Barcelona, 1954.
És arquitecte (1977), doctor arquitecte (1983), amb estudis parcials d’Antropologia i Història Moderna. És catedràtic de Teoria i Història de l’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya) i ha estat codirector del Màster “Laboratorio de la vivienda colectiva sostenible del siglo XXI” de l’ETSAB i la Fundació Politècnica (2004-2014). Ha estat sots director de cultura de l’ETSAB, des del 2001 fins al 2005, fundant la revista “Visions”, que va obtenir el 2006 el Premi per publicacions periòdiques a la IV Biennal Iberoamericana d’Arquitectura. I ha estat regidor d’habitatge i rehabilitació, i del districte de Sant Martí, de l’Ajuntament de Barcelona (2015-2019).
És especialista en l’estudi de l’arquitectura del període neoclàssic i de l’arquitectura, l’art i el pensament en el segle XX i principis del XXI. Com a tipologies és expert en història contemporània de l’habitatge col·lectiu, els museus i l’arquitectura industrial. També ha dedicat part de la seva recerca i articles a l’evolució de la ciutat de Barcelona, tant històrica com en el període democràtic.
Les seves recerques inicials varen ser publicades en llibres com “L’ofici de l’arquitectura. El saber arquitectònic dels mestres d’obres 1859-1871”, edicions UPB, Barcelona, 1983; i “Arquitectura industrial a Catalunya”, amb José Corredor-Matheos, Caixa de Barcelona, Barcelona, 1984.
El llibre “La modernització de l’utillatge mental de l’arquitectura a Catalunya. 1714-1859”, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1990, va ser la seva tesi doctoral, que va estar premiada en dues ocasions: com a original va obtenir el Premi Lluís Domènech i Montaner de l’Institut d’Estudis Catalans (1984), i com a publicació el Premi de la Crítica Serra d’Or a la recerca el 1991. La tesi està dedicada als inicis de l’ensenyament de l’arquitectura a Catalunya, amb especial èmfasi en la Classe d’Arquitectura d’Antoni Celles a Llotja. De fet, per fer aquesta tesi va consultar molts arxius nacional i internacionals, entre ells el de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
El 1987 va ser pensionat per la CIRIT (Generalitat de Catalunya) a l’Acadèmia Espanyola d’Arqueologia, Història i Belles Arts de Roma. Allí va seguir estudiant l’activitat d’Antoni Celles a Roma a principis del segle XIX, i les seves recerques varen ser publicades a tres números de la revista d’història “L’Avenç”: el número 120 (1988), el 137 (1990) i el 161 (1992).
Els anys 1987 i 1988 fou “visiting lecturer” a l’Architectural Association School of Architecture de Londres. Des del 2002 és professor honorari de la Facultad de Arquitectura de la Universidad Ricardo Palma de Lima, Perú, i des del 2005 és professor invitat il·lustre de la Facultad de Arquitectura de la Universidad Nacional de Tucumán, Argentina. Va ser professor convidat el 2007 a la New School de Nova York, per part d’Arjun Appadurai.
En relació a la recerca sobre la història i present de Barcelona ha estat des del 2008 al 2013 el director del projecte de recerca “Arxiu crític model Barcelona 1973-2004”, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación i per l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya. El resultat del treball s’ha publicat en versió catalana, castellana i anglesa. La versió catalana és Josep Maria Montaner, Fernando Álvarez, Zaida Muxí (editors), “Arxiu crític model Barcelona 1973-2004”, UPC-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2012. A més a més, com a resultat de la recerca es va publicar per part de Josep Maria Montaner, Fernando Álvarez, Zaida Muxí i Roser Casanovas “Reader modelo Barcelona 1973-2013”, Barcelona, 2013, editat per Ajuntament de Barcelona/Comanegra/UPC.
Altres llibres seus són: “Barcelona, Stadt und Architektur”, Taschen, Colònia, 1992 (edició castellana del 1993, edicions anglesa i francesa del 1997); “Después del Movimiento Moderno. Arquitectura de la segunda mitad del siglo XX”, Ed. Gustavo Gili, Barcelona (1a edició 1993, 1a edició italiana a Laterza 1996, 1a edició portuguesa 2001, 1a edició grega 2014); “Museos para el nuevo siglo/Museums for the New Century”, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1995; “La modernidad superada. Arquitectura, arte y pensamiento en el siglo XX”, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1997, nova edició 2011; “Arquitectura y crítica”, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1999 (sexta edició 2007); “Las formas del siglo XX”, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2002; “Museos para el siglo XXI”, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2003; “Arquitectura contemporània a Catalunya (2005)”, Edicions 62; i “Sistemas arquitectónicos contemporáneos”, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2008; molts d’ells traduïts al portuguès i a l’anglès.
