Va néixer a Taradell (Osona, Barcelona) el 1934.
Després de fer la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic, es graduà en Ciències Històriques i Història Eclesiàstica a la Universitat de Lovaina (Bèlgica) el 1963. Des de l’any 1950 treballà als Arxius Diocesans de Vic com a col·laborador de l’arqueòleg i historiador Eduard Junyent, amb qui va estar estretament vinculat fins a la seva mort (1978).
És autor de molts treballs sobre la història comarcal i local d’Osona, publicats a la revista “Ausa” del Patronat d’Estudis Ausonencs, a la revista “Taradell”, a moltes publicacions periòdiques o ocasionals de la comarca d’Osona i a altres revistes d’història i d’art del país. Ha presentat ponències i comunicacions a diferents congressos i col·loquis. La seva bibliografia compta amb més de cinc-cents títols entre llibres i articles. Destaquen entre ells “Els monestirs catalans” (1968) amb la col·laboració fotogràfica de Francesc Català Roca; “Osona i el Ripollès” (1981), volum 1 de la “Gran Geografia Comarcal de Catalunya” i moltes altres parts de la mateixa obra, de la qual fou assessor general; molts articles a la “Gran Enciclopèdia Catalana”, com a assessor que fou d’història eclesiàstica, així com estudis monogràfics dels monestirs de “L’Estany” (1978), de “Sant Llorenç del Munt” (1980), de “Sant Pau del Camp” (1974), de “Sant Sebastià dels Gorgs” (1982) de la col·lecció Artestudi; “Sant Pere de Casserres o la presència de Cluny a Catalunya” (2005); monografies dels santuaris de “Lluçà” (1969), del “Far” (1980), del “Coll” (1974), de “La Gleva” (1988), de “Bellmunt” (1991), de “Cabrera” (1993), de “Puig-l’agulla i Vilalleons” (1994) i molts altres llibres i treballs d’història i biografies de personatges, sobretot relacionats amb el romànic i l’època medieval.
Ha estat professor d’història eclesiàstica a la Facultat de Teologia de Sant Pacià, president dels Amics de l’Art Romànic i director general del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya.
El 1964 va entrar com a assessor artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des del 1980 treballà a la Generalitat de Catalunya com a responsable de l’inventari del patrimoni arquitectònic i col·laborà amb la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana en la direcció de la “Catalunya Romànica” i l’”Art Gòtic a Catalunya”.
És membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1994. També membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1990. Té la Creu de Sant Jordi des del 1994 i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya des del 2003.
El 17 d’octubre de 1996 fou elegit acadèmic de número per la secció d’escultura de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Jordi Bonet i Armengol, Francesc Fontbona i de Vallescar, Josep M. Subirachs i Sitjar, i Frederic Udina i Martorell. Ingressà el 21 de gener de 1998 llegint el seu discurs “La documentació i l’art medieval”.
Ha escrit molts llibres de pobles d’Osona, sobre la seva història, com els de Taradell, Tona, Santa Eugènia de Berga, Seva, el Brull, Centelles, Balenyà-Hostalets, Vidrà, Sant Hilari Sacalm, Castellterçol, etc.
És rector de la parròquia de Sant Quirze Safaja i professor d’Història Eclesiàstica de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic. Ha escrit també “La història de l’Església a Catalunya” (Ed. Claret, 1989, 2a edició), “Els orígens de l’Església a Catalunya de l’època romana” (discurs d’entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1994). I molts treballs sobre els orígens dels monestirs benedictins i canonicals. Redactor i assessor del “Diccionari d’Història de l’Església a Catalunya”, “Catalònia Religiosa”, etc.
La seva bibliografia fins el 2000 consta a “Homenatge a Antoni Pladevall i Font. La Història arrelada al país”, a càrrec de Carme Cara, Vic, 2000, 254 pàgs. i a “Església i país. Tres testimonis” de J. Bigordà, A. Manent, i R. Bofill, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995, pàgs. 175-242.