Skip to content Skip to footer

. 1927-2014. Neix i mort a Barcelona.
. 1941. Comença a treballar al taller d’un daurador amant de l’escultura.
. 1942-1947. Aprenent de l’escultor Enric Monjo.
. 1947-1948. Aprenent de l’escultor noucentista Enric Casanovas, durant poc temps perquè el mestre morí el gener de 1948.
. 1948. Primera exposició individual a Barcelona.
. 1949-1957. Participa en el Saló d’Octubre de Barcelona en totes les edicions.
. 1950. Funda, amb els escultors Francesc Torres Monsó i Martí Sabé, i els pintors Esther Boix, Ricard Creus i Joaquim Datzira, el grup ‘Postectura’, que es presenta amb una exposició i un manifest a les Galeries Laietanes de Barcelona.
. 1951. Beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès per ampliar estudis a París.
. 1954-1956. Es trasllada a Bèlgica convidat pel pintor Peire; exposa sol i en grup a Brussel·les, Bruges, Knokke i a la Biennal d’Anvers del 1955.
. 1957-1960. Inicia la important aportació en el camp de l’escultura pública.
. 1961. Treballa al santuari de la Virgen del Camino (Lleó).
. 1986. Rep l’encàrrec de la realització dels grups escultòrics de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona.

Escultor, pintor, dibuixant i gravador. A més d’una notable projecció internacional, amb nombroses exposicions celebrades i obres emplaçades en col·leccions i museus d’arreu del món, cal destacar la seva producció en el camp de l’escultura monumental:
· Façana, portes i diversos elements de culte del santuari de la Virgen del Camino (1959-1961, Lleó).
· Forma 212 (1958, Barcelona).
· Les Taules de la Llei (1959, Barcelona, façana de la Facultat de Dret).
· Evocació marinera (1960, Barcelona).
· Creu de Sant Miquel (1962, Montserrat -Barcelona-).
· Monument a les víctimes de l’accident aeri (1962, Carmona -Sevilla-).
· Monument a Narcís Monturiol (1963, Barcelona).
· Monument a les víctimes de les riuades del Vallès (1963, Rubí -Barcelona-).
· Monument a Pompeu Fabra (1965, Planoles -Girona-).
· Façana de l’edifici nou de l’Ajuntament de Barcelona (1966-1969).
· La mesura de l’espai-temps (1967, Barcelona).
· Venus (1967, Penyíscola -Castelló de la Plana-).
· Monument a les Olimpíades de Mèxic (1968, Mèxic DF).
· Homenatge a Barcelona (1969, Barcelona).
· Santo Domingo de Guzmán (1970, Montserrat -Barcelona-).
· Al otro lado del muro (1972, Madrid).
· La huella (Santa Cruz de Tenerife).
· Monument a l’Hospitalet -Barcelona- (1975).
· Porta de Sant Jordi al Palau del Lloctinent (1975, Barcelona).
· Relleu Sant Jordi-Teseu a la llotja que uneix el Palau de la Generalitat de Catalunya amb la Casa dels Canonges (1976, Barcelona).
· Monument a Ramon Llull (1976, Montserrat -Barcelona-).
· Altar del Santíssim (1977, Basílica del monestir de Montserrat -Barcelona-).
· Relleu Barcelona (1979, Barcelona, estació de Sants).
· Monument a Manresa (1979, Manresa -Barcelona-).
· Monument al redreçament de la Generalitat de Catalunya (1982, Cervera -Lleida-).
· Monument a Francesc Macià (1983, Vilanova i la Geltrú -Barcelona-).
· Jònica. Homenatge a Kavafis (1983, Palma de Mallorca).
· Olimp (1983, Lausana -Suïssa-).
· Monument a Pau Casals (1984, El Vendrell -Tarragona-).
· Monument a Salvador Espriu (1986, Santa Coloma de Farners -Girona-).
· Monument a Borrell II (1986, Cardona -Barcelona-).
· Monument als constructors de la catedral de Girona (1986, Girona).
· Sant Jordi (1986, Montserrat -Barcelona-).
· Els pilars del cel (1987, Seül -Corea del Sud-).
· Monument a Federico García Lorca (1988, Cadaqués -Girona-).
· Unió d’Orient i Occident (1989, Seül -Corea del Sud-).
· Monument al Mil·lenari de Catalunya (1990, Tarragona).
· Monument a Francesc Macià (1991, Barcelona).
· Korea (2003, Kwangu -Corea del Sud-).
· Façana de la Passió del temple de la Sagrada Família (1987-2005, Barcelona).

DISTINCIONS REBUDES
· Primer premi d’escultura II Saló de Jazz de Barcelona (1953).
· Gran Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona (1958).
· Premi Julio González d’escultura (1958).
· Primer Premi Internacional de Dibuix Fundació Ynglada-Guillot (1966).
· Primer Premi Internacional Sant Martí d’Or (1971).
· Premi de la Crítica de Barcelona a la millor exposició celebrada (1974).
· Corresponding Member de la Hispanic Society of America de Nova York (1976).
· Elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la secció d’escultura el 18 de juny de 1980, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Joan Bassegoda i Nonell, Eusebi Güell i Jover -vescomte de Güell-, i Frederic Marès i Deulovol. Ingressà el 17 de febrer de 1982 llegint el seu discurs “Sis pensaments sobre l’escultura”. Donà l’obra “Ares”.
· Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982).
· Medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona (1984).
· “Officier dans l’Ordre des Arts et des Lettres” de França (1986).
· “Personnalité de l’Année 1987”, distinció internacional atorgada a París per la seva aportació al món de les arts.
· Acadèmic de número de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (1989).
· Medalla al Mèrit en les Belles Arts, en la categoria d’or, atorgada pel Ministeri d’Educació i Cultura de l’Estat espanyol (1998).
· Medalla d’Honor de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría de Sevilla (2003).
· Premi “Afinsa” del Círculo Ecuestre de Barcelona (2004).