Entre els seus darrers llibres destaquen “Arquitectura y crítica en Latinoamérica”, Nobuko, Buenos Aires, 2011, edició brasilenya a Romano Guerra editores, 2014; “Arquitectura y política. Ensayos para mundos alternativos”, amb Zaida Muxí, Ed. Gustavo Gili, 2011; “Del diagrama a las experiencias, hacia una arquitectura de la acción”, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2014; “La arquitectura de la vivienda colectiva. Políticas y proyectos en la ciudad contemporánea”, Ed. Reverté, 2015; “La condición contemporánea de la arquitectura”, Ed. Gustavo Gili, 2015; “Barcelona, espais singulars”, amb Isabel Aparici, Ajuntament de Barcelona/Comanegra; “La humanidad planetaria”, amb Marc Augé, Gedisa, Barcelona, 2019; i amb la col·laboració de Zaida Muxí, “Política y arquitectura. Por un urbanismo de lo común y ecofeminista”, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2020.
Ha col·laborat assíduament al diari El País, des del 1984 fins al 2016, i ha col·laborat al suplement “Culturas” de La Vanguardia, des del 2002 fins el 2015. En els seus articles a El País, una antologia dels quals ha estat publicada per Edicions UPC amb el títol “Repensar Barcelona” (2003), s’ha dedicat a defensar una cultura crítica i una ciutat sostenible. Per aquests articles a El País ha estat premiat en dues ocasions: amb el Premi Construmat el 1989 i amb el Premio Nacional por Iniciativas en el Urbanismo del Ministerio de Vivienda el 2005. Com a crític d’arquitectura va rebre el Premi Espais de Crítica d’Art (1992).
Ha impartit cursos i conferències a ciutats d’Espanya, Europa (Gran Bretanya, Itàlia, Dinamarca, Suècia, Holanda, Alemanya, Portugal, Grècia, Bèlgica, França i Eslovènia), americanes (Estats Units, Mèxic, Veneçuela, Argentina, Uruguai, Xile, Brasil, Colòmbia, Equador, Costa Rica, Puerto Rico, Bolívia i Perú) i Àsia (Japó, Índia, Xina i Filipines).
Ha exercit com a arquitecte en diversos períodes, col·laborant en projectes de l’arquitecte Carlos Ferrater, com les tres mansanes a la Vila Olímpica i el Museu Industrial del Ter a Manlleu; amb breus col·laboracions en estudis com el d’Ignasi Sànchez-Domènech, Miralles-Tagiablue i RCR Arquitectes. I ha fet projectes propis d’habitatges, interiors i exposicions.
Ha estat comissari d’exposicions com “100 anys de construcció. 100 anys del Gremi de Constructors a Barcelona” (1992), per la qual va obtenir el Premi Bonaplata 1993 en l’apartat de Difusió, “Less is More. Minimalisme en arquitectura i d’altres arts” amb Vittorio Savi (1996); “Barcelona 1979-2004. Del desenvolupament a la ciutat de qualitat” (1999); “La Catalunya Paisatge a l’entresol de la Pedrera”, Fundació Caixa de Catalunya (2006). Amb Zaida Muxí ha dirigit “Habitar el presente. Vivienda en España: sociedad, ciudad, tecnología y recursos”, promoguda pel Ministerio de la Vivienda, que des del 2006 en què es va inaugurar a Madrid ha viatjat per diverses ciutats espanyoles fins el 2008, i entre el 2011 i el 2012 per capitals llatinoamericanes amb l’AECID. El 2015 va ser el comissari de l’exposició “RCR arquitectes. Creativitat compartida” iniciada al palau Robert de Barcelona i presentada posteriorment a l’ICO de Madrid el 2016 i a la Bienal de Arquitectura de San Sebastián el 2017.
Elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de febrer de 2021, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics senyors Carlos Ferrater i Lambarri, Francesc Fontbona i de Vallescar, Mireia Freixa i Serra, Eduard Gascon i Climent, i Josep Muntañola i Thornberg. Ingressà el 16 de juny de 2021 llegint el seu discurs “Els valors de l’arquitectura catalana” i respongué en nom de la corporació l’acadèmic Carlos Ferrater i Lambarri.