Després d’aconseguir reconeixement internacional juntament amb Enric Miralles amb projectes com el Cementiri d’Igualada, Carme Pinós va establir el seu propi estudi d’arquitectura el 1991.
Entre els seus projectes recents destaquen el conjunt al centre històric de Barcelona que comprèn la Plaça de la Gardunya, l’Escola d’Art Massana i la façana posterior del Mercat de la Boqueria; el Centre Cultural Caixaforum Saragossa; l’edifici de Departament al Campus WU de Viena i les torres d’oficines Cube I i Cube II a Guadalajara (Mèxic).
Ha rebut nombrosos premis i mencions entre els quals es troben la Medalla d’Or de l’Arquitectura (2022), el Premi Arnold W. Bruner (2022), el Premi Nacional d’Arquitectura (2021), el Premi Internacional Francès de Dones Arquitectes ARVHA (2017), la Richard J. Neutra Medal for Professional Excellence de la California State Polytechnic University (2016) i el Berkeley-Rupp Prize (2016), el Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic de la Generalitat de Catalunya (2008), el Premi Nacional d’Arquitectura del Consell Superior dels Arquitectes d’Espanya (1995) i el Premi Ciutat de Barcelona (1992). Així mateix, el 2012 va ser nomenada International Felow of the Royal Institute of British Architects i el 2011 Honorary Member de l’American Institute of Architects.
Durant tots aquests anys, ha compaginat la seva activitat com a arquitecta amb la docència, sent professora convidada, entre altres llocs, a la University of California, Berkeley; l’École Nationale Supérieure d’Architecture Paris-Malaquais i Paris-Val de Seine; Harvard University Graduate School of Design; Columbia University a Nova York; l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne i la Università de Venezia. Alhora ha participat en nombrosos seminaris, cursos i tallers, tant nacionals com internacionals.
Cal, així mateix, esmentar la seva participació en incomptables exposicions internacionals i la presència de la seva obra al Centre Pompidou de París i al MOMA novaiorquès.
Va ser elegida acadèmica de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 9 d’abril de 2025, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics Bonaventura Bassegoda i Hugas, Anna Bofill i Levi, Francesc Fontbona i de Vallescar, Eduard Gascon i Climent, Raquel Lacuesta i Contreras, Josep Muntañola i Thornberg, Joan Oliveras i Bagués, Maria Rubert de Ventós, i Pilar Vélez i Vicente.