Curs Batxillerat a l’”Instituto Balmes” de Barcelona. Deixeble de Joaquim Carreras i Artau.
1933-1940. Estudis a l’Escola Massana. Deixeble de J. F. Ràfols.
1937. Col·laborà amb A. Duran i Sanpere en el Servei de Salvaguarda d’Arxius. Estudis de Paleografia a l’Arxiu Històric amb Lluís Camós. Ingressà a la Universitat Autònoma de Barcelona. Deixeble de Ferran Soldevila, Carles Riba i Pompeu Fabra. Participà al curs d’A. Duran Sanpere d’iniciació a l’estudi de l’Art Medieval Català.
1938-1939. Guerra. Front. Hospital. Camp de concentració. Servei Militar.
1939-1944. Ingressà a la Universitat de Barcelona. Deixeble de Ll. Pericot i J. M. Millàs i Vallicrosa. Es llicencià el 1944.
1940-1942. Amb Joan Ainaud, estudi sobre la pintura gòtica a la Catedral de Barcelona, premiat amb un accèssit al Premi Martorell (1942) (obra premiada “Les Coves del Parpalló”, de Ll. Pericot -inèdit-).
1943-1947. Col·laboració amb J. M. Gudiol i J. Ainaud en l’organització inicial de l’”Instituto Amatller de Arte Hispánico”.
1943. Publicà (clandestinament) la primera edició de les “Elegies de Bierville” de Carles Riba. Participà en la creació del “Cercle Maillol” de l’Institut Francès de Barcelona.
1943-1944. Bibliotecari de la Biblioteca dels Museus d’Art, depenent de la Junta de Museus.
1944. Publicà “La Iglesia de los Santos Justo y Pastor” (Aymà Editor, Barcelona).
1944-1996. Conferències de divulgació sobre història, arqueologia i art de Barcelona des de l’Institut d’Història de la Ciutat i del Museu d’Història; col·laboració amb Ràdio Barcelona, Foment de les Arts Decoratives, Amics dels Museus; cursos d’estiu per a estrangers de la Universitat de Barcelona.
1945-1953. Arxiver de l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona.
1946-1951. Juntament amb J. Palau i Fabre, J. Romeu, M. Tarradell i J. Triadú, fundà i edità la revista “Ariel”.
1947. Escriví “El pintor Pidelaserra. Ensayo de Biografía Crítica”. Publicà amb J. Ainaud i J.M. Gudiol “Catálogo Monumental de Barcelona”, Madrid, CSIC. Publicà “Guía de Mallorca” a la col·lecció “Guías de España”, Ediciones Muntaner, Barcelona.
1948. Publicà “Mil joyas del arte español”, Instituto Gallach, Barcelona, amb A. Cirici Pellicer.
1948-1950. Publicà “Barcelona Antigua”, Ed. Plus Ultra, Madrid.
1950-1954. Professor d’Història de l’Art a l’Escola Massana.
1952. Publicà “Montserrat”, Ed. Plus Ultra, Madrid. Publicà a “Maestros de la pintura española contemporánea” (Afrodisio Aguado Ed., Madrid) un resum del seu estudi inèdit sobre Marià Pidelaserra.
1953. Publicà “La vida de l’artista medieval”, Aymà Editor, Barcelona.
1953-1962. Processat per activitats polítiques, fou allunyat de tots els seus càrrecs o col·laboracions oficials.
1954. Col·laborà amb la Institució Cultural del CICF (després CIC) i en la creació de la seva Escola de Disseny Elisava (1957), a la qual dóna nom; és la primera escola de disseny de Catalunya.
1956. Participà en la creació del premi literari de la Lletra d’Or, del qual fou membre actiu fins el 1970. Projectà i dirigí amb J. M. Folch i Torres “L’Art Català”, d’Aymà Editor, obra per a la qual escrigué diversos capítols.
1958. Inicià amb les Edicions Salve la publicació de petites reproduccions d’art, principalment català.
1959-1963. Col·laborà amb l’INLE, Institut del Llibre, en l’organització del XVI Congrés de la Unió Internacional d’Editors i publicà amb la col·laboració d’A. Manent, J. Triadú i J. Molas el volum de “Versiones de poesía catalana” (1962), patrocinat per un grup d’editors catalans i dedicat als congressistes no catalans. Col·laborà amb l’INLE en la creació de l’Escola de Llibreria, de la qual en fou professor i secretari fins el 1963.
1960. Publicà “La Pell de Brau” de Salvador Espriu, Llibres de la Lletra d’Or. S’incorporà al Museu d’Història de la Ciutat.
1962-1996. Participació en els congressos internacionals d’INSEA, d’ICOM, d’Epigrafia Grega i Llatina i d’Arqueologia Cristiana. Reunions i cursos d’Empúries, Universitat d’Estiu de Prada, Bordighera, Ravenna, Spoleto, Aquileia i Albisola.
1963. Fou reintegrat al seu càrrec a l’Arxiu Històric de la Ciutat.
1967. Participà a les excavacions arqueològiques de la Barcelona romana i inicià sota els fonaments de la Catedral la recerca del Baptisteri de la primitiva basílica paleocristiana (descoberta i excavada per A. Duran i Sanpere a partir de 1944).
1967-1973. Professor d’art a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
1968. Identificació dels vestigis del Baptisteri.
1968-1972. Professor al Departament d’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona.
1970. Recerques arqueològiques a Olímpia, represes el 1988 i el 1992, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i amb la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, per la localització, calc i restitució del monument a Lucius Minicius Natalis, el primer olímpic barceloní.
1970-1972. Director del Museu d’Història de la Ciutat (primer període).
1973. Participà en la creació del nou Departament d’Art de la Universitat de Barcelona, del qual fou professor fins 1980, i col·laborà amb S. Alcolea en el nou pla d’estudis que inclogué per primer cop Art Català, Teoria de l’Art, Sociologia de l’Art i Idees Estètiques.
1976. Membre de l’ICOM. Participà en la creació de l’Assemblea de Treballadors de Museus de Catalunya. Participà en la creació i organització del SERPAC (Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català). Inicià l’elaboració del projecte d’ampliació i renovació del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.
1980. Membre corresponent del Deutsches Archaelogisches Institut de Berlín.
1980-1985. Director del Museu d’Història (segon període). Inicià la realització del projecte de reforma del museu, que quedà interrompuda el 1985 per interferències polítiques municipals.
1983. Membre des de la seva creació del Consell Social de la Universitat de Barcelona, elegit pel Parlament de Catalunya i reelegit el 1987, 1991 i 1995.
1985. Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art de la qual fou nomenat Membre d’Honor el 1997.
1988. Publicà a “Parva Archaeologica” la recerca “Il caso del’anonimo venezianodi 1454”.
1991. Membre, elegit pel Parlament de Catalunya, de la Comissió Executiva de la Junta de Museus de Catalunya i, posteriorment, vicepresident de la Junta.
1992-1993. Encarregat de coordinar la realització del pla museològic del Museu de Ceràmina de la Bisbal (Girona).
1996. Publicà “Claude, retrobada”, breu estudi sobre la pintora Claude Collet.
1998. Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona.
2000. Soci d’Honor dels Amics de l’Art Romànic. Elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 19 de gener, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Fontbona i de Vallescar, Eduard Ripoll i Perelló, i Pilar Vélez i Vicente. Ingressà llegint el seu discurs “‘Ariel’, una aventura cultural en la clandestinitat” el 22 de maig de 2002.
2001. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
2002. Premi de l’Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona. Publicà “El pintor Pidelaserra. Ensayo de biografía crítica” escrit el 1947.
2005. Rebé l’homenatge d’exalumnes, col·laboradors i amics, amb motiu dels seus 85 anys, amb la publicació del volum “A Pau Verrié”, Edicions de l’Abadia de Montserrat.
Conferències sobre art i arqueologia en cursos o reunions científiques a Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Alemanya, Dinamarca, Txecoslovàquia, Polònia i Grècia.
Col·laborador de l’Institut Internacional d’Estudis Ligurs i del Centre Ligur per a l’estudi de la Ceràmica; membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics; membre de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.
Estudià aspectes puntuals de la personalitat d’alguns poetes -Janus Vitalis, Joan Maragall, Carles Riba i Salvador Espriu-, de diversos artistes plàstics medievals i moderns -Ferrer i Arnau Bassa, Jaume Huguet, Marià Pidelaserra i Josep Obiols-, i la del primer olímpic barceloní, Lucius Minicius Natalis.