Skip to content Skip to footer

El Masnou (Barcelona), 1931.

És llicenciat en Filosofia i Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB), amb una tesi sobre “La imatge visual i la interacció de llenguatges en l’acte de comunicació”.
Ha estat catedràtic de Teoria del Disseny a la UB i catedràtic de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Actualment és catedràtic emèrit de la UPF.

Trajectòria artística
La seva trajectòria artística s’inicia durant l’estada a França (1958-1968), especialment a París, on hi exposa anualment del 1963 al 1968.
En tornar de França, manté una destacada activitat artística i cultural, especialment en la recerca de l’art cinètic. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques) que agrupa personalitats com Eusebio Sempere, J. Yturralde i F. Sobrino, en arts plàstiques; Ricard Bofill, en arquitectura; Ricard Salvat, en teatre; o Daniel Giralt-Miracle en crítica artística; entre molts altres. Introdueix els conceptes que havia conreat a París en la creació artística participativa i no comercial.
L’any 1972, representa a Espanya a la Biennal de Venècia i és conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.
Té una dilatada trajectòria en el camp de la producció artística, especialment en la recerca de l’art cinètic, on tracta d’anar més enllà de la pura investigació òptica i cinètica per tal d’aconseguir una anàlisi de les lleis perceptives i el seu valor comunicatiu. Mitjançant la forma i el color, el buit i la llum, elabora diverses construccions tridimensionals sotmeses a les lleis de permutació, variació i reiteració.
Ha exposat en moltes ciutats europees i americanes i la seva obra està representada en els principals museus d’art contemporani.

Teoria del disseny
A partir de l’any 1975 centra la seva activitat en el camp de la teoria i la pedagogia del disseny, com a director a l’Escola Superior de Disseny Elisava de Barcelona i, més endavant, com a catedràtic de Disseny a la UB, desenvolupa el pla docent de l’especialitat de Disseny a la Facultat de Belles Arts. També fou responsable del Pla Docent per a les escoles superiors de disseny de Catalunya i creà l’Escola Superior de Disseny Tèxtil, Gràfic i Industrial de Sabadell (Barcelona).

Teoria de la imatge i la comunicació
L’any 1992, com a catedràtic de Comunicació Audiovisual, s’incorpora al projecte fundacional dels Estudis Superiors de Comunicació Audiovisual de la UPF i participa en la comissió encarregada de definir el pla d’estudis d’aquesta llicenciatura, contribuint així a la definició d’un perfil diferenciat respecte d’altres estudis existents a Espanya.
L’any 2000, va crear el projecte de l’Estació de la Comunicació de la UPF de Barcelona, del qual en va ser president. Aquest projecte, previst per ser ubicat a l’Estació de França de Barcelona, i que ha estat l’origen de l’actual Barcelona Media Centre d’Innovació (Ca l’Arañó 22@), va ser concebut com un espai de docència, recerca i experimentació, en el qual conflueixen, de forma dinàmica i operativa, disciplines lligades als continguts i a les noves tecnologies de la comunicació social.

Recerca
A més de la seva tasca investigadora en l’àmbit artístic, ha desenvolupat una àmplia tasca de recerca i docència al voltant de la Teoria de la Imatge i de la Comunicació, així com també de la Pedagogia del Disseny.
La seva trajectòria de recerca universitària l’ha portat al llarg de la seva vida a fer rellevants innovacions en els camps de la comunicació social, l’audiovisual i el disseny. Va ser director de l’Escola de Disseny Industrial i Gràfic Elisava (1968-1981) i va iniciar una prolífica tasca de recerca que s’ha traduït en una basta producció de texts i obra teòrica.
Les principals línies de recerca en què ha treballat han estat la semiòtica i la pragmàtica de la imatge, la propaganda política, la pedagogia del disseny, la pragmàtica de la imatge i les noves tecnologies audiovisuals; recerca duta a terme en diverses universitats espanyoles i que ha contribuït a l’anàlisi i la reflexió sobre la comunicació visual i el disseny.
Ha dirigit diversos programes de doctorat, tesis doctorals, seminaris i màsters de l’àmbit de la comunicació i el disseny.

Publicacions:
. “El disseny i totes les formes artesanals”.
. “El dissenyador com a formalitzador i comunicador de formes”.
. “El dissenyador com a formalitzador i comunicador de valors”.
. “Estratègies argumentatives de la propaganda política audiovisual”.
. “Historia. Lenguaje-sociedad”.
. “Jugadas inéditas del juego de la imagen: reflexiones en torno a los juegos de lenguaje de Ludwig Wittgenstein”.
. “L’Àgora digital”.
. “L’espectre del Tripartit. Comunicació política i comportament electoral a les Eleccions catalanes del 2006”.
. “L’evolució del discurs persuasiu electoral a la televisió”.
. “L’incompliment informatiu i comunicació audiovisual”.
. “La cultura del diseño paso a paso”.
. “La imatge visual en la interacció de llenguatges de l’acte de comunicació”.
. “La pedagogía del diseño”.
. “Límites pedagógicos del diseño moderno”.
. “Mostrar para decir. La imagen en contexto”.
. “Servirse de la imagen: un análisis pragmático de la imagen”.
. “Transitar por los mundos posibles”.

Fundador de la revista “Temes de Disseny”, dedicada a la investigació científica de la cultura del disseny i la comunicació, de la qual n’és el seu director des de 1987.

Acadèmic correspondent de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungría, de Sevilla, d’ençà 1988.

Recentment ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona.

Elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la secció de pintura el dia 26 de març de 2008, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Joan Barbarà i Gómez, Jaume Muxart i Domènech, Enric Satué i Llop, Pilar Vélez i Vicente, i Frederic-Pau Verrié i Faget. Ingressà amb la lectura del seu discurs “L’herència del cinetisme. De l’art participatiu a l’art interactiu” el 19 de novembre de 2008.

REIAL ACADÈMIA DE BELLES ARTS © 2024. ALL RIGHTS RESERVED.