Nasqué a Barcelona el 10 d’octubre de 1943 i morí el 8 de juny de 2013.
De petit es va formar al costat del seu pare, Domènec Xarrié Mirambell, restaurador dels Museus Municipals de Barcelona des de 1932.
1960 Entrà a formar part de l’equip de restauradors del Museu d’Art de Catalunya.
1961 Obtingué el títol de llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona.
1968 Guanyà per oposició la plaça de restaurador dels Museus Municipals d’Art.
1970 Professor encarregat de la càtedra de restauració de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.
1972-1973 Pensionat per l’Ajuntament de Barcelona per fer una curta estada a l’ICCA de Madrid. També pensionat per l’Ajuntament de Barcelona per realitzar estudis a Itàlia, al centre de Roma de la UNESCO, durant quatre mesos, per a una especialització en tècniques de conservació i restauració de pintures murals.
A final de curs visità i treballà un temps en diversos tallers de Suïssa.
1974-1975 Director del departament de conservació i restauració del patronat ProArt de la Fundació General Mediterrània.
1976 Organitzà, amb els alumnes, l’Expo-Conservació-96 a la sala d’exposicions de la Facultat de Belles Arts de Barcelona.
1977 Treballs específics de conservació a Altamira, encarregats per la Comissió Nacional de Conservació d’Altamira.
1978 Rebé l’encàrrec de la UNESCO de realitzar una missió d’un mes a la República Dominicana en què, a més de col·laborar amb els tallers locals, havia d’iniciar la restauració del gran retaule de l'”Antigua”. Missió UNESCO a Costa Rica, conferències a la Facultat de Belles Arts i restauració del retaule d’Orosi. En la mateixa missió, dos mesos de treball a Guatemala, l’Antigua i Tical.
Organització per segona vegada de l’Expo-Conservació-78 al local del FAD (Foment de les Arts Decoratives) amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona i els Museus Municipals.
Organitzades per l’ICOM, visites de consultoria a diversos museus europeus en l’aspecte de conservació i restauració: Laboratoire de Louvre, Institut Royal du Patrimoine Artistique de Bruxelles, Institut Suisse pour l’Étude de l’Art, Laboratoire Kunstmuseum de Basel, Laboratoire de Conservation Peintures Rupestres Pergueux.
1979 Cap del departament de conservació i restauració de Béns Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
1979 Professor contractat per la UNESCO a la Universitat de Pampulha, Belo Horizonte, Brasil, per un curset d’un mes al CECOR (Centre de Conservació i Restauració).
1979-1981 Secretari i professor del curs internacional de conservació i restauració de pintures murals de la Diputació de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.
1980 Convidat per la Organització d’Estats Americans (OEA) per donar un curset d’un mes al Centre Internacional de Churubusco al Districte Federal de Mèxic, creat per la UNESCO.
Per segona vegada assistí, com a professor contractat per UNESCO, a les universitats brasileres de Salvador de Bahía (quinze dies) i Pampulha, Belo Horizonte (un mes) i per realitzar un informe sobre unes pintures murals a Recife, Pernambuco.
1981 Es repetí la consultoria UNESCO al Brasil amb les mateixes característiques que l’any anterior.
1958-1981 Durant aquests anys, en el camp privat, seguí treballant en el taller que inicià el seu pare. Per ell passaren diverses obres dels Museus de Catalunya i de molts col·leccionistes privats. Entre altres, restaurà tota la pinacoteca de la Diputació de Girona i diversos quadres de la Diputació de Barcelona.
En l’època de restaurador municipal restaurà els quadres de Picasso “Ciència i Caritat” i “Primera comunió”.
De 1999 a 2005 restaurà personalment les taules de l’Epifania, de la Crucifixió i de la Nativitat, corresponents al cos central i la taula superior dreta del retaule del Conestable de Portugal que Jaume Huguet pintà el 1462 i que s’exposa a la Capella de Santa Àgata de la plaça del Rei, de Barcelona. Contemporàniament, i en el mateix taller del Centre de Restauració de la Generalitat, Joaquim Pradell restaurà les tres taules laterals restants.
2002 Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per a la Biblioteca Abat Oliva de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, publicà el llibre “Restauració d’obres d’art a Catalunya”.
El gener de 2009 per motius d’edat es jubilà i passà a viure a la seva casa pairal a Premià de Dalt (Barcelona).
Pronuncià conferències, entre altres llocs, a la Fundació Miró. Taules rodones a Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Valls o a Montserrat.
Publicà diversos articles en revistes i publicacions especialitzades i a la revista “ProArt” de la Fundació General Mediterrània.
Assistí a congressos sobre restauració de béns mobles de l’ICOM (Madrid, Barcelona, Venècia, Copenague, etc.), presentant treballs i comunicacions sobre conservació.
Col·laborà amb Eduard Porta en l’organització de congressos de l’ICOM d’Espanya i en les publicacions posteriors de les províncies (reunions de Sevilla, Terol, Valladolid, Palma i Santiago de Compostel·la) presentant comunicacions sobre restauració i conservació de materials orgànics.
Col·laborador de la “Gran Enciclopèdia Catalana” en el capítol de restauració.
Membre de la Junta d’Obres de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Elegit acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 20 de juny de 1995, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Francesc Fontbona i de Vallescar, Enric Jardí i Casany, Jaume Muxart i Domènech, i Rafael Santos i Torroella.
Passeig d'Isabel II, 1 - Casa Llotja, 2º