Skip to content Skip to footer

Buenos Aires, 1945.

Estudis musicals al Conservatori de Buenos Aires i pràctiques d’orquestra (Ràdio Nacional i Filarmònica del Teatro Colón) amb els mestres Paul Klecki i Charles Dutoit.

Especialitat d’Història de l’Art (Universitat de Buenos Aires) i Musicologia (Universitat Católica). Becat pel Govern belga, curs de direcció de conjunts al Conservatoire Royal, i a la Universitat de Brussel·les estudis sota la direcció del prof. R. Wangermée (d’aleshores la monografia “La introducció del forte piano a Madrid y Barcelona (s. XVIII-XIX)”. Com a col·laborador científic del Museu Instrumental ha dirigit el Collegium de l’entitat -concerts amb instruments d’època-, un d’ells per la Casa Reial Belga.

El 1973 torna a Buenos Aires per treballar com a professor assistent a la UBA, i al Conservatori de Música de La Plata (càtedra d’Organologia). El 1976 deixa aquestes responsabilitats, represaliat pel Govern militar.

El 1978 arriba finalment a Madrid on, obtinguda la nacionalitat, ha donat cursos diversos a la Universidad Complutense. Com a col·laborador científic al CSIC, va crear el “Seminari de Música i Societat” i, vinculat a la Presidència, va participar en la recuperació de la històrica Residencia de Estudiantes.

L’estudi del patrimoni musical ha estat una de les seves tasques principals i als anys 80 reordena l’important arxiu musical de partitures de la SGAE, propiciant la recuperació del fons Asenjo Barbieri i d’altres, actualment a la Biblioteca Nacional.

Fons recuperats més tard: l’arxiu de Julián Bautista, el de Montserrat Campmany (aquest actualment a la Biblioteca de Catalunya) i el de Gustavo Durán. El 2005 publica el llibre “Julián Bautista. Tiempos y Espacios”.

Dins d’aquesta temàtica, des del patronat de la Fundació Xavier de Salas (Trujillo) és responsable del programa “Música para el Encuentro de dos Mundos” i editor de la sèrie “Cuadernos de la Coria”, on va publicar “El Patrimoni Musical a Catalunya / Arxius Familiars”.

El 1989 publica “Los últimos años de Manuel de Falla” (segona edició FCE, 1993), i l’any següent comença els treballs per a la instal·lació del Archivo Manuel de Falla a Granada (1991) que ha dirigit fins 1996. D’aquesta etapa queden diverses publicacions (“Un retablo para maese Pedro”, “María Lejárraga”, “Concurso del Cante Jondo: 70 aniversario”, etc.).

En el marc de la Fundació Albéniz (Centre d’Estudis del Patrimoni Musical) comença una tasca de recerca a Barcelona sobre la música a Catalunya.

Des de finals del segle XX treballa com a crític de música a La Vanguardia.

El 1999 publica a Sevilla “Joaquin Turina. Notas para un compositor” i el 2003 a Granada “Voilà la veritable Manola”, una reflexió sobre la música en la cultura espanyola de començaments del segle XX.

L’any 2007 treballa amb una beca a la Universitat de Cambridge amb els manuscrits musicals de Robert Gerhard (inventari/precatàleg).

Durant aquests anys va col·laborar en diverses universitats d’aquí i de fora: Universitat de Berna, Universitat de Navarra, Universitat Pompeu Fabra, amb cursos especialitzats.

En relació a la música catalana ha publicat diversos treballs: el ja esmentat llibre “Ecos…”, sobre els exilis; “El piano a l a història musical de Catalunya”; “Los Jardines en la Música en torno a Rusiñol”; “Picasso i la Música” (Barcelona, 2006); “Xavier Benguerel” (2007); “Joan Guinjoan, pinceladas sobre un estilo”, etc.

Ha estat comissari de l’exposició del centenari de Xavier Montsalvatge i de l’exposició “Festivals de clàssica a l’estiu” (Palau Robert).

Actualment dirigeix el museu Isaac Albéniz de Camprodon on ha presentat l’exposició sobre “Déodat de Séverac, deixeble d’Albéniz” (2022), en prepara una sobre el centenari d’Alícia de Larrocha i Albéniz (2023) i treballa en els llibres: “Música i modernisme. Mirades transversals”, i “Els llocs de la Música”, entre d’altres.

Elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el dia 17 de maig de 2023, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics Josep Borràs i Roca, Edmon Colomer i Soler, i Maria Rosa Vives i Piqué.

REIAL ACADÈMIA DE BELLES ARTS © 2024. ALL RIGHTS RESERVED.