És fill d’un republicà espanyol. Encara que neix el 5 de desembre de 1942 a Samarkanda (l’actual Uzbekistan) realitza els seus estudis a Espanya. Aconsegueix la Diplomatura en Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Estudia també a l’escola d’art dramàtic Adrià Gual i és arquitecte llicenciat pel Govern (DPLG) a França. A més és elegit acadèmic corresponent per París (França) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 19 de juny de 1985, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Josep Gudiol i Ricart, Ignasi M. Serra i Goday, i Josep M. Subirachs i Sitjar.
Alguns anys després de la seva arribada a Espanya és un dels partíceps del moviment intel·lectual català a la dècada dels seixanta. Participa amb Ricard Bofill en la fundació del “Taller d’Arquitectura” a Barcelona.
El 1985 inaugurà la urbanització Arènes de Picasso a Noisy-le-Grand, als suburbis de París. Un conjunt de 540 vivendes, amb una guarderia, una escola i d’altres instal·lacions i tendes.
El 1991 s’uneix a la també arquitecta Miriam Teitelbaum per crear la Society of Architects and Developers (Sade), una agència d’arquitectura i urbanisme amb seu a París i Barcelona.
Altres obres seves són la construcció d’un edifici per a l’escola de negocis ESADE a Barcelona, el centre Donga a Seül i la “Marca Hispana”, monumental piràmide ubicada a la frontera franco-espanyola a la Jonquera. El 1996, a petició del seu amic el dramaturg Fabià Piugserver, és el responsable de la renovació d’una antiga sala de Barcelona del 1929 a Montjuïc -Palau de l’Agricultura-, que és transformà en una escola d’art dramàtic i la companyia de teatre Teatre Lliure, fou una de les principals figures en els seus primers anys.
També participa en programes de planificació urbanística de moltes ciutats como Argel, Brazzaville, Hamburg, Sant Petersbourg, Sofia, Astana, Tbilisi i diverses ciutats de Bèlgica i Espanya.
El 2011, l’equip que formà la seva agència Sade amb l’equip rus d’Arch Group, guanyen el concurs d’arquitectura per a la construcció a París del major centre cultural i espiritual de l’Església Ortodoxa Russa a l’estranger. En front del riu Sena, molt aprop del Museu del moll Branly i la Torre Eiffel. El projecte finançat en gran part pel govern rus, pretén integrar una església ortodoxa de tipus clàssic amb cinc gigantines cúpules daurades, la més alta de 27 metres d’alçada. Inclourà sales d’ensenyament, espais oberts al públic, allotjament per a ortodoxos i un jardí de 3.400 m2. Un sostre de vidre onejat cobrirà gran part de la construcció i la seva part final utilitzarà panells fotovoltaics.