Barcelona, 1970.
Doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (2001) i en Història per la Universitat de Barcelona (2012). Llicenciat en Filosofia i Lletres (Geografia i Història) (1993), en Dret (1998), en Ciències Polítiques i de l’Administració (2001) i en Història de l’Art (2006) per la Universitat Autònoma de Barcelona.
És conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC, des del 2000, i professor associat a les facultats de Dret de les universitats Pompeu Fabra i Autònoma de Barcelona, des del 2001. És vocal de la Junta Directiva de la Societat Iberoamericana d’Estudis Numismàtics (SIAEN, Madrid), des del 2012. També és membre de la Fundació Bosch Cardellach (Sabadell, 2009), del Centre d’Estudis de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem (Saragossa, 2008) i de l’International Council of Museums (ICOM, París, 2002). És membre del consell de redacció de la revista d’història “Arraona” (Sabadell, 2001) i ha fundat la col·lecció “Fundamenta Rei Publicae” (2012). L’Associació Numismàtica Espanyola li ha concedit la medalla “Javier Conde Garriga” (2011).
Ha comissariat diverses exposicions de temàtica numismàtica al MNAC. Destaquen: “La moneda a la Mediterrània medieval” (2006), “Monedes en lluita. Catalunya a l’Europa napoleònica” (2008) i “La moneda falsa. De l’Antiguitat a l’euro” (2010). Ha estat vinculat a la Fundació Caixa Penedès per a la qual ha comissariat, entre altres col·laboracions de difusió cultural, les exposicions: “El bisbe Torras i Bages i els artistes del seu temps” (1993), “El frontal romànic de santa Margarida de Vilaseca” (1996), i “La llum de l’Ortodòxia. Icones russes dels segles XVIII-XIX” (2002).
Coordina, des del 2002, el Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó que se celebra amb una periodicitat anual al MNAC. També coordina els cicles de conferències historicoartístiques que la Lloctinença d’Espanya Oriental de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem celebra a la parròquia Major de Santa Anna de Barcelona, antic Priorat de l’Orde. Ha realitzat tasques de divulgació numismàtica i historicoartística en forma de conferències, articles de premsa i col·laboracions a revistes d’ampli espectre, sense oblidar la preparació de guies divulgatives com la numismàtica del MNAC (2004) i la de la catedral de Vic (1997).
Ha enfocat la seva recerca en diferents camps vinculats, quasibé sempre, amb aspectes diversos de l’autoritat pública. En aquest sentit, ha emmarcat l’arquitectura institucional a la Catalunya medieval i moderna com una manifestació més del desenvolupament orgànic dels ens públics. Destaquen els seus treballs sobre la seu de la Diputació del General de Catalunya -actual Palau de la Generalitat de Catalunya- així com sobre la Drassana Reial de Barcelona o sobre la Seca Reial de Barcelona. Pel que fa a la primera ha publicat en una monografia (Generalitat de Catalunya, 2000) el fins aleshores inèdit document de compravenda de l’edifici primigeni pels diputats l’any 1400. Pel que fa a la Drassana, li ha dedicat diversos articles i dues monografies (Museu Marítim de Barcelona, 2004 i 2008), en les quals ha capgirat moltes de les interpretacions tradicionals d’aquest conjunt medieval i algunes de les quals han estat ratificades, darrerament, amb les intervencions arqueològiques. En el marc d’aquesta línia de recerca també ha estudiat documentació inèdita sobre l’anomenada Casa del General que, fins al segle XVIII, s’aixecava al costat de la Casa Llotja de Mar de Barcelona, així com sobre la Casa del General de Perpinyà.
Ha fet recerca, també, sobre alguns aspectes iconogràfics vinculats a la imatge de l’autoritat pública. En aquest sentit, ha analitzat el repertori iconogràfic de la monarquia a la moneda, de manera general, al catàleg de l’exposició “La moneda a la Mediterrània medieval” (MNAC, 2006, p. 87-96) i, en casos concrets, com a “De retrato a arquetipo: anotaciones sobre la difusión de la efigie de Juan VIII Paleólogo” (“XIV International Numismatic Congress”, Glasgow, 2011, vol. 2, p. 1931-1936). Ha estudiat, igualment, la projecció de la imatge plàstica i al·legòrica de la Seca Reial de Barcelona -tema de la seva tesi doctoral en Història- a través de gravats (“Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi”, XX, 2006, p. 35-49) i de dibuixos (“Actas del XIII Congreso Nacional de Numismática”, Cadis, Real Casa de la Moneda de Madrid, 2009, tom 2, p. 1107-1127).
El comissariat de l’exposició “Cinc segles de numismàtica a Catalunya” li ha obert la possibilitat d’emprendre l’estudi de diverses col·leccions de moneda i medalla a Catalunya que es recullen en el catàleg de l’exposició (MNAC, 2007) i en articles posteriors (“Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi”, XXII, 2008, p. 45-54).
En els darrers anys ha treballat sobre la falsificació monetària. Ha comissariat l’exposició “La moneda falsa. De l’Antiguitat a l’euro” i preparat el seu catàleg (MNAC, 2010); coordinat la jornada “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” (MNAC, 2011) i editat les seves actes (MNAC/UPF, 2013), també ha escrit la monografia “La lluita contra la moneda falsa a la Catalunya de Felip II (1598-1621)” (Ajuntament de Barcelona, 2011) que ha traduït al castellà, revisat i ampliat (Ausa, 2012).
Ha participat, en relació a la medalla, a l’exposició “La medalla modernista” (MNAC, 2001) i ha fet recerca sobre la fàbrica de medalles Ausió de Barcelona (“XIV Congreso Nacional de Numismática”, Casa de la Moneda de Madrid, 2010, p. 449-465). En l’actualitat treballa en el projecte “Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea”.
Elegit acadèmic corresponent per Sabadell (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 18 de desembre de 2013, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Leopoldo Gil Nebot, Frederic-Pau Verrié i Faget, Joan Vila i Grau, i Andreu Vilasís i Fernàndez-Capalleja.