MUSEUS AMB OBRA
· Biblioteca Nacional, Madrid.
· Birmingham Museum of Art (Anglaterra).
· Cleveland Museum of Art, Ohio (EUA).
· Foundation Jenny et Luc Peire. Knokke-Dorp (Bèlgica).
· Fundació Fran Daurel, Barcelona.
· Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, Barcelona.
· Joslyn Art Museum, Omaha, Nebraska (EUA).
· Millesgarden, Estocolm (Suècia).
· Musée d’Art Moderne (Petit-Palais), Ginebra (Suïssa).
· Musée Olympique, Lausana (Suïssa).
· Musei Vaticani, Ciutat del Vaticà (Itàlia).
· Museo de Arte Contemporáneo, Madrid.
· Museo de Arte Contemporáneo, Sevilla.
· Museo de Arte Moderno, Bilbao.
· Museo de Escultura al Aire Libre, Madrid.
· Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid.
· Museu Comarcal, Manresa -Barcelona-.
· Museu Deu, El Vendrell -Tarragona-.
· Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
· Museu d’Art Contemporani, Eivissa.
· Museu d’Art Modern, Tarragona.
· Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona.
· Museu de Granollers -Barcelona-.
· Museu de l’Esport, Barcelona.
· Museu del Futbol Club Barcelona.
· Museu de la Sagrada Família, Barcelona.
· Museu Municipal, l’Hospitalet de Llobregat -Barcelona-.
· Museu Municipal, Tossa de Mar -Girona-.
· Museu Municipal Joan Abelló, Mollet del Vallès -Barcelona-.
· Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Barcelona.
· Museum Beelden Aan Zee, Scheveningen (Holanda).
· Nasher Sculpture Garden (Dallas Museum of Art ), Texas (EUA).
· National Chinese Museum of Art, Taipei (Xina).
· National Museum of Contemporary Art of Kwachon, Kyungki-do (Corea).
· Olympic Park Museum, Seül (Corea del Sud).
· Openluchtmuseum voor Beeldhouwkunst Middelheim (Musée de Sculpture en Plein Air, Middelheim), Anvers (Bèlgica).
· The Spanic Society of America Museum, Nova York (EUA).
· University of Southern Museum, Illinois (EUA).

BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL
· D. GIRALT-MIRACLE, “Subirachs”, Barcelona, Editorial Saturno, 1973.
· D. GIRALT-MIRACLE, “Subirachs”, Madrid, Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, 1973.
· M. PEÑA, “Subirachs o las metamorfosis”, Bilbao, La Gran Enciclopedia Vasca, 1974.
· J. CORREDOR-MATHEOS, “Subirachs”, Barcelona, Editorial La Polígrafa, 1975.
· M.A. CAPMANY, “Subirachs o retrat de l’artista com a escultor adult”, Barcelona, Editorial Pórtic, 1975.
. M. BLANCH, “Subirachs, obra gràfica”, Barcelona, Editorial Saturno, 1976.
· S. ALCOLEA, “Subirachs a Catalunya”, Barcelona, Galería Sacharoff, 1978.
· C.J. CELA, “Subirachs. Álbum de taller”, Barcelona, Ámbit Serveis editorials, 1981.
· AA.VV., “Món de Subirachs”, Vic, Eumo editorial, 1984.
· AA.VV, “Aproximació a tres escultures de Subirachs i altres textos”, Barcelona, Vic, Eumo editorial, 1985.
· L. CIRLOT, “Subirachs”, Barcelona, Arturo Ramon editor, 1990.
· AA.VV., “Quadern de la façana de Ponent”, Vic, Eumo editorial, 1990.
· P. VÉLEZ, “Aproximació a l’obra gràfica de Subirachs”, Barcelona, Editorial Mediterrània, 1993.
· R. BORRAS, “Subirachs, medalles”, Barcelona, Editorial Mediterrània, 1997.
· I. FONTANALS, “Subirachs a la Sagrada Família”, Barcelona, Editorial Mediterrània, 1998 (2a edició, 2004).
· F. MIRALLES, “Subirachs. Un creador de símbolos”, Barcelona, Ediciones Altaya, 1999.
· AA.VV., “Subirachs. Idea, matèria, forma”, Mataró, Patronat Municipal de Cultura, 2001.
· AA.VV., “Subirachs. Volums, textures, símbols”, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2003.
· J. SUBIRACHS BURGAYA, “Subirachs a Catalunya. Obra en espais públics”, Barcelona, Editorial Mediterrània, 2006.

REIAL ACADÈMIA DE BELLES ARTS © 2024. ALL RIGHTS RESERVED